Albert Compte Riba
,
21/07/2016
Llibres

Pol Makuri: “A partir del conte es vol obrir les portes a realitats que existeixen i també, a dir que està bé explicar-les”

'Mig adormits' conta als més menuts la realitat de conviure amb l'hemiparèsia i l'afany de superació del Pol
Elisabet Serra, Pol Makuri i Oriol Solà

Foto: 

Albert Compte Riba
Fa un any que l'esquiador Pol Makuri (La Paz, Bolívia, 1991) i la il·lustradora Elisabet Serra (Igualada, 1986) es van posar en contacte amb l'escriptor Oriol Solà (Igualada, 1977) per començar el projecte 'Mig adormits', un conte infantil que narra a través del jove Pol de 8 anys, la vida quotidiana d'un nen que conviu amb l'hemiparèsia. Mostrar aquesta realitat en positiu, a través de la cultura de l'esforç, la superació i l'assoliment d'objectius, juntament amb la creació d'una eina didàctica que permeti comprendre l'hemiparèsia, tant per als infants que hi conviuen com pels companys d'aquests nois i noies han estat algunes de les fites que els tres coautors han volgut assolir amb el projecte. Gràcies al recolzament de l'empresa de roba d'esport Tuga, el Grup Carles i a la difusió i compromís de la Fundació Maria Agustí d'Hemiparèsia Infantil el conte acaba de ser traduït al castellà. Parlem amb ells perquè ens expliquin els detalls de 'Mig adormits'.
Elisabet Serra: “El Pol del conte t'explica que si vols fer una cosa pots fer-la”

- De quina forma neix el projecte 'Mig adormits'?
P. M. Amb l'Elisabet ja ens coneixíem. Era monitora meva al Cau i un dia va venir amb la proposta de fer un conte il·lustrat on jo fos el protagonista per explicar què em passava, què és l'hemiparèsia i com ho vivia.
E. S. A través d'uns correus que ens havíem enviat amb l'Oriol vam posar en comú les nostres activitats, la meva d'il·lustradora i la seva d'escriptor. A partir d'aquí, ens vam trobar els tres per conèixer-nos, parlar sobre el projecte i a partir d'aquí vam començar a treballar.

- Quan temps fa d'això?
O. S. Farà un any vam tenir el primer contacte. De seguida vam posar fil a l'agulla i al cap de dos mesos ja li fèiem entrevistes al Pol per veure com enfocàvem el repte de traslladar les seves vivències, la seva lluita i esforç constant en la seva convivència amb l'hemiparèsia per donar-li forma de conte infantil. A la vegada, en el moment d'encarar la part més il·lustrativa ens vam adonar que els elements que permetien aquesta major transmissió de les vivències del Pol eren les situacions quotidianes, el dia a dia. Totes aquelles situacions que tots fem, que al Pol li suposen una mica més d'esforç, però en les què ell ja se les enginya per trobar la manera per fer-s'ho més fàcil.

- Per què vau decidir fer un conte infantil i no una versió per a adults, per exemple?
E. S. En el moment de recollir informació per saber què existia sobre l'hemiparèsia vam veure que aquí no hi havia material per a nens.
O. S. També, el protagonista de la història és un noi de 8 anys.
E. S. De fet, el conte ja era per a nens.
P. M. A través de la Fundació Maria Agustí vam saber que a França, l'hemiparèsia s'havia tocat en forma de còmic.
O. S. Ni en català, ni en espanyol hi havia res publicat.
E. S. Al publicar-lo ens va escriure gent per explicar-nos que fins ara no tenien material infantil per ensenyar-lo als seus fills amb hemiparèsia.
O. S. Un altre motiu era el de crear una eina per a les xerrades que el Pol feia a les escoles.

- Les xerrades a les escoles les feies a través de la Fundació Maria Agustí?
P. M. No, per lliure.

- Quan us poseu en contacte amb la Fundació Maria Agustí?
P. M. Buscàvem ajudes perquè la primera edició ens sortís més econòmica. En aquest punt vaig recordar que algú m'havia parlat de la fundació i ens hi vam posar en contacte. A partir d'aquí, la fundació ens va aportar moltes altres coses que potser nosaltres sols no haguéssim pogut aconseguir.
O. S. D'un principi, el projecte era traslladar la història del Pol en un llibre infantil. En el moment d'entrar en contacte amb la fundació, sense esperar-nos-ho, se'ns va obrir una segona fase, que és on estem ara, la d'haver traduït el conte a l'espanyol. A part del suport inicial del Grup Carles i l'empresa de roba d'esport Tuga, gràcies a la difusió que la fundació ha fet del llibre ens hem pogut plantejar la traducció. A més, al ser una institució d'àmbit estatal, amb molts seguidors als seus perfils digitals, el ressò que hem tingut a les xarxes socials de la traducció ens ha permès enviar el llibre a Sevilla, Albacete, Vigo, Màlaga, Jaén o Madrid. Tant en castellà com en català, hi ha gent que ens agraeix molt la iniciativa.

