Albert Compte Riba
,
09/01/2018
Fires i festes

De traginers i transportistes, el mite de Sant Antoni Abat

De Sant Antoni a Sant Cristòfol, l'animal de tir i el motor d'explosió
Sant Antoni Abat

Foto: 

Cedida
Repassem alguns dels elements que han conformat la celebració de la figura del traginer i l'animal de tir, alhora que en resseguim la transformació que va patir a principis del segle XX, en plena edat moderna.

L'ablució, un ritual de pas per mantenir l'ordre
Ha estat de tradició continuada per la data de la festivitat, el fet de mullar amb aigua beneïda cavalls, cases, animals de tir -amb o sense les arades guarnides i els carruatges embellits- i en ocasions, panellets. O a través d'un desplaçament curiós sota l'empar de Sant Cristòfol, el gest de benedicció en honor als actuals traginers, els transportistes, ha canviat de data, tot celebrant-se durant l'estiu, on es protegeix contra els accidents a tota classe de vehicles. La finalitat d'aquestes dues cerimònies públiques i festives cerquen protegir animals, vehicles i trajectes sota l'empar protector de Sant Antoni Abat i Sant Cristòfol.

Anatolis carregant productes agrícoles que enviaran a Istambul

D'on prové la festa de Sant Antoni
Sant Antoni Abat, com a figura destacada del curs de l'any -perquè ha estat àmpliament i antiga celebrada arreu- és una peça paradigmàtica dins el santoral cristià. Les celebracions semblants en honor al sant patró, que per extensió podem resseguir en els rituals pagans a l'antiga Roma es feien per les consuàlies i a principis de gener**.
Les consuàlies es celebraven en dues dates per commemorar el cicle anual: la primera buscava prevenir de mals les res, es festejava durant el desembre i tindria en Sant Eloi -el primer de desembre- la seva continuació catòlica, si bé fou una festivitat que no reeixí arreu -tot i que eloi sigui sinònim de traginer***-; mentre que la segona de les dates queia durant l'agost, on s'hi celebrava la fi i l'èxit de la collita. Es tracta doncs, d'una festivitat agrària que tindria en la celebració romana de gener un afegit o transformació.
Així és que, en dates pròximes o durant el mateix 8 de gener, la segona de les celebracions romanes dedicades als animals de tir i de càrrega consistia en una coronació de flors al bestiar, per part del gremi de forners i flequers davant l'altar de Júpiter de les ciutats romanes. Aquest detall, el fet de posar en valor l'animal davant de Júpiter és significatiu quan tenim present l'assimilació de Zeus com a Júpiter per part de la tradició romana. Zeus havia esdevingut principal divinitat del panteó grec per un doble motiu: havia encarnat la justícia, però alhora era posseïdor de l'enginy. Ser posseïdor de l'enginy el va dur, en els relats mítics, a moltes conquestes, les quals participaven de la mentida i l'engany per assolir la fita que volia, per dominar altres divinitats, la gran majoria de les quals encarnaven forces de la natura i en essència, d'acord amb els misteris d'aquesta, havien estat fins aleshores i en gran majoria, femenines.

Detall del quadre 'Matí a la Piazza Marina de Palerm', de Martinus Roybe

La celebració de la tecnologia
Vèncer amb l'enginy -o engany- en el relat mític equival a narrar un nou ordre que la realitat obliga a reformular. En aquest cas va ser l'aparició de la tecnologia -entesa com a palanca, arada, falç, aleació de metalls, el control de les collites i per extensió, el pas del nomadisme al sedentarisme, entre d'altres- el que va desplaçar antigues celebracions en honor a arcaiques divinitats femenines -Lilith, Cíbele, Demèter i Persèfone-, sobre figures masculines, com va ser Zeus i posteriorment, Júpiter. En aquest context, si tenim present que el misteri de la collita en el substrat cultural grec havia estat encarnat pel mite de la dualitat Demèter -mare- i Persèfone -filla d'aquesta que raptada per l'Hades tornava cada mig any al costat de la seva mare-, tenim en el 8 de gener romà una comunió d'antigues celebracions agràries que es perden en la nit dels temps, juntament amb la commemoració de l'habilitat adquirida per les societats antigues, una primerenca tecnologia agrària. Això és, el control per a la producció de pa com a fi de la fam, les caresties i la mort per desnutrició.

Traginers a principis del segle passat a la Columbia britànica

Quan l'avenç nodreix la religió
En aquesta línia de celebracions que podríem anomenar integradora hauria estat més coherent col·locar sota l'empar de Sant Antoni els actuals traginers -els transportistes- i els seus vehicles, però es dóna el fet que és pel 10 de juliol, quan l'església beneeix contra els accidents a automòbils, transports i conductors.
Va ser durant l'any 1906 a Barcelona, que per les festes dedicades al patró de la capella de Regomir, Sant Cristòfol, la celebració havia tocat la seva participació més baixa. Per mor que no es perdés la veneració a un sant que protegia dels accidents i havent vist que en altres indrets s'havia instaurat una festivitat semblant a la que es practicava per Sant Antoni, els administradors de la festa van proposar a l'ajuntament que durant aquella festivitat es beneïssin els vehicles, de la mateixa forma que es feia amb els animals de tir i els carruatges. L'ajuntament es va posar en contacte amb el Club automobilista local i acceptant de grat la cerimònia, l'any posterior va tenir lloc la primera ablució pública d'automòbils i transports per les festes de Regomir**.
És així que enguany es celebra la 121ª edició d'aquesta nova tradició, on el mite s'ha partit en dos: d'una banda, la celebració costumista i de memòria sobre els animals de tir i els traginers per Sant Antoni Abat; de l'altra, la benedicció dels nous traginers i les actuals màquines de tir durant Sant Cristòfol.
Finalment, quedaria detallar els elements característics que ambdós sants comparteixen, com ho havia estat per exemple, la seva invocació en motiu de fortes epidèmies durant temps passats i altres vicissituds contra les quals els dos sants protegeixen, però això són potser, figues d'un altre paner.

Representació de la Pesta Negra durant el s.XIV

 

Més informació: 

* Albulafia, D. ed. (2003) El Mediterráneo en la historia, London, Thames & Hudson Ltd.
** Amades, J. (1950) Costumari català. El curs de l'any, Vols. I i IV, Barcelona, Edicions 62
*** Enrich Mayoral, A., Enrich i Murt Mª F.,  Puig i Gubern M. (2002) Diccionari de l'ofici del traginer: cavalls i guarniments, Barcelona, TERMCAT, Centre de Terminologia

També et pot interessar