Teatre 'Assaig sobre la lucidesa'

A 'Assaig sobre la ceguesa' (1995) José Saramago, premi Nobel de literatura del 1998, imaginava un episodi de ceguesa que paralitzava de cop i volta tot un país. Uns anys més tard, tornava a prendre aquella mateixa societat com a protagonista d’una segona part de la història. Era 'Assaig sobre la lucidesa' (2004), on suposava que en aquell país que anys enrere havia estat víctima d’una ceguesa temporal, es feien eleccions i la major part de la població decidia votar en blanc. La novel·la arriba ara a l’escenari, explorant la distància que separa els ciutadans de les decisions que prenen els seus governs i plantejant una amarga reflexió sobre els drets i les responsabilitats que implica una democràcia real. Sí, el binomi visió/ceguesa és l’autèntic protagonista d’un muntatge que tant fa referència a l’opacitat del poder com a la ignorància o manca d’interès dels ciutadans cap a les decisions polítiques o al poder encegador d’una societat malaltissament consumista i atrapada en la necessitat d’un creixement perpetu. El muntatge ens proposa una visió sarcàstica i còmica d’un poder capaç de mostrar la seva cara més brutal en els moments més foscos i que busca en enemics externs la responsabilitat d’uns resultats electorals que no comprèn.