Jaume Martí

Foto: 

Andrei Moldovan
Jaume Martí

Jaume Martí: "Posar la cara dels socis al vi ha reforçat el vincle a un projecte col·laboratiu com és la cooperativa"

L'Agrícola Sant Josep és una de les organitzacions que combina l'impacte social del cooperativisme amb la qualitat del producte
Anna Zaera
,
25/10/2017
Activa't
Actualment s'està vivint un procés d'experimentació per a noves pràctiques de gestió i intervenció en diferents àmbits socials. Projectes com els de Can Batlló a Barcelona, l'eclosió del món cooperatiu, l'obra social de les PAH, la incipient autogestió de projectes educatius o les cooperatives de consum, entre d'altres, estan configurant una xarxa profundament fèrtil. A les Terres de l'Ebre, algunes cooperatives agràries han iniciat el procés de remarcar els valors fundacionals de l'organització i convertir-les en un actiu social indispensable al territori. Jaume Martí (Gandesa, 1979) ha estat partícip i impulsor d'un canvi d'etapa en la cooperativa Agrícola Sant Josep, una de les organitzacions que combina l'impacte social al teixit local propi del cooperativisme, així com la qualitat del producte. Vins tan emblemàtics com Llàgrimes de tardor o el Clot d'encís han sortit de Bot. Hem parlat amb ell sobre el moment que viu el cooperativisme agrari i com pot contribuir a una reformulació de l'activitat econòmica a les Terres de l'Ebre.
"La idea és que la cooperativa forma part de la unitat familiar. Això és indispensable. S'ha de reforçar el vincle de pertinença a la cooperativa. De la mateixa manera que una família que té un negoci privat i li sap transmetre al fill o filla"

- Estem vivint un moment en què l'esperit cooperatiu torna a estar al centre dels debats socials tenint en compte la crisi econòmica generada pel capital i la deslocalització de l'activitat econòmica. Com perceps l'activitat cooperativa en espais on aquesta organització és tradicional?
Jo no perdo de vista l'alt valor social que té aquesta manera d'organitzar la propietat, de compartir recursos i generar valor afegit. Nosaltres hem hagut de mirar molt al client i també molt al soci, al propietari. Fer aquest exercici doble.

- Quin ha estat el repte?
Moltes cooperatives que tenim al territori que vénen d'un esquema fundacional agrari no sempre han tingut una mirada clara cap al client, ni un desenvolupament clar del valor al sector on pertanyen. S'han quedat en fases molt primàries. I aquesta manca de desenvolupament de la cadena de valor el que ha fet, al meu entendre, és deteriorar els valors fundacionals i els avantatges socials que suposa cooperatitzar una activitat econòmica.

- A part d'invertir en la qualitat del producte, heu fet un treball per posar en relleu el valor social de l'organització en defensa del bé comú. Com ha estat el procés de recuperar aquests valors?
Nosaltres hem recuperat l'esperit cooperatiu a partir de la producció i, en els darrers 5 anys, també ho hem sabut fer a partir del reforç del vincle entre el productor i el valor que la marca té al mercat.

- Com?
Per exemple, posant la cara dels socis al vi. Això ha reforçat el vincle de pertinença a un projecte col·laboratiu com és la cooperativa. La meva família és sòcia de la cooperativa i jo per extensió també ho sóc. Fa 21 que vam prendre un camí que no tan sols reforça els valors fundacionals, sinó que és una posada a zero, un reset total. Vam desenvolupar un sistema de producció més qualitatiu, que de manera claríssima i imprescindible, obligava a una part dels socis a implicar-se molt en la producció.  I ara també els hem implicat en la distribució i el màrqueting.

- Com s'integra als socis en el sistema de presa de decisions i en la presentació del producte al mercat?
El soci ha d'estar implicat en poques funcions directives. En cooperatives de petit format sí, són els mateixos socis qui tenen funcions directives, però quan la dimensió és més gran, s'ha de ser més àgil.

