Jump to navigation
- Quan decideixes posar-te a ensenyar?No recordo quan però si recordo el perquè. La meva mare era mestra de les Escoles de Roquetes i recordo que, quan era petita, de vegades anava amb ella a classe. Veure aquella generositat, aquella dolçor explicant coses als infants de la meva edat em va captivar. M'encantava jugar a mestres i imitar a la meva mare fent de Doña Conxita. - I ara quin és el teu esperit com a docent?Jo crec que estic compromesa en que cadascuna de les persones que tinc a classe trobi la seva grandesa.- Quines han estat les assignatures que has impartit més temps i quin criteri propi creus que li has donat?Les assignatures que he donat més han estat 'Autonomia personal i salut de l'infant' i 'Expressió i comunicació de l'infant'. Com he passat per diferents centres educatius, això m'ha donat un bagatge important. L'expertesa d'anar seguint diferents corrents pedagògiques per sempre agafar una mica de cadascuna i cap en concret.- Les has intentat integrar?Sí, he anat construint la meva manera de fer i d'estar a classe. De vegades sobta a l'alumnat, però l'únic que pretén és despertar ments crítiques que, després d'una classe meva, puguin volar soles amb criteri propi.- I com es fa això?A les meves classes l'alumnat és protagonista del seu aprenentatge, arribem on cadascun i cadascuna vol, l'únic límit són ells i elles. Jo sóc una simple gestora del coneixement.- Què creus que falta en el sistema educatiu?El nostre sistema educatiu està excessivament burocratitzat. Jo de broma en dic burrocratitzat. Està més centrat en papers, estadístiques i en controlar tot el que fem els docents que en el com i per a què. Hem perdut el sistema democràtic. Hem passat d'un model horitzontal i basat en la confiança a un model piramidal i de control. Les direccions abans eren escollides pel claustre democràticament, ara són escollides pel Departament. Això vol dir obediència, alineació i control.- Creus que la burocratització és una llosa?Sí. És un sistema que només parla de canvi i que està enquistat en una espiral de reformes que només dóna voltes i voltes sobre un mateix eix. No parla de la vertadera qüestió: les persones. A aquest sistema li falta fer una revolució, un renaixement cap a les pedagogies actives i vivencials.- Què ha de tenir una mestra o professora per ser útil als alumnes?Paulo Freire deia "No oblidem que l'educació és un acte d'amor". És importantíssim l'amor per allò que fas. L'amor és la capacitat d'escoltar, la capacitat d'observar i la capacitat de sentir, de posar-nos al lloc de l'altre. D'empatitzar i a partir d'aquí poder entusiasmar a l'alumnat. Recuperar aquesta capacitat que tenim la humanitat de somiar, perquè somiant estem construint, somiant estem planificant el nostre futur.- Has vist un canvi en la perspectiva de gènere pel que fa al món de l'ensenyament?La sort que hem tingut és que hi havia mestres en èpoques grises i fosques que des de la segona línia guerrejaven però sobretot donaven el seu exemple com a dones. Ara les dones podem ja estar a primera línia en educació. El problema és que a l'escola es tracta molt poc la perspectiva de gènere, només el tracten aquelles persones que tenen sensibilitat pel tema. Començant pel llenguatge de gènere i acabant per l'assetjament. S'ha de tractar una sèrie de temes importants com la diversitat sexual, els mites de l'amor romàntic o la violència masclista i educant en el respecte.- Ara estàs a punt de jubilar-te, què creus que has après dels alumnes durant tota la teua trajectòria?Tot el que sóc professionalment i molt com a persona, el que faig, com ho faig, per a què ho faig. Ells i elles m'han ensenyat a construir el meu model i projecte educatiu. M'han ensenyat a pensar, a escoltar, a veure, a sentir i a emocionar-me, m'han ensenyat a estimar allò que faig. Cada any a tots els cursos que tinc, els hi dono gràcies per tot el que m'han ensenyat.- Si haguessis de donar un consell a les persones joves que continuaran treballant a l'IES, què els diries?Sempre dic al meu alumnat que els consells són molt fàcils de donar i molt difícils de complir, és per això que procuro no donar consells sinó que treballo molt en metàfores que van sorgint al llarg de la classe espontàniament. Potser el que diria és una frase del mateix Freire que diu que "Sense somnis i sense utopia, sense denúncia i sense anunciar, l'únic que ens queda és l'entrenament tècnic a què es redueix l'educació". Les mestres som creadores de somnis.- Què és per a tu el pensament utòpic?El pensament utòpic va molt lligat a la capacitat de produir canvis, d'entusiasmar i de transformar. Cadascuna de les persones que tenim davant semblem iguals, un número de matrícula, un número de la Seguretat Social, un número de classe, però, per a les mestres, les persones són úniques. Com la rosa del Petit Príncep. Nosaltres les guarim, les protegim del vent, els hi treiem les erugues i les reguem cada dia.
