Sara Reig

Foto: 

Èrika Escudero

Sara Reig: "Ha estat una meravella entendre la ceràmica des de l'entorn on ets"

Visitem el seu taller de ceràmica al coworking rural Espai Cirera
Natàlia Virgili
,
31/05/2023
Arts
Al mig de la comarca del Solsonès, al petit poble de Lladurs, hi trobem un petit coworking rural, l’Espai Cirera, on hi té el seu taller la Sara Reig (Solsona, 1985) ceramista guanyadora del Premi Talent Jove 2022. L’entrevistem per conèixer més a fons el món de la ceràmica. 
 Quan fas productes artesans els processos són més lents. És anar contra del ritme al que actualment va la gran majoria de la societat

- D'on ve el teu interès per la ceràmica? Quants anys fa que t'hi dediques?
Vinc d'una família en què sempre s'ha tingut molt interès per les disciplines artístiques. Són amants de la música i la pintura i ja des de ben petita, als cinc o sis anys, la ceràmica era una de les meves activitats extraescolars preferides. La combinava amb anar a ballar i més tard amb fer música. Era una extraescolar de dissabte matí on m'ho passava superbé i durant molts anys hi anava cada dissabte. La meva família sempre m'ha donat suport a amb allò que volia fer i els ho agraeixo moltíssim.

- I com es converteix en professió?
No m'hi he dedicat de manera constan. Cap als vint anys ho vaig reprendre de manera puntual assistint a tallers i monogràfics. Llavors ho combinava amb la meva feina com a tècnica d'il·luminació. Va ser en aquell moment quan vaig decidir cursar el grau de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i vaig recuperar el contacte amb el fang i tot el que m'aporta com a material expressiu. Més endavant vaig decidir cursar el grau de Ceràmica Artística a l'Escola d'Arts Ondara de Tàrrega.

  • imatge de control 1per1

- Quins avantatges i inconvenients té tenir l'estudi en un espai tan aïllat?
Com ve dius, és un espai aïllat i és un projecte que van emprendre la Mercè, l'Octavi i la seva filla Eira. Antigament havia sigut un cobert i ells l'han adaptat per construir-hi aquest projecte. És un espai a deu minuts de Solsona, i m'aporta que estic enmig de la natura. Tanco la música i sento els ocells, no com una cosa bucòlica i romàntica, sinó per ser conscient de l'entorn que hi ha. Poder gaudir de l'entorn d'aquesta manera per mi ho és tot, és connectar amb allò que faig.

 

Sara Reig al seu taller | Foto: Èrika Escudero
- Quins projectes tens entre mans ara mateix?
Per una banda, hi ha el projecte de formació on imparteixo classes de manera regular d'octubre a setembre, i de l'altra, els tallers monogràfics de cap de setmana per grups privats i oberts. No tenia previst fer-ho, va sorgir de manera natural. Me l'he anat trobant perquè la gent m'ho demanava i n'estic molt agraïda perquè és una manera de conèixer gent molt interessant. Tot i que ara mateix no m'hi puc dedicar gaire, estic amb un treball d'investigació i recerca d'argiles i recursos locals. De fet, és el treball amb el què vaig finalitzar els meus estudis, però cal dedicar-hi hores per conèixer l'entorn.Crec que estic en contacte amb professionals d'altres sectors com poden ser cuineres o dissenyadors per crear peces per al món de la restauració com poden ser vaixelles o gots. Creo objectes d'il·luminació arran d'haver treballat molts anys com a il·luminadora. De fet, ja he tingut algun contacte amb gent de la comarca per crear objectes a mida, que siguin únics.

- Destacaries algun projecte que t'hagi marcat per sobre de la resta?
Sens dubte el treball d'investigació i de creació de les vaixelles salvatges, que està feta a partir d'argiles que he anat a buscar jo mateixa. Ha sigut un projecte al qual hi he pogut dedicar dos cursos acadèmics. Ho he fet pausadament i des de la recerca, a partir d'una hipòtesi anar avançant de mica en mica. Fent moltes proves, descobrint, tornant a començar. Descobrir que amb determinades barreges d'argiles pots fer esmalts o amb cendres de roure o olivera. Queden de maneres diferents perquè els minerals segons com els treballes originen pastes ceràmiques amb propietats diferents. També el tipus de forn per coure les peces és determinant. Per a mi, ha sigut una meravella entendre la ceràmica des de l'entorn on ets. Treballar amb el què t'envolta.

- Fa uns mesos et van donar el Premi Talent Jove 2022 que atorga la Generalitat de Catalunya. Què ha suposat per tu aquest reconeixement?
Vaig sentir molta alegria, primer de tot pel meu mestre, el Magí Sambola, professor de l'Escola d'Arts Ondara de Tàrrega. Durant uns mesos hi ha hagut una mirada per parts del mitjans cap al meu projecte. Ha sortir a la premsa i m'han fet unes quantes entrevistes. Ha sigut una gran oportunitat per donar-me a conèixer i una manera d'arribar a la gent propera i no tan propera. Sobretot crec que ha tingut molt impacte amb la gent del territori, del meu poble, que desconeixien el meu ofici i gràcies a aquest premi l'han pogut descobrir. Aquest premi ha sigut un puntal per adonar-me que és això  el que realment vull. Més enllà d'una roda més comercial, el premi em serveix per recordar-me a mi mateixa quina és la meva essència.

 

Algunes peces produïdes per Sara Reig | Foto: Cedida
- Com veus el paper d'aquest ofici actualment? Està prou reconegut? La gent el coneix o sap ben bé en què consisteix o en tenen una idea equivocada?
Jo en realitat el veig molt magre. Quan fas productes artesans els processos són més lents. És anar contra del ritme al que actualment va la gran majoria de la societat. Cal defensar el consum conscient que implica comprar una peça feta a mà. La gent no coneix la complexitat de l'ofici, inclús jo mateixa el desconeixia fins fa poc. Per sort, tots coneixem la ceràmica tradicional, però no tinc clar que tothom entengui què implica el fet de fer ceràmica. També veig que hi ha persones que veuen la ceràmica com una treball manual per passar l'estona o relaxar-te. És una porta d'entrada a l'ofici, però és una idea molt superficial. És immens el món de la ceràmica, hi ha moltes de maneres de fer. Pots treballar des dels materials, el tipus de cuites, temes més pictòrics, el món dels esmalts, etc. És molt ampli i complex. De fet, una de les coses que m'apassionen de la ceràmica és que és infinita.

- Ha canviat el paper de la dona en el món artístic?
Com a tècnica d'il·luminació vivia en un món laboral molt masculinitzat, amb dinàmiques molt masculines. En arribar al món de la ceràmica, m'he sentit molt més acollida en aquest sentit. Hi ha moltes dones en aquest món, hi ha una col·laboració molt gran dins del sector. Suposo pel fet que és un ofici manual, hi ha molta cura de les peces, i precisament per això, per la rellevància d'aquestes cures, les dones han pogut desenvolupar amb sintonia la seva obra artística.

- Quins plans de futur tens?
Doncs sobretot continuat investigant a partir dels recursos locals i continuar formant-me, ja que com qualsevol ofici estàs en constant aprenentatge. M'agradaria trobar l'equilibri entre aquesta recerca i poder sostenir-me econòmicament. I per descomptat, trobar també l'equilibri amb la vida familiar i d'amistats, perquè quan t'embranques en un projecte així t'absorbeix molt i, a més, és un treball molt solitari.

- Un somni de futur?
Connectar amb aquest fet artesà.

Més informació: 

Instagram Sara Reig
Web Espai Cirera

A

També et pot interessar