Jump to navigation
- Celebreu 15 anys de Llegim...? Com sorgeix la creació d’aquesta llibreria i amb quin propòsit?Va sorgir fruit a través d’una associació que es deia Dones d’Igualada -dic deia perquè ara no existeix-, i que era una entitat feminista d’Igualada. En aquella època, des de Dones Igualada vam creure necesssari muntar una parada de llibres feministes per Sant Jordi i durant dos anys, anàvem a buscar llibres a diverses llibreries, com la Pròleg de Barcelona, l’Aqualata d’Igualada... I fèiem aquesta parada de llibres feministes. A partir d’aquí, una de les sòcies de la llibreria -la Concepció Ramió- veia que aquí a Igualada costava molt trobar llibres de partitures, de música... Havia d’enviar els alumnes a Barcelona a buscar llibres concrets... Per tant, vam veure necessari crear un espai a la ciutat de literatura i música i ens vam embrancar: som 3 sòcies, la Concepció, l’Olga i jo.
A més, Llegim...? també va néixer amb la voluntat de servei dins l’àmbit de la música, però que també fos una llibreria que tingués llibres que defugessin de la literatura generalista. Sí que som generalistes, però principalment el que volem és promocionar les autores, i que també hi hagin particularitats. Per tant, Llegim...? neix d’una necessitat que era la música i després per una voluntat de servei per ampliar el marc cultural de la ciutat.
- Què hi pot trobar el lector a Llegim...?Cap de les tres som llibreteres de professió, en aquells moments teníem altres professions i n’hem anat aprenent amb el temps. Cada llibreria està impregnada de la teva manera de fer, de pensar... I sí que l’etiquetaria com una llibreria generalista, però és una llibreria que té molta poesia, molt assaig... Té un apartat de literatura feminista -ara potser no té tan mèrit-, però fa 15 anys enrere ho era, trobar llibres de qualitat, costava. També tenim molt mimada la part de música, on hi ha dos prestatgeries amb tractats, biografies... Estem molt contentes perquè fins i tot, ens venen clients de fora d’Igualada, de Barcelona, a buscar llibres de música aquí expressament i ens diuen "és que això no ho trobo ni a Barcelona". Et satisfà. Aquesta és la idea, que en un petit espai es pogués trobar molta qualitat. Sí que tenim bestsellers, però trobaràs literatura de fons, una característica que a les llibreries d’avui dia els hi manca, no està de moda. Tenir llibres de fons són llibres que es mouen molt poc, i per tant, a nivell econòmic interessa que hi hagi molta rotació. És clar, a vegades, pots tenir llibres encatllats tres o quatre anys, però avui dia això en termes econòmics, diuen que és nefast... Però nosaltres deixaríem de ser qui som si no tinguéssim literatura de fons.
- És la vostra essència...Exacte. Que un dia et vinguin a buscar llibreries de Barcelona perquè gràcies a les xarxes, això avui dia funciona molt bé, hi ha un sistema que ens permet saber quina llibreria té un títol determinat, i per tant, això als llibreters ens agilitza molt la feina. Ens hem trobat que llibreries de Barcelona ens han vingut a buscar llibres aquí.
- Consideres que el fet de tenir aquesta llibreria, és una manera de fer activisme?Sí, totalment. És un espai, és una finestra. Tu pots tenir una llibreria i limitar-te a vendre llibres; però tu has de distingir entre literatura i llibres. Pots dedicar-te a vendre els llibres, tenir el teu horari, aixecar la teva persiana... Però nosaltres no vam néixer amb aquesta voluntat. A mesura que vas aprenent en tots aquests anys, també vas creixent i jo penso que Llegim...? és un aparador de l’activisme cultural, social, polític, de tota mena. Precisament, moltes vegades, fem presentacions de llibres que són de temàtica social, feminista... Literatura també n’hem de presentar, és clar! I al llarg d’aquests 15 anys hem fet tantes presentacions... Moltes, més d’un centenar! I ha passat per aquí gent molt significativa i important, molt compromesa en l’àmbit social com l’Arcadi Oliveres. Són situacions i experiències molt gratificants i satisfactòries, que ens ajuden a conèixer, a aprendre...
- A trets generals, creus que la societat tendeix a una lectura més generalista, o la situació actual ens desperta l’esperit crític?És un moment complicat, aquest. Et trobes de tot, en aquests moments crec que es ven bastant assaig, però sí que la gent té necessitat d’aprofundir. Estem davant una pèrdua de valors humans de tot tipus, però sí que la gent té necessitat de cercar aquests valors, noves maneres de pensar, de créixer i preguntar-se com a persona. Sí, l’assaig es ven, l’assaig es publica. I també, evidentment, creix i hi té cabuda la literatura d’esbarjo, la literatura que ens permet evadir-nos i viure les vides literàries d’altres persones i això ho podem fer a través de la narrativa, de la ficció... Tenim un ampli apartat de poesia per qui es vulgui endinsar en aquest món més poètic, per evadir-nos -sense fugir-ne- d’aquest moment tan difícil, social i polític.
