Incòmoda

Foto: 

Surtdecasa
Maria Moix, Patricia Carreño, Mireia Sala i Marina Camprubí

Incòmoda: "El món de la cultura i el disseny està molt masculinitzat"

El col·lectiu feminista igualadí reivindica la responsabilitat de la creació d’imatges vinculada a la perspectiva de gènere i la diversitat
Goretti Martínez
,
09/02/2022
Arts
Davant la masculinització dels àmbits del disseny i la cultura en general a Igualada, un grup de professionals del disseny, la il·lustració, l’art i el periodisme ha posat en marxa un col·lectiu feminista amb la revista Incòmoda com a projecte més visible. Incòmoda ha abordat en tres números la conciliació laboral, la diversitat sexual i la invisibilització de les dones. Sempre des d’una perspectiva fresca i original, sense tabús, comptant amb veus expertes femenines i amb un toc gamberro que aporta personalitat al projecte. Coneixem més a fons Incòmoda de la mà de quatre de les seves creadores: la editora, il·lustradora i dissenyadora Mireia Sala, l’artista plàstica Patricia Carreño, la il·lustradora i dissenyadora Marina Camprubí i la periodista Maria Moix; que formen part del col·lectiu juntament amb la dissenyadora Mariona Pujol.
La revista ens ajuda a créixer i fer-nos més crítiques amb el nostre feminisme

- Com va néixer el vostre col·lectiu?
Mireia: Vam néixer sota el nom de Refem però ara ens diem Incòmoda. Continuem sent un col·lectiu feminista amb la revista Incòmoda com a projecte més visible, però fem altres accions paral·lelament. Tot va començar l'any 2019, d'una banda per la necessitat de trobar un lloc dins el món masculinitzat del disseny gràfic i, de l'altra, per fer disseny social més enllà de les nostres feines del dia a dia. Com a dissenyadores i il·lustradores a vegades entrem en unes dinàmiques -al servei d'un determinat client o treballant per a una empresa- que poden estar molt bé per desenvolupar la nostra creativitat, però considerem que hi ha poc contingut social. Sumant això al fet que totes som feministes vam impulsar la idea. A més, a Igualada, tot el món de la cultura i el disseny està molt masculinitzat. No hi havia ningú que estigués fent el que estem fent nosaltres ara. D'altra banda, també teníem ganes de passar-nos-ho bé sense pensar en els guanys perquè, a vegades, per no perdre clients, fas coses que no acaben d'estar alineades amb els teus principis. Teníem ganes de no estar sotmeses a aquesta pressió i fer realment el que ens vingués de gust.
Patricia: També vam néixer amb la idea de fer activisme gràfic des del feminisme. Era una necessitat que teníem i que en solitari perdia força. No volíem ser un col·lectiu i ja està sinó que l'entitat tingués aquesta part de reivindicació: fer projectes més de guerrilla i reivindicar la responsabilitat de la creació d'imatges vinculada a la perspectiva de gènere.

- Dieu que el món del disseny està molt masculinitzat. En quines situacions us heu trobat?
Mireia: Per exemple, en el meu cas, treballant en una agència per un ajuntament havíem de fer uns panells per instal·lar en un parc d'activitats per fer gimnàstica, ja que als que hi havia tot eren homenets. L'ajuntament va dir que havia de ser mixt i a l'agència on treballava tothom ho va trobar una xorrada. La gent se'n reia i deia "i ara es gastaran els diners en això?". Doncs a mi em va semblar bé; però era l'única a qui li semblava bé. I es donen moltes altres situacions: reunions on no se't fa massa cas, on et roben les idees i se les apropien... Detectàvem molt aquesta masculinització a Igualada. Aquí gairebé tots els estudis de disseny estan encapçalats per homes. Costa molt trobar un estudi que estigui liderat per dones.
Marina: A Igualada, treballant en el món del disseny, mai hem tingut una jefa. Sempre han estat homes.
Patricia: Tot i que està ple de dones freelance.
Mireia: Exacte, però tancades als seus despatxos. En definitiva, en qui l'ajuntament pensa quan ha d'encarregar una campanya no és en nosaltres.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

- Quins objectius us marqueu?
Maria: Visibilitzar i contribuir a la lluita feminista mitjançant la imatge gràfica. I no només amb la revista, sinó també amb altres projectes paral·lels. Per exemple, hem fet un pòster que tracta els símptomes de l'atac de cor en les dones, perquè no són els mateixos que en el cas dels homes. I això, en una societat patriarcal i en una medicina androcentrista, ha ocasionat que hi hagi una gran manca d'informació que provoca que aquesta sigui la principal causa de mort entre les dones. Vam veure una necessitat i vam crear un contingut al respecte. Vam comptar amb l'assessorament de la doctora Carme Valls i amb el pressupost Impuls del Departament de Joventut de l'Ajuntament d'Igualada i hem distribuït el pòster a diferents centres públics i sanitaris de la Mancomunitat de la Conca d'Òdena. Volem continuar creant contingut de qualitat, gràfic i escrit, que sigui crític i compti amb veus expertes femenines.
Mireia: Tot això ho intentem fer amb un toc d'humor. En el cas del pòster, no, perquè és un tema mèdic, però en molts dels continguts que fem hi posem un toc gamberro. La revista és meitat i meitat: hi ha una part didàctica i seriosa, però també hi ha jocs més gamberrets.