La traducció al castellà de 'Mig adormits' constata la necessitat d'aquest projecte i l'acollida que ha rebut el conte | Imatge: ACR

- El llibre és també un recurs més per explicar què és l'hemiparèsia durant les xerrades que fas a les escoles.
P. M. És un material que presento als centres educatius i que em serveix per il·lustrar de forma més còmoda quin és el meu punt de vista, com visc jo la meva discapacitat i de cara als nens, oferir un material que en un futur els permeti  saber de l'existència d'aquestes realitats. D'altra banda, durant les presentacions, gairebé sempre ens han vingut a veure nens amb hemiparèsia i alguns ens han comentat que per a ells el llibre ha estat també un suport, a l'hora de poder explicar a les seves classes què els hi passa, perquè els seus companys ho puguin entendre molt millor. Perquè a vegades, al ser ells més joves, no saben com expressar-se. O fins i tot, persones que s'han sentit molt identificades amb el conte i els ha ajudat a entendre què els hi passava a elles mateixes.
O. S. Un cop els nens han llegit el conte es posen a la pell de qui conviu amb l'hemiparèsia.
P. M. Una altra cosa que vam voler va ser la de presentar una discapacitat, no com una cosa negativa, sinó com una cosa real, com una situació que esdevé un repte, la qual també la pots explicar d'una forma divertida, donant-li la volta.

- Dels valors que acabeu de comentar quin destacaríeu?
P. M. Arribes a conèixer la discapacitat si tens una persona al voltant que la té. A partir del conte es vol obrir les portes a realitats que existeixen i també, a dir que està bé explicar-les.
O. S. Fer aquesta realitat més quotidiana.
E. S. El Pol del conte t'explica que si vols fer una cosa pots fer-la.

- Com entres en contacte amb el món de l'esquí de fons?
P. M. És un esport que he practicat sempre. També la natura m'ha aportat moltíssimes coses. Quan era més petit jugava a hoquei, però va arribar un moment  en el què el meu cos no podia donar més de sí. Si bé des de l'hoquei em van proposar entrenar amb equips inferiors als què em tocaria a mi, per mi aquesta elecció era una barrera. A partir d'aquí em vaig centrar en un altre esport, adaptat, i és quan vaig escollir l'esquí de fons perquè sempre l'he practicat a casa i perquè combina els meus dos grans amors, la natura i la muntanya. A partir d'aquí vaig conèixer un club d'esquí de Tuixent i els hi vaig presentar el meu projecte.

Pol Makuri s'entrena a Tuixent amb la vista posada al mudial d'Alemanya i els propers JJOO d'hivern del 2018 | Imatge: ACR

- De quin projecte es tracta?
P. M. Des d'un principi ha estat participar en una Copa del Món. Aquest any he participat en la cinquena. Ara cal buscar recursos, ajudes, perquè a l'estat espanyol no n'hi ha i si pot ser complir el següent objectiu, els paralímpics del 2018. De moment, la següent cita és al mundial d'Alemanya, el febrer de l'any que ve.

- Teniu pensat fer una versió del conte en digital?
O. S. Ens hem trobat amb gent de Mèxic o Xile que han demanat volums a la fundació. En aquests casos costa més l'enviament que el conte. Potser un proper pas seria facilitar-ne l'accés degut a aquestes qüestions geogràfiques, a través d'una versió digital. Ho havíem pensat, tot i que ara mateix encara estem paint la rebuda que ha tingut, ens ha vingut com molt de cop. De moment estem amb el llançament en castellà, les presentacions en català d'aquí a Torredembarra, Sant Boi, Mataró, però de moment encara ens falta tancar les dates.
P. M. Aquest any la Marató de TV3 tractarà els ictus i un dels factors que provoca un ictus és l'hemiparèsia. Moltes presentacions estan relacionades amb l'època de la Marató, cap al novembre, potser.

Més informació: 

Pol Makuri
Eli elis, àlies d'Elisabet Serra
Oriol Solà Prat
'Mig Adormits'
Per saber més sobre l'hemiparèsia visita la web de la Fundació Maria Agustí d'Hemiparèsia Infantil

També et pot interessar