- Per altra banda, des de la llibreria col·laboreu amb entitats d’Igualada?Sí, jo diria que pràcticament amb totes les entitats que ens han vingut a demanar col·laboració. En aquest aspecte jo crec que som unes dones molt obertes i disposades a col·laborar en el que faci falta, ja sigui regalant llibres o participant en actes. En l’actualitat, participem molt activament amb Òmnium Cultural, també amb el Casal Popular d'Igualada, El Foment. Col·laborem també amb la galeria Artèria, amb l’Ateneu Igualadí, les corals, entre moltes altres! Ho creiem molt important i hi col·laborem sempre que podem, doncs penso que és una bona manera de fer teixit associatiu i cultural. Ens hem d’obrir sempre a fer noves activitats, a nova gent... I fer xarxa perquè això és el que ens farà forts.
- Tenint en compte que ja porteu 15 anys amb Llegim...? consideres que hi hagut una involució o una evolució a nivell cultural?En aquests anys, Igualada ha passat de ser una ciutat que tenia certa activitat cultural, a ser una ciutat amb moltíssima activitat cultural. No vull dir massa perquè mai n’hi ha prou, de cultura. Però penso que hi hagut una gran evolució on s’ha proliferat espais nous, grups nous... En alguns moments, també ens sentim una mica promotores, d’aquestes coses perquè quan tu engegues una sèrie de coses, veus que la gent també s’hi afegeix. Ho notem moltíssim a nivell musical, ja que nosaltres fa uns anys vam començar un cicle de concerts musicals aquí al costat a la Capelleta, on venien els alumnes de l’Escola de Música que tenien repertori per rodar -per tant, tenien un cert nivell- i jo penso que a partir d’aquí, han anat sorgint moltes coses a nivell musical, aquest aspecte musical l’hem vist créixer. I això està molt bé! Potser hem obert un camí, hi ha noves idees, nous estils musicals... I això ens agrada, perquè la gent jove comença a fer coses, i sempre que han necessitat una empemta, l’hem fet.
- I ja per acabar, Isabel, fa pocs dies que has tornat d’Atenes. Què t’hi emportes? Com ha estat la teva experiència a l’hora d’ajudar els refugiats? Ja fa tres anys vam anar amb unes amigues a Lesbos, amb l’ànim d’ajudar amb el que fes falta. En aquells moments, hi havia molta activitat perquè el corrent migratori era molt actiu: era el punt d’entrada cap a Europa i teníem la necessitat de fer alguna cosa, d’ajudar... I va ser una experiència molt trista perquè sap molt greu veure la gent que ha de marxar del seu país per una guerra, perquè no hi ha treball... Però per l’altra, et donava la satisfacció perquè senties una sensació que totes aquelles persones encara podien fluir cap a Europa, que potser els acolliria... I hi havia una certa esperança, la veritat! Tot va vanviar quan al cap dels 15 dies que havíem tornat, hi va haver tota aquella història d’Indomeni, les imatges que vèiem de la gent encatllada a peu de frontera i després de tres anys, hem volgut fer alguna cosa al respecte. No hem tornat a Lesbos perquè sabem que és un infern, nosaltres havíem estat al camp de Moria, i allò és un infern... No vam tenir prou valor per tornar-hi. Vam anar a Atenes que sabíem que hi ha molts squads per atendre els refugiats. I vam anar a oferir els nostres serveis, ni que poguessim treballar cinc o sis dies, organitzant menjar, roba, cotxets... Tot de coses que arriben d’arreu del món i que des d’allà es reparteixen als diversos squads, i la gent està molt encatllada perquè hi ha molts refugiats que han arribat a Grècia, molts d’ells són demandants d’asil polític i no poden accedir-hi perquè són considerats que no venen de països en guerra. Queden allà encatllats i no poden accedir. S’han anat agrupant amb squads, hi ha gent sense poder fer res, sense esperança... I això és colpidor. I després hi ha males persones que n’abusen de les necessitats d’aquestes persones i els fan delinquir, traficar amb drogues o el que sigui, perquè estan desesperats. Per l’altra, tot i això, també veus molta bona gent d’arreu del món disposada a ajudar -gent, que no pas els governs- i que dedica anys o dies a ajudar als altres i això és el que et dona esperança i que encara et fa creure en l’ésser humà. És una barreja de sentiments trobats.
Web Llegim...? llibreria
