Jump to navigation
Divendres
29 març 2024
Terres de l'Ebre
Agenda
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inicia sessió
Registra't
Edicions territorials
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inici
Agenda
Experiències
Cartellera
Blogs
Seccions
Menjar i beure
Arts
Espectacles
Música
Llibres
Família
Entorn
Fires i Festes
Activa't
Botiga
Qui som
Contacta
Publicitat
Col·labora
Textos legals
De carnissera a mare de 'la casa de les nines'
Una malaltia als tendons ha permès a Elisabet Lleixà reorientar la seva vida professional
Surtdecasa Ebre
,
08/11/2013
Activa't
Tot va començar per obligació. I és que aquest cas posa en evidència que hi ha projectes vitals que neixen d'una contrarietat. Elisabet Lleixà, una noia de Santa Bàrbara, va veure com el seu món professional se li ensorrava quan va ser diagnosticada d'una malaltia que implica la degeneració progressiva de les articulacions de les mans. L'Eli va haver de deixar la seva feina a una carnisseria, al veure que cada cop li era més díficil manipular i trossejar la carn.
Això va ser el començament d'un periple que la va portar a haver de passar per més de 7 operacions per poder-li reconstruir els tendons cada cop més danyats. Va ser la doctora Esther Comelles, traumatòloga de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, qui li va recomanar que realitzés treballs manuals, sense fer força, per poder recuperar poc a poc la mobilitat de les mans en el procés postoperatori de rehabilitació.
Va ser aixì com l'Eli va començar a “retallar paperets”, atenent les indicacions mèdiques. Una activitat regular, però que cada cop se li feia més monòtona. Un dia, navegant per Internet, va descobrir unes nines que estaven molt de moda, les anomenades “fofutxes” i, amb un manual tret de la xarxa, va començar a practicar de manera autodidacta. A diferència de la pràctica anterior, aquesta nova activitat li comportava anar construint uns objectes que estimulaven el seu procés creatiu a cada pas. Crear nines del no-res la va enganxar tant que l'ha convertit en una espècie de mare en potència.
El següent pas va ser dotar aquestes nines d'aquells atributs que les feien tenir personalitat pròpia. La primera idea va ser fer una nina “doctora” per regalar-li a la persona que l'havia impulsat a realitzar aquella activitat. Després, amics i coneguts van començar a fer-li encàrrecs. Tothom volia tenir la seva “fofutxa” personalitzada. I la motivació de l'Eli anava creixent fins al punt que cada cop tenia més cura dels detalls i intentava millorar l'acabat de les nines. Així, l'Eli va començar a “parir” la nina surfera, la genet, el forner, les paradistes del mercat, la twirler... I tots aquells caràcters de l'imaginari més local que li venien al cap.
Fitxades com a protagonistes d'un conte
L'èxit de
Les fofutxes de mama Eli
, que així és com les anomena la seva autora a les xarxes socials, van motivar l'encàrrec de l’escriptor d’Ulldecona Eugeni Guzman, que li va proposar a l'Eli que fossin les protagonistes del seu nou conte en 3D, que formarà part d’una col·leció de contes educatius en català editats per Onada Edicions i que també tindrà la seva versió 3D amb anglès.
Els protagonistes seran el “Bruno i Carmen”, dos personatges de ficció que viuran moltes aventures a través de les seves accions quotidianes com anar a l'escola o la vida en família. El treball ha consistit en crear els protagonistes, que representa que són dos germans, així com l’ambientació dels diferents espais per on transcorreran les històries.
A
També et pot interessar
Foto:
Cedida
Carles Castellà: "Preferim dir podar en lloc d'esllemenar; botifarra en lloc de baldana"
Foto:
Cedida
Per què Alcanar és un tresor iber?
Foto:
Cedida
Miquel Àngel Marín: "Nosaltres som unes guerrilles que volem evitar que la cultura es consideri només una cosa seriosa"
Foto:
Cedida
Les 8 històries de vida del TEDxAmposta
Foto:
Cedida
Els 10 plans per fer a Setmana Santa a les Terres de l'Ebre
Foto:
Cedida
Sara Blanch: “En els últims anys, l’òpera està agafant importància i es fa molt més present en la societat”