Betlem Casanova: “L'art sempre és una forma de curació"

Aquesta deltebrenca, impulsora de l'Espai Delta, considera el moviment una eina clau per a l'autoexpressió

Anna Zaera

10/02/2015

Activa't

Són les 18:30 hores en una cafeteria tortosina. La majoria de taules estan ocupades. Una parella adolescent - probablement de nova creació - es vacil·la entre rialles i jocs d'empentes, un sexagenari panxut repassa les notícies del diari mentre engrapa un entrepà de pam, tres dones prenen una xocolata i discuteixen entusiasmades sobre una quarta que no hi és. I encara en queden cinc o sis més asseguts d'esquena de cara a la barra. Parlant amb els cambrers, bevent un cafè d'una tirada o reposant el cap sobre la palma de la mà embadalits davant el televisor.

"El moviment harmònic permet descarregar l'energia retinguda, abandonar l'esforç i recuperar la força i el moviment natural"

Cadascuna d'aquestes ànimes que transiten un dilluns per la tarda per aquesta cafeteria respon a un arquetip corporal. Així ho explica Betlem Casanova (Deltebre, 1966) que ha fet de l'estudi del cos i del moviment, una via per treballar cap a l'expressió creativa i el benestar. 'Espai Delta' és un projecte personal vinculat a la creació i al desenvolupament armònic de les persones que va nàixer fa 20 anys enmig dels arrossars del Delta de l'Ebre, concretament a Deltebre. Casanova és una de les impulsores a Espanya de l'escola argentina Fundació per la Pau Graciela Figueroa i de Río Abierto.

- Suposo que el teu mantra deu ser que el cos i la ment són indissociables...
Exacte. Però a mi em va costar veure que un repercutia tan directament en l'altre. És una qüestió que els filòsofs grecs ja assumien, però que la ciència occidental ha tardat en assumir.

- Com descobreixes tu aquesta relació tan directa?
Jo he estat esportista i he competit a nivell nacional. Quan tenia nervis, pressions o obsessions sempre em dèia: “Passo de tu, cap”. Després veia que em lesionava i que el meu cos, em dèia "prou".

- Com comença aquest procés de transició?
Posant consciència. A nivell pràctic, la respiració és el mecanisme que et permet obrir nous espais corporals.

- A través de quines tècniques?
Les tècniques que s'utilitzen per al treball s'han desenvolupat d'acord a les necessitats de les dones i homes occidentals. S´utilitza la dansa, el moviment, la música, la respiració, el silenci, l’escolta, la contemplació, la reflexió..

- El moviment harmònic és la clau d'accés a unes emocions i uns estats mentals concrets?
El moviment harmònic permet descarregar l'energia retinguda, abandonar l'esforç i recuperar la força i el moviment natural. Aquest treball servirà per corregir hàbits posturals, ampliar la capacitat respiratòria i la flexibilitat, afavorint l'equilibri energètic i un estat de relaxació, de benestar i de vitalitat.

- Com interpretes aquesta disciplina des del punt de vista artístic?
L'art sempre és una forma de curació. Crear escenes és alliberador. Moltes vegades en aquestes sessions imaginem escenes i les representem. Per exemple, fer-li una confessió que mai has fet a ton pare, reproduir una escena quotidiana però des d'un punt de vista còmic o tràgic o exagerat. També posar-te en la pell d'un personatge que mai t'havies permès.

- Les manifestacions artístiques són individuals i col·lectives?
L'art serveix per unir l'hemisferi esquerre amb el dret. Quan muntem aquestes escenes col·lectives de teatre o de dansa, tot el que allà passa, de sentiments, sensacions, etc, és després material de treball i d'anàlisi quan fem les sessions de treball sobre sí.

- Què passa quan feu les sessions de dansa en grup?
Es crea una potència brutal! He vist canvis impressionants. El grup multiplica el creixement del que seria una sessió individual. He vist canvis en persones d'una rigidesa brutal. En aquests espais, les persones se senten cuidades i nodrides. Poden expressar emocions com la ràbia o la tristesa, evitant que quedin cristal·litzades. I el que és interessant és que aquesta sensació, després la traslladen a l'exterior, a la seva vida quotidiana.

- Algun moment especial que recordis?
Tinc una anècdota molt xula en què un treball de moviment i posteriorment un massatge a la zona del sacre, va fer que una dona pugués reviure el seu part en tota la seva plenitud, ja que a causa de les limitacions i protocols de l'hospital no ho va poder fer. Es va despertar en ella una vitalitat i una força que a posteriori ha millorat el vincle amb el seu nadó. Són d'aquests miracles que apareixen sense buscar-los!

- Només en un cop d'ull, entre tota la gent que està en aquesta cafeteria, podries deduir per la seva postura corporal, quin és el seu arquetip de personalitat?
En gran mesura, sí. Aquesta és una de les meves deformacions professionals. El cos i la seva harmonia és un reflex directe de la nostra estructura mental. Hi ha persones que respondrien a un arquetip més apol·lini, que seria la típica imatge de la rectitud, l'elegància, l'ordre però també la rigidesa. L'arquetip dionisiac, que pertany a la idea clàssica de somni i embriagadesa, correspondria a aquelles persones més desenfadades i ocioses. I finalment els orientals, que són aquelles persones que miren la vida amb cert to de relativisme i de trascendència, serien els filòsofs.

- El Delta és un espai per retrobar les essències? Què opines de l'estat creatiu actual d'aquest territori?
Jo he viscut en trànsit. He passat moltes èpoques a Barcelona i altres aquí, una mica ficada en una bombolla. Ara que hi estic més, m'estic sorprenent, hi ha gent amb molta consciència. Jo era de les que em queixava. L'altre dia vaig estar al taller que la Pepa Plana va fer a Tortosa. M'encanta aquesta dona. És una artista completa i íntegra. Connecta la part física amb la part emocional i la part mental.