La renaixença dels escacs a Amposta

Ferran Torta és un dels principals culpables de la reactivació del Club d'Escacs d'Amposta. Este jove arquitecte i aparellador ha posat el seu granet d'arena per a que un joc mil·lenari com els escacs --amb molta tradició a les nostres terres-- torne a activar-se a la ciutat del Montsià després d'un temps adormit. Parlem amb ell un dissabte a la tarda, envoltats de taulers i peces, converses animades i tots els sons d'ambient característics d'un bon bar ple de parroquians.

- Quins són els orígens del club?
El Club d'Escacs d'Amposta naix l'octubre del 1948. En aquell moment, a les Terres de l’Ebre existia un club a Ulldecona, que va invitar un grup de jugadors ampostins a participar d'un campionat que havien organitzat. Sembla que els ampostins van guanyar-lo i, animats per esta victòria, van decidir que eren bons i que valia la pena fundar un club a la seua localitat natal [riu]. Des de llavors, el club ha anat tenint una activitat més o menys ininterrompuda fins que, a finals del 2009, va passar a tenir un període d'inactivitat, a diferència d'altres clubs del territori, com el Peó 8 de Roquetes o els Clubs d'Escacs de Masdenverge o Móra d'Ebre, que han anat continuat.

- I ara vos heu reactivat.
Sí. Vam reemprendre la nostra activitat a finals de l'any passat. Coincidint amb Fires d'Amposta, vam remodelar l'entitat, organitzant un campionat de partides ràpides (en què cada jugador disposa d’un màxim de cinc minuts per partida) i fent un homenatge als fundadors del club, al què va poder assistir un d'ells. Fins i tot hem modernitzat el logotip! Finalment, després de Setmana Santa ,iniciarem la Lliga D4, un campionat d'escacs per equips de quatre jugadors. Hem tingut la gran sort que La Lira [La Lira Ampostina] ens ha cedit l'altell del bar de la societat musical de manera altruïsta, per la qual cosa els estem agraidíssims; i a poc a poc hem anat fent. Vam convocar un campionat social, una competició entre socis, i hem pogut consolidar les classes d’escacs en dissabte de matí.

- Classes d'escacs?
Sí. Tenim un grup infantil, on participa una quinzena de xiquets –amb alguna futura promesa–, i d'aquí poc començaran també les classes per a adults.

- Els escacs tenen fama d'avorrits. O de ser un joc per a intel·lectuals.
Els escacs són un esport de bar! [riu] El major interés d'una partida d'escacs és el fet social. Jugar-hi és una manera molt còmoda de socialitzar-se, d'aprendre a respectar els altres i a compartir. Quan tu comences una partida, no saps mai si guanyaràs, si perdràs o si faràs taules; però el que sí que saps segur és que quan acabes hauràs guanyat un amic i que hauràs aprés i jugaràs millor que la partida anterior. A més, la fama esta de ser un esport “de pensar” no és massa encertada, en veritat. En escacs no es tracta tant de pensar com de tenir capacitat i velocitat a l'hora de calcular variables. Per això, s'han pogut crear màquines que competixen amb els humans: és tot càlcul.

- Parles dels escacs com un esport.
És que ho són. El cervell és un múscul més. I se l'ha d'estimular i posar a prova [somriu].