Jump to navigation
Fa gairebé un any, un amic em va proposar que contestés unes preguntes sobre la meva percepció d'Arturo Gaya, per ajudar al seu fill a completar un treball de recerca centrat en la figura de l'artista que encarna a Quico el Célio. Aquelles preguntes em van obligar a emprendre un exercici reflexiu sobre la persona d'Arturo. En aquell moment, vaig escriure “Crec que és un artista perquè no ha posat fre a les seves ganes de viure. I l'art és la sublimació de tota aquesta força de viure i energia creativa. És original, reflexiu i compromès amb els problemes de la societat”, contestava jo, de forma directa. En aquesta entrevista hem volgut conéixer una mica més de prop el discurs de qui s'ha convertit, amb els anys, en un símbol de la cultura ebrenca a través del seu personatge Quico el Célio. Un cronista cec, apassionat amb la idea de fer del món un lloc millor que, si et poses a pensar, té moltes més semblances amb Artur del que podria semblar en un primer cop d'ull. L'esperit crític, la punyeteria bondadosa i aquella necessitat implícita d'anar sempre acompanyat d'un pigall o ajudant, que li fa de contrapès i l'obliga a seguir tocant de peus a terra. Benvinguts al món més personal d'Arturo Gaya.