 

El col·lectiu Incòmoda durant l'entrevista a l'Espai Creatiu La MaCa al barri del Rec | Foto: Surtdecasa
- Com va sorgir la revista Incòmoda?
Mireia: Volíem fer un projecte gran amb perspectiva de futur. Jo tenia moltes ganes de fer un projecte editorial. Ho vaig comentar amb la resta i es van engrescar moltíssim. Ens vam presentar als pressupostos participatius Impuls de l'Ajuntament d'Igualada, que donen 1.500 euros màxim per projecte a desenvolupar en un any. Dins d'aquest timing i pressupost vam fer els dos primers números de la revista. El primer va ser 'De la feina a casa i de casa a la feina', molt embrionari.
Marina: Va ser una prova. Només té 36 pàgines però ens va costar moltíssim.
Mireia: A més ens va enganxar que ens acabaven de confinar i va ser tot molt estrany. De fet, ens vam preguntar si parlar o no de la Covid-19 perquè pensàvem que potser passaria sense més. La revista va ser molt embrionària, però va tenir una bona rebuda: la vam vendre moltíssim. I vam veure que el que ens imaginàvem estava passant: hi havia un buit a Igualada i el projecte podia créixer. Hi havia perspectiva de futur i la gent estava engrescada. Llavors vam fer el segon número, que té més cos i més experiència. N'estem molt contentes. El títol és 'Sexualitats' i la veritat és que ens ho vam passar molt bé. El primer tema ens tocava de prop, però en aquest segon ens vam involucrar més i vam parlar des de la pròpia experiència.

- I com valoreu l'experiència de fer la revista?
Marina: Quan vaig entrar al col·lectiu, quan encara era Refem, jo era bastant nul·la en l'àmbit del pensament crític feminista i m'agradaria destacar que creant se n'aprèn moltíssim. Totes hem crescut molt en cada revista i en cada tema que hem tocat.
Mireia: La revista ens ajuda a créixer, fer-nos més crítiques amb el nostre feminisme i a agafar postures més fermes.
Patricia: A nosaltres se'ns dona bé il·lustrar -i ara amb la Maria, també entrevistar i escriure. Comptem amb la col·laboració altruista de dones expertes en determinats temes. El contingut on nosaltres ens ho passem realment bé són els jocs, que aquí no hi ha base científica (riuen).
Mireia: Els jocs els fem nosaltres, ens divertim moltíssim fent-los. I pels articles busquem gent que hi vulgui participar. De moment tothom hi col·labora gratis i estem molt agraïdes perquè no tenim un duro. De fet, només teníem 1.500 euros per fer dos números i dues presentacions. I fins aquí. El tercer número, 'Invisibilitzades', l'hem fet de forma autofinançada. Ara crec que estem més consolidades com a projecte i hem assentat la metodologia de treball. Ara farem la revista anualment
Patricia: No teníem ni idea d'on ens estàvem ficant i és súper difícil fer una revista. Tens responsabilitat sobre aquell contingut.
Mireia: Donar l'opinió sobre qualsevol cosa fa por i més actualment. Però amb el feminisme, anem amb peus de plom. Per això ens ho mirem molt i consensuem tot el que publiquem.

- Aquesta reflexió és molt interessant, avui dia que tothom opina de tot sense tenir en compte les conseqüències.
Patricia: L'artista visual Yolanda Domínguez està fent molt bona feina al voltant de la responsabilitat dels mitjans de comunicació amb les imatges. Parla de "responsabilitat" i no de "llibertat d'expressió". Proposa canviar aquesta idea que la llibertat d'expressió ho justifica tot per la responsabilitat. Nosaltres també ho reivindiquem: en el disseny gràfic hi ha una responsabilitat.

 

El col·lectiu Incòmoda durant l'entrevista a l'Espai Creatiu La MaCa al barri del Rec | Foto: Surtdecasa
- Parleu-nos més sobre aquesta responsabilitat.
Mireia: Quan dissenyes has d'escollir reforçar o qüestionar les estructures de poder. Quan treballes per una empresa o per un client, privat o públic, a vegades reforces aquestes estructures. Però a la Incòmoda volem qüestionar sempre. Som conscients que quan creem imatges, i més en l'actualitat, aquestes generen un imaginari col·lectiu. Es converteixen en la realitat -o el que entenem com a realitat- en la qual vivim. Però, si en aquelles imatges no mostres diversitat, no mostres dones, no mostres diversitat funcional, no mostres gent racialitzada... el que no mostres no existeix. Nosaltres volem mostrar al màxim totes les realitats.
Patricia: I, evidentment, hi ha realitats que desconeixem.
Mireia: Però intentem parlar de la nostra realitat intentant ser tan crítiques com sigui possible, intentant empatitzar amb altres realitats. I, sobretot, volem destrossar els estereotips que marquen les imatges de sempre i crear nous imaginaris.
Maria: Un exemple és el mateix cos de la noia del cartell: no és normatiu.
Marina: I és molt fort com se t'escapa la mà. A vegades ens ho diem nosaltres mateixes.
Mireia: "Ep, que has dibuixat una dona súper buenorra! Aquí falta més carn".