- Com s'ha viscut el canvi generacional?
Nosaltres estem treballant perquè hi hagi una quarta generació de productors i productores. La quarta generació actualment té entre 0 i 18 anys, tal com ho entenem nosaltres. Estem parlant d'una carrera de fons a llarg termini. La idea és que la cooperativa formi part de la unitat familiar. Això és indispensable. S'ha de reforçar el vincle de pertinença a la cooperativa. De la mateixa manera que una família que té un negoci privat i li sap transmetre al fill o filla que allò és una possibilitat de negoci per al seu futur.

- Creus que les cooperatives agràries podrien fer de revulsiu respecte a una transformació de valors en el sector econòmic i social local?
Els valors els tens o no els tens. Jo no puc pregonar als quatre vents que l'Agrícola Sant Josep és una cooperativa si cada acció que fem, per mínima que sigui, no respira aquests valors. La cooperativa és un model d'organització que té un alt valor social; que no prioritza els beneficis per a gent que és aliena a l'activitat, sinó que si hi ha algun benefici, repercuteix en el propietari del negoci que és també el propietari d'aquell actiu.

- És una economia que no és fum...
Sí. La cooperativa es nodreix de l'àmbit local o d'una xarxa real, no d'un capital intangible. Ara bé, jo crec que ser cooperativa o no, no ha de ser la bandera d'un negoci, la bandera ha de ser el producte. I, si després, el client descobreix que allò és una cooperativa: Eureka!! Hem aconseguit el que buscàvem. Molts dels nostres clients no saben que som cooperativa, i quan ho descobreixen, se n'alegren.

- Abans volíeu amagar que ho éreu?
Hi ha cooperatives que ho amaguen des d'un punt de vista de comunicació. Jo els he de dir que s'equivoquen. Crec que no n'has de fer bandera, però sí que has de tenir en compte les fortaleses que tens. Estàs creant un valor econòmic alt dins d'un territori, que no és possible deslocalitzar. L'objectiu no és donar beneficis per a accionistes que estan a quilòmetres.

- Quin és el vostre objectiu ara?
Evitar el deteriorament dels valors fundacionals. Amb el valor afegit que el futurs productors tindran una dignitat que la primera generació no tenia. Tenien els valors clars, però no es podien guanyar la vida. Portem quasi 60 anys d'història dels quals els primers 30 han estat més deterioradors que constructius, amb tot el respecte per les primeres generacions.

- La vostra generació que ha aportat?
L'Agrícola Sant Josep viu un moment de consolidació. I segur que hi ha altres cooperatives del territori que poden parlar d'una consolidació. La nostra generació ha aportat claredat d'idees, molta preparació i també penso que bastant de sacrifici. Sacrifici personal perquè tirar endavant projectes d'aquesta envergadura, que si surten bé es genera un bé comú molt gran, implica un sacrifici. També perquè la nostra generació lluita constantment entre quedar-se al territori o fotre el camp. Hi ha una part molt gran de vocació. La recepta de l'Agrícola Sant Josep funciona perquè els quatre directius que hi ha tenim un vincle emocional amb la cooperativa altíssim. Perquè el nostre pare, el nostre germà o la parella és soci i és productor.

- El vincle amb la terra...
Nosaltres patim un desarrelament des dels anys 50 a partir de l'èxode, i això forma part d'un relat que és molt perjudicial per a les perifèries. He estat llegint 'La España vacía', 'El monarca de las sombras' i 'Tierra de Campos'. La mandra de tornar al poble és una realitat.

- Hi ha com una altra tendència en la literatura que es podria associar més amb les persones que tornen a la natura a la recerca de respostes?
Nosaltres treballem perquè la quarta generació no marxi o que, com a mínim, consideri l'oportunitat de quedar-se. Que no es miri el retorn al poble només com un tema emocional. Com una tornada a la pàtria. La pàtria la va descriure molt bé Cervantes al Quijote com el lloc on tenia la família i els amics. El tema de les banderetes, al final, només porta conflictes. El negoci del vi a la Terra Alta és el gran responsable que aquest desarrelament no hagi estat major.

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar