Jump to navigation
- Què és per a tu l’art?A mi l’art em serveix per drenar, per canalitzar sentiments i emocions, sempre amb un denominador comú, i és que el vessant social i la seva relació amb l’entorn i els elements orgànics són els que m’inspiren per crear i expressar-me.
- Ens pots explicar l’essència del projecte La Pell dels Camins?La Pell dels Camins és un projecte que neix l’any 2020 arran de que jo estava a Menorca amb una amiga, la Núria Camps, que és menorquina. Passejàvem per l’illa i en una de les caminades, quan ens trobàvem al barranc d’Algendar, de manera totalment improvisada, ens vam posar a ballar, cantar i a jugar. Quan, finalment, vam arribar a una cova, ens va venir bé posar-nos a fer una improvisació artística. Ara, amb La Pell dels Camins i a través del fet de caminar, aquesta acció tan primària, podem descobrir nous racons que ens poden connectar amb el patrimoni cultual i natural més proper. És una manera de reivindicar el territori, l’entorn més proper i local, de saber apreciar i estimar tot aquest patrimoni. No deixa de ser, doncs, una peça de memòria popular.
- Tinc entès que, en un principi, el projecte es deia ‘A redossa, la pell dels camins’. Ara heu eliminat la primera part. A què es deu aquest canvi?Exacte, al principi es deia 'A redossa', que és una expressió menorquina que vol dir a recer. Per exemple, quan vas a la platja diuen: "Anem a redossa del vent". És a dir, anem a recer del vent, a resguard. A mi em feia molta gràcia aquesta expressió. Va ser al mes de desembre del 2023 que vaig pensar que s’entenia més simplement La Pell dels Camins, ja que per si sol ja és prou explícit i així no havia d’explicar cada cop què volia dir aquella expressió inicial.
- La peculiaritat d’aquesta obra és que és itinerant. Què voleu aconseguir?La Pell dels Camins vol establir un diàleg entre la teoria i la pràctica, un punt de partida del moviment humà. Amb aquest projecte volem que caminar esdevingui un instrument de connexió territorial. Per això, és itinerant i convida el públic a viure una experiència d’interacció i contemplació, posant èmfasi en la vivència del recorregut i en el trànsit individual i col·lectiu, habitant els diversos camins, senders i marges naturals dels entorns més propers, així com de les perifèries urbanes.
- S’entén, doncs, que no es pot representar en qualsevol espai escènic, com ara una sala de teatre?Exacte, en el procés en què està pensat i amb el procés creatiu que hem fet fins ara, és una peça pensada per a l’aire lliure. Es tracta d’una proposta dirigida i oberta a tots els públics, en què el públic hi participarà de manera activa durant un recorregut aproximats d’uns dos quilòmetres a través de camins rurals. És al llarg de tot el recorregut on es van succeint les diferents actuacions performatives. Això no vol dir que a la llarga vagin sortint idees que ens facin replantejar-la per adaptar-la a espais tancats de qualsevol mena. En el marc del projecte de La Pell dels Camins valorem també la possibilitat d’explorar en forma de tallers i activitats, la creació de peces inspirades en el medi natural i els seus recursos, a partir de diversos llenguatges artístics, com ara la dansa, la música, les arts aplicades, etc.
- Cal, doncs, venir amb roba còmoda i calçat adequat?Recomanem venir amb un calçat i roda adequats a l’entorn i amb una mica d’aigua per si de cas. Sempre adaptem el disseny de la ruta en funció del territori. Un altre aspecte molt important per a nosaltres és que en cada actuació incorporem i tenim en compte les realitats ambientals i naturals de l’entorn, per incorporar-los en el nostre espectacle. La durada varia segons la situació en cada representació, però intentem que vagi entre una hora i mitja o una mica més, per tant, és molt important aquest aspecte.
- Què es troba el públic quan arriba al punt d’inici per participar de la vostra obra?Quan el públic arriba i comença a caminar nosaltres encara no som en escena. Al cap d’una estona ens troba fent una acció de poesia sonora. A partir d’aquest moment, nosaltres som les que anem obrint el camí. Es comença en grup, de manera comunitària i d’expectativa. Hi afegim el fet de caminar amb un punt d’intriga per compartir camí amb gent que no es coneix i que el camí també és desconegut. L’essència és plantejar una trobada entre iguals i el fet d’obrir-se a participar-hi sense saber ben bé què passarà. Creem expectatives, incertesa i juguem amb la complicitat del públic.
