Beatrice Nyffenegger

Foto: 

Anna Vila

Beatrice Nyffenegger: “Mai tot són llums només, sempre hi ha alguna cosa que es podria haver fet millor”

L’escriptora manresana recupera el personatge infantil de la Mary Wood després de trenta anys del primer llibre
Anna Vila
,
14/03/2019
Llibres
Beatrice Nyffenegger (Murten, Suïssa, 1940) viu a Manresa des de fa 55 anys i el passat mes de febrer va publicar el conte ‘La Mary Wood i els secrets dels aeròlits’. L’escriptora ha decidit recuperar un personatge infantil que va viure per primera vegada l’any 1988. A més a més, Nyffenegger ha publicat llibres de poesia per adults i d’altres per a infants, i ha traduït al català diversos contes dels germans Grimm. Hi hem parlat i ens n’ha donat més detalls!

- Aquest febrer va publicar ‘La Mary Wood i els secrets dels aeròlits’, després de 30 anys de la seva primera aventura. Què l’empeny a fer reviure aquesta història després de tants anys?
En realitat, no són tants anys. Ja estava escrita des de fa molt de temps, no és nou, vaja! Però mai se’m va acudir publicar-la, ara em faig un autoregal i la publico.

- És a dir, ja la tenia guardada?
Sí, sí, però no m’havia decidit.

  • imatge de control 1per1

- Passat el primer mes de la publicació, quin balanç en faria?
No ho sé, com que no me’n cuido jo, encara no ho sé. Està a les llibreries, ja em diran quan hi puc anar i si cobro alguna cosa o no! (riu) Fa molt poc temps encara.

- Ha rebut algun feedback d’algú que l’hagi llegit?
Sí, això sí! He rebut comentaris que ha agradat, la veritat.

- Els nens segueixen llegint tant com abans?
No, no ho crec. Tenen tauletes digitals i moltes altres coses que fan que el llibre quedi una mica en segon pla.

- Hi ha la versió digital del llibre?
No, de moment res de res.

- Ja que els nens estan més endinsats en el món de la ‘pantalla’, creu que tenir-lo en aquesta versió els motivaria més?
No ho sé, és complicat. No llegeixen massa. Jo tinc algun net a qui li costa molt i el que vam fer és que quan venia a casa, per exemple, agafàvem un llibre i el llegíem en veu alta, una pàgina ell i una jo. I així, de mica en mica. Però jo trobo que els costa més, potser no tots.

- Estan acostumats a un altre tipus de format, potser?
Si, exacte! L’educació és diferent... Tot ha canviat molt.

  • imatge de control 1per1

- Però en canvi, amb el primer llibre de la Mary Wood, vostè va anar a diferents escoles a parlar-ne perquè l’havien inclòs com una lectura als seus centres...
Sí, vaig anar a bastantes escoles a parlar amb els nens. Em van donar una menció honorífica de l’editorial Cruïlla que em va permetre publicar-lo.

- Si fem memòria, des dels anys 80 vostè ha seguit escrivint, sigui en llibres de poesia o en traduccions. Ens en podria fer cinc cèntims?
He fet poemes d’amor, sobre l’Alzheimer... El va patir el meu marit i el vaig cuidar durant anys. També va sortir un llibre ‘Veure-hi amb els ulls tancats’. Llavors, alguns poemes per nenes, contes de nadal, de tota classe. També traduccions dels germans Grimm, tres tombs, per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

- Té intenció de traduir alguna altra obra?
Llibres, no. El que estic intentant traduir són contes meus, escrits en alemany, al català. O al revés, del català a l’alemany. Coses així, per no quedar parada del tot.

- Vostè va néixer a Suïssa i hi va ser fins a la seva vintena, i tot i això, els contes que té publicats són en català.
Sí, sí. Bé, revistes suïsses em van editar contes. Però no vaig fer cap llibre.

- És un fet curiós, que només escrigui en català quan té la facilitat per escriure en un altre idioma.
Sí, però per publicar-ho és molt difícil, des d’aquí cap allà! (riu) Havia d’aprendre el català.

- Té alguna història amagada que li queda per publicar?
La meva filla en té una per corregir, ella sempre em fa la correcció. És una història real, que vaig viure jo. És d’un senyor que tenia esclerosi lateral amiotròfica. El vaig anar a visitar durant anys i em va explicar tota la seva infantesa, joventut... fins que es va morir. I tot això ho he posat en un llibre.

- Hi ha data de publicació?
No, no. Aquest any suposo que no. I ara la cosa ha canviat, t'ho has de pagar. Si no ets famós, no et paguen l’edició!

- Creu que anys enrere hi havia més facilitats per publicar que en l’actualitat?
Com a mínim, m’ho pagaven tot! (riu) I ara, no.

- Actualment també està escrivint les seves memòries, com avancen?
Gairebé acabades! Són a partir dels sis anys fins que em vaig casar, perquè sinó no acabaré mai.

- I perquè escriure sobre aquests anys en concret?
Oh, perquè tinc tants records... Ho recordo absolutament tot i com que eren coses molt divertides, pot quedar bé. Es dirà ‘Llums i ombres’, perquè mai tot són llums només, sempre hi ha alguna cosa que es podria haver fet millor. Per part dels pares i de tothom.

- I tornant als contes de la Mary Wood, és el final o té pensat seguir l’aventura amb un tercer llibre?
Em penso que no, almenys de moment. Per continuar no sé què hauria de fer amb aquesta gent! De moment, no.
 

A

També et pot interessar