Jump to navigation
- Per què creus que de molt jove comences a viatjar?Tot va començar de ben menut gràcies a la meva àvia, que organitzava viatges d'un dia o d'un cap de setmana per a jubilats del barri de Sant Llàtzer de Tortosa. Jo m'apuntava a tot el que ella feia. Descobrir llocs com Andorra, Saragossa, el nord de Castelló o Girona era apassionant, però recordo especialment un viatge a Lourdes. El viatge tenia una clara orientació religiosa però jo em vaig fixar en altres coses.- Amb què et vas fixar?Amb aquells apassionants francs francesos de mida, color i valor diferent de les pessetes; el gust i nom diferent dels gelats; aquell idioma tan interessant que gramaticalment s'assemblava tant al català.- T'apassionen les diferències de la via quotidiana. I quan vas pensar que escolliries una professió que impliqués fer viatges?Els viatges de la iaia Cinta van ser la llavor, però he tingut professors excel·lents que han regat llavor. El ceramista Joan Panisello, el qual em va fer descobrir de ben jovenet la riquesa de les Terres de l'Ebre, i em va fer entendre que no es pot apreciar el que hi ha fora sense saber apreciar abans el que tenim a casa. També el professor de filosofia Francesc Masià, que m'ho va fer qüestionar tot i estar obert a les influències foranes sense perdre el sentit crític, i el professor de català, d'Ulldecona, Manel Ollé, que no només em va fer estimar la llengua i el país, també em va impulsar cap a l'aprenentatge continu.- En quin moment ho vas veure clar?Quan un estiu vaig anar a Irlanda. Un país d'història tràgica i heroica. Vaig pensar que voldria desenvolupar una activitat professional que suposés estar en contacte seguit amb població estrangera per enriquir-nos mútuament.
Grafit de Putin i Trump al bar Keule Ruke a Vilnius, Lituània, al juny de 2016- Viatjar per plaer és el mateix que viatjar per feina?En absolut no, recomano a qui vulgui desenvolupar una carrera professional en l'àmbit internacional que s'entreni anant a córrer cada dia. Quan viatges per feina surts amb uns objectius que has de complir, amb jornades que sovint van de les 6 del matí a les 12 de la nit, on els dinars i sopars són gairebé sempre reunions de feina i en el meu cas concret com a representant de Diplocat tenint en compte que estàs representant també les demandes d'una societat, la catalana. No només hauré de passar comptes amb el meu superior, sinó també en certa manera amb la història.- Suposo que això t'ha portat coneixences i experiències úniques?Quan viatges per plaer no tens aquesta necessitat d'estar interactuant contínuament i et pots distreure tant com vulguis amb la teva motxilla a un port italià mirant les gavines, sota una catedral francesa admirant els relleus o a un mercat asiàtic remenant el que hi ha, la qual cosa també és un al·licient però ben diferent!- En quins viatges has après més? Em podries dir què és el més destacat que has après viatjant?Semblarà curiós el que diré però són els viatges més prop de casa, a llocs com Portugal o el Pirineu francès, on aprenc més. Relaciono moltes coses. Per exemple, que la cuina portuguesa és com la cuina catalana abans que ens agradés tant ser modernos i que ens presentin un plat de menjar instagram friendly. Algú s'ha preguntat mai per què als mercats del sud de França et deixen provar absolutament tot abans de comprar mentre que no sempre és el cas als mercats catalans? A qui li agrada pagar 4 euros de coperto només per asseure's a un restaurant a Itàlia? En canvi, em fascina que a França em posin l'aigua de l'aixeta gratis a qualsevol restaurant.
Imatge de Tallinn (Estònia)- Darrerament la teva tasca professional implica donar a conèixer a altres països la causa catalana. Com reacciona la gent a qui li parles de Catalunya? Entenen el moviment que s'està generant aquí?A Europa, la gent està més informada del que pensem. En general dos tipus de països: aquells que, per tradició, tenen una posició més propera a la d'Espanya, com serien els països geogràficament més propers, i després hi ha aquells països que històricament han tingut relacions més tèbies amb Espanya, com és el cas del Regne Unit i Portugal, o aquells que han tingut processos similars, com els Bàltics i els Balcànics, on la gent comprèn millor el que passa a Catalunya. Al final es tracta de saber quines són les tendències generals en l'àmbit europeu i mundial i saber-se posicionar.- Quina hauria de ser la posició de Catalunya en aquest marc internacional?El millor que pot fer Catalunya és apostar, tant si estem dins d'Espanya o com a país independent, per una Unió Europea i OTAN fortes i prosperes.- Moltes vegades s'associa al viatger amb un pensament cosmopolita. Pot un viatger ser nacionalista? Creus que són conceptes antagònics o complementaris?No ho sé si un viatger pot ser o no nacionalista, més tenint en compte que aquest concepte té una connotació cada cop més negativa. El que sí que sé és que els destins més populars, aquells llocs on tothom vol anar en un moment o altre de la seva vida, són aquells que tenen una identitat més forta que els posiciona de forma diferent a altres llocs del món. Us heu preguntat mai perquè tothom a Europa ha sentit a parlar de Bali? Per la seva cultura hindú diferent en un entorn generalment musulmà, cristià o budista. Per què Escòcia és tan atractiva als Estats Units? No serà perquè s'han preocupat de posicionar-se amb una identitat diferent de la que surt de Londres? A la petita Estònia, tothom està a favor de fronteres obertes i lliure comerç, això semblaria que els fa no nacionalistes, però jo he vist amb els meus ulls el que passa a Tallinn a l'agost quan un terç del país, vora 300.000 persones, es reuneixen per cantar cançons patriòtiques amb les seves banderetes estonianes. Saben que tenen un veí gran i poderós al costat, i només diferenciant-se, com a país amant de les llibertats amb una identitat diferent de la russa, podran fer veure al món que ells no tenen res a veure amb els seus veïns de l'est.- Tens especial predilecció pels Països Bàltics. És només una qüestió política o has trobat certs paral·lelismes emocionals entre aquests països i Catalunya?En primer lloc remarcar que la meva dona és lituana i per tant és impossible no tenir certa estima emocional per aquest país i els Països Bàltics en general. I clar, el fet que molta gent tingui en la seva memòria el procés d'alliberament del seu país fa que s'entengui el que passa a Catalunya. Ara bé, ells es van alliberar d'un estat totalitari, la Unió Soviètica. Quan se'ls hi parla de què la nostra llengua no es pot desenvolupar plenament sense un estat propi ho entenen perfectament, però no és gaire intel·ligent comparar el nostre procés amb el seu. Espanya no es pot comparar en cap cas a la Unió Soviètica.