- Ho tenim interioritzat.
Mireia: Sí, t'has d'obligar. Però és que totes ens hem d'obligar a veure altres realitats, perquè, si no, sempre anem al que coneixem, al que estem habituades. La majoria de gent no es vol obligar. Molts creadors i creadores de continguts no ho fan perquè no és el més còmode. I moltes vegades et diuen: "Ah, és que ho poses expressament!". Doncs sí, vull mostrar altres realitats.

- I la gent, com ho rep?
Mireia: La portada del número 2 va ser sonada. I només són genitals, però no són els normatius. A Instagram hi ha no sé quants pòsters súper cuquis de vagines, però no n'hi ha de penis. I a la que vam posar un penis aquí, la gent es va escandalitzar. Al final, tot allò que és femení s'està convertint en objecte, fins i tot una vagina, o una teta. Aquesta portada ens la va comentar moltíssima gent perquè la incomodava. Vam agrair el comentari, però la veritat és que ens va sorprendre.
Marina: Per Sant Jordi teníem els dos primers números de la revista en una parada i hi havia qui s'allunyava de la taula quan veia aquesta portada.
Patricia: I la idea de la portada no era provocar. Vam pensar en com parlar de sexualitats des de l'origen. La construcció social que ens imposa l'heteropatriarcat comença amb la lectura dels nostres genitals en néixer i, a partir d'aquí, hi ha la identitat que se'ns atribueix. Així que vam dibuixar genitals i els vam representar diversos. La voluntat no era provocar. La veritat és que nosaltres tenim molta llibertat gràfica, no tenim tabús en aquest sentit. I ens agrada mostrar el concepte pur i dur.

 

El col·lectiu Incòmoda durant l'entrevista a l'Espai Creatiu La MaCa al barri del Rec | Foto: Surtdecasa
- Abans parlàveu de les vostres col·laboradores. Les "veus expertes"...
Mireia: Intentem buscar gent per la seva experiència vital o perquè són expertes en el tema que tractem. I combinem els dos perfils perquè cadascú és expert en les seves vivències i no ens sembla bé només donar crèdit a una persona que ha estudiat i ha fet una tesi sobre determinada qüestió. Això està molt bé, però també hem de donar crèdit a les persones que tenen vivències pròpies i no tenen normalment un altaveu on parlar de la seva experiència.

- Teniu tema per la següent?
Mireia: 'Maternitats'. La Patricia i jo som parella i hem sigut mares, ens ressona molt ara mateix aquest tema i a la resta també li venia de gust parlar-ne.

- És un bon meló per obrir!
Mireia: Sí, ens han sortit un munt de temes al voltant de les maternitats.
Patricia: I hem fet el mateix que a 'Sexualitats', posem el títol en plural perquè hi ha moltes maternitats possibles.

- Teniu més projectes entre mans?
Mireia: Si aquest any traiem el número 4 ens donem per satisfetes.

 

Els tres números de la revista Incòmoda | Foto: Cedida
- La revista Incòmoda us ha servit per a donar-vos a conèixer?
Marina: Sí, fer el projecte ens ha donat altres feines. Hem rebut encàrrecs de disseny.
Patricia: Crec que ha conscienciat alguns ajuntaments, per exemple, a fer certs encàrrecs a un col·lectiu feminista.
Mireia: O es pot veure d'una altra manera: no existia cap col·lectiu que pogués agafar determinats projectes des del punt de vista feminista. Amb el segon número, a la Marina i a mi ens van sortir projectes relacionats amb el 25N. Fins ara trucaven a la porta d'estudis de disseny d'Igualada que feien bé la feina, però potser se'ls hi havia d'explicar més el concepte. Nosaltres ja aportem aquesta mirada de gènere i de diversitat. Si estàs conscienciat és més fàcil treballar amb nosaltres perquè ja estem conscienciades.

- Què teniu pensat pel futur?
Maria: Estem en procés de constituir-nos com a associació i seguim amb les mateixes ganes i estima pel projecte.
Marina: Constituir-nos com a associació també ens ajudarà a obrir-nos més enllà d'Igualada.
Mireia: D'altra banda, estem donant els beneficis de la revista a diverses associacions. De fet, una de les condicions dels pressupostos Impuls era que no podíem tenir beneficis. Nosaltres vam posar preu a la revista perquè volíem que la gent valorés la feina que hi ha al darrere. Vam donar la recaptació íntegra del número 1 a Hèlia Dones, una associació que dona suport a dones supervivents de la violència masclista. Amb el número 2 farem el donatiu a A Las Olvidadas, un projecte que fa arribar llibres a dones que estan a la presó. Amb el tercer número, com que és autofinançat, donarem un 15% a Lligam, una entitat que ofereix acollida, acompanyament, suport, orientació i informació a dones que no poden accedir a un habitatge.

Més informació: 

Instagram Incòmoda

A

També et pot interessar