Núria Picas

Foto: 

Cedida
Núria Picas

Núria Picas: “Em manté forta la il·lusió, fer allò que realment m’omple i m’agrada”

L’atleta professional participarà en el 5è Rec Meeting a Igualada amb la conferència ‘L’esport, una filosofia de vida’
Anna Vila
,
08/11/2018
Entorn
La seva passió per la natura i l’esport l’han convertit en una corredora professional de muntanya. Repleta de dorsals i èxits a les espatlles, Núria Picas (Manresa, 1976) segueix vivint envoltada d’allò que l’apassiona. És doble campiona de l’Ultra Trail World Tour i recull victòries a la Transgrancanaria, l’Ultra Trail del Mont Fuji, la Buff Epic Trail o a l’Ultra Pirineu, entre d’altres. Per la seva faceta com a conferenciant, l’esportista d’elit visitarà l’actual edició del Rec Meeting a Igualada per parlar-nos de ‘L’esport, una filosofia de vida’.
"Realment no paro mai, tinc bona companyia i m’ajuden amb el que faci falta i tot el que faig ho faig a gust, aquest és el secret"

- Aquest divendres participaràs en el 5è Rec Meeting d’Igualada amb ‘L’esport, una filosofia de vida’. Ho tens tot a punt?
Sí, ho tinc tot a punt i em fa molta il·lusió venir aquí a Igualada, perquè hi tinc molts bons amics. A més a més també és la seu del meu equip que és Buff, que em dóna suport incondicionalment cada any. Intento no perdre’m cap edició del REC, és un format que m’encanta.

- Quin serà el teu missatge al públic?
Parlarem d’esport i hàbits saludables. Posarem en alça tots els valors que ens regala la pràctica esportiva i que tot esforç val la pena.

- Una vida lligada a l’esport i la natura des de ben petita. Sabries trobar-ne l’origen?
Penso que l’origen neix en un mateix, però també és cert que la família hi té molt a veure, igual que el nostre entorn. Jo vaig néixer molt a prop de Montserrat i les formes màgiques d’aquesta muntanya em cridaven. D’això també en parlarem aquest divendres.

- Des de curses de muntanya, maratons, duatlons, raids d’aventura fins a Ultra Trails i moltes més experiències. Ets propietària de desenes de dorsals, però en destacaries alguna travessia?
La travessia que m’ha tocat de més a prop va ser unir les dues grans travesses del Pirineu català, que són Cavalls del Vent i Carros de Foc. Realment va ser una experiència extraordinària que mai oblidaré. D’això en parlaré en el meu proper llibre, ‘Ara o Mai’, que de moment s’està coent al forn.

- Hi ha molta competència en el teu esport?
Cada vegada hi ha més competència, és un esport que cada dia guanya més adeptes i això es fa notar, però és molt bo, així et fa estar sempre al cent per cent i no descuidar cap detall. Per altra banda cada vegada hi ha més presència femenina, m’encanta!

- És possible viure de l’esport?
En el meu cas sí, però sempre que estigui en actiu. Per sort o per desgràcia, no és com el futbol o altres esports més mediàtics, però tot té la seva part positiva i negativa.

- Ara mateix, quins són els projectes que estàs realitzant o tens al cap?
Ara mateix, com he comentat abans, estic escrivint el segon llibre que sortirà per Sant Jordi. També estem a punt d’engegar els rodatges de la segona temporada d’Aire Lliure, i això és una molt bona notícia. En l’àmbit esportiu, m’estic intentant recuperar d’una lesió i mentrestant practico altres esports com la BTT o l’esquí de muntanya.


Ultra Pirineu 2017 | Foto: Sergi Colomé

- Quins són els punts que has pogut visitar i t’han robat el cor?
No és que vulgui escombrar cap a casa, però tenim un país certament meravellós per descobrir amb racons molt i molt bonics, barreja de mar i muntanya. Si surto fora del país, em quedo amb les Dolomites, al nord d’Itàlia i una mica més enllà, amb Nova Zelanda.

- Ets esportista professional d’alta muntanya, bombera, conferenciant, mare... com t’organitzes per arribar a tot?
La meva mare molt sovint em diu que deixi alguna cosa per a la propera vida...(riure). Ara farà cinc anys que estic en excedència al cos de Bombers perquè tot no m’ho atrapo. Per a la resta, tot és organitzar-se bé el temps i treure’n el màxim de profit. Realment no paro mai, tinc bona companyia i m’ajuden amb el que faci falta i tot el que faig ho faig a gust, aquest és el secret.

- En les teves conferències, comparteixes una mentalitat positiva i la importància de la força de voluntat. Què és el que et manté forta dia rere dia?
Em manté forta la il·lusió, fer allò que realment m’omple i m’agrada. Em fixo objectius realistes i vaig per ells. Està clar que sense esforç no hi ha recompensa, però sempre val la pena intentar-ho i lluitar pels nostres somnis.

- Et queda algun repte per aconseguir?
Oi tant que em queden reptes, però com diu la meva mare, en deixaré algun per a la propera vida!

A

També et pot interessar