- Com és el feedback del públic un cop heu acabat l’actuació?Un cop hem finalitzat el recorregut, obrim espai per a un col·loqui on ens situem en rotllana i agraïm la participació del públic, a qui demanem si té ganes de compartir-nos l’experiència, com s’han sentit durant el camí, quins elements els han cridat l’atenció, quins els han sorprès. Un cop, ens vam trobar que durant l’actuació va aparèixer un cotxe, amb la Maria ens vam mirar per veure què fèiem i vam decidir integrar-lo a l’obra, ja que en aquell moment formava part del paisatge. Ja veus que a vegades a nosaltres també se’ns plantegen situacions del tot inesperades i que hem d’improvisar al mateix moment que conduïm el públic. Pel que fa als col·loquis que et deia, ens interessa enregistrar-los i que quedin en una mena de banc d’imatges i paraules que nosaltres anomenem “cartografia humana”. Ens serveixen per documentar aquestes experiències amb l’entorn, la natura, el patrimoni, les persones i com ens relacionem amb elles quan no són conegudes, però compartim aquest camí.
- Amb la Maria Ribera ja us coneixíeu o va ser un fet casual?Amb la Maria Ribera fa anys que ens coneixem i jo he participat en alguna de les sessions de moviment autèntic que imparteix. Arran d’aquesta coneixença, vam anar creant un vincle i vam decidir fer un altre projecte col·laboratiu abans de La Pell dels Camins. Com que ens va agradar l’experiència i ens vam entendre molt bé per tenir interessos compartits, una cosa va acabar portant a l’altra.
- La creació de La Pell dels Camins, va ser, doncs, un procés conjunt?El projecte, per dir-ho d’alguna manera, va sorgir del meu cap, de manera conceptual, i com que ja sabia que amb ella compartia les mateixes inquietuds quant a art, natura i territori, li vaig proposar i li vam donar forma de manera conjunta, a quatre mans. És a dir, amb la Maria vam donar forma a les accions performatives, la música, la dansa, la poesia, la paraula, etc. Aquest procés creatiu el vam poder culminar l’any passat gràcies a una beca de creació.
- En què consisteixen aquestes beques de creació?La residència d’artistes de Cal Gras, a Avinyó, convoca cada any unes beques dirigides al suport a la creació de projectes artístics. Des de la mateixa residència, s’organitza cada any el festival TEST perquè els ajuntaments que formen part de la Xarxa de Pobles Creatius, que és un projecte que també es gestiona des de Cal Gras, puguin visualitzar els projectes que han estat acollits a la residència. D’aquesta manera, et dones a conèixer i pots començar a actuar amb el teu projecte acabat de sortir del forn. Ho fas en aquest circuit de pobles, que ja tenen una sensibilitat i unes programacions culturals dins dels seus ajuntaments, i que serveixen per donar suport a projectes petits com el nostre.
- Sé que ets una persona a qui li bull el cap d’idees constantment. Quins altres projectes tens actualment entre mans?Principalment, estic molt centrada en la meva altra gran passió, que és el ioga, i en poder mantenir aquest espai on em sento molt còmoda i que em serveix per aterrar cos i ment. I per acabar, estic en ple procés de creació d’un projecte que es dirà La Müs i que tindrà dos vessants, la part d’audició i la part de ball folk, juntament amb la meva companya menorquina. També tinc un altre projecte en ment, Raïm, en format de trio i sobre música mediterrània, però també estic component temes propis.
- Un desig per a aquest 2024?Seguir podent portar La Pell dels Camins per molts més camins i senders, i vivint les diferents pells del projecte: en un camí hi ha més pedres, en d’altres més sorra o hi ha gespa. També tenim camins en què hi ha més gent, en d’altres menys. Tenim patrimoni natural i arquitectònic, i esperem que el projecte tingui molt recorregut i que vagi sumant passes. També volem fer créixer i materialitzar d’alguna manera aquest vessant de "cartografia humana", que ens serveix tant per la mateixa documentació del relat, com et deia, però que alhora és un punt de recerca per descobrir com respon la gent i com anem evolucionant els nostres camins i processos de creació.
Instagram La Pell dels Camins
