Jump to navigation
Del 16 de setembre al 18 de desembre
Del 9 d'octubre al 19 de desembre
Del 10 d'abril al 20 de desembre
Del 15 de novembre al 21 de desembre
Del 24 de gener al 31 de desembre
Exposició de llarga durada
A partir del 29 de juliol
Exposició 'El llapis, arma de guerra antifeixista 1936 – 1939', realitzada a partir de la col·lecció de Julio Allepuz, que vol ser un record per als milers de treballadors de les arts gràfiques que no van dubtar a convertir el llapis i l’aerògraf en arma de guerra.
L’exposició mostra 30 cartells, d’autors coneguts com: Hubert Vallmitjana, Pere Català Pic, Carles Fontserè, Josep Renau, Jose Bardasano, Lorenzo Goñi, Lluís García Falgàs, Antonio Cañavate, Joana Colons, Marian Rawicz, Francesc Benages, Juan Antonio Morales, Ramon Martí, Martí Bas, Manuel Manleon, Josep Subirats o Ramon Casas.
A més, incorpora il·lustracions presentades prèviament a la publicació: postals, àlbums i llibres publicats a partir de les il·lustracions, etc.
De dimarts a dissabte: d'11 a 14h i de 17:30 a 20h Diumenges i festius: d'11:30 a 14h.
Teresa Ferré
La Guerra Civil va significar una fita en la propaganda i marcà les pautes per a la II Guerra Mundial. Per primera vegada nous mitjans de comunicació de masses com la ràdio i el cinema sonor existien en un conflicte bèl·lic; altres com les revistes gràfiques vivien un moment dolç per la innovació de la fotografia des de finals dels anys 20.
El cartell continuà essent un dels elements propagandístics fonamentals i recollí tota la modernitat de l’avantguarda soviètica i la publicitat comercial. Els grans centres de producció comunicativa, Barcelona, Madrid i València van posar tots els recursos disponibles a favor de la jove democràcia republicana.
Sindicats com la CNT i la UGT, partits polítics com el PSOE, el POUM o el PSUC, institucions com la Generalitat de Catalunya o el Ministerio de Propaganda van crear organismes i seccions dedicats a l’estratègia propagandística.
Missatges de revolució, organització en temps de guerra i consignes polítiques diverses van tenir un clam comú, la lluita contra el feixisme. Aquells crits apegats a la paret que omplien places i carrers es van transformar també en postals, calendaris i il·lustracions a diaris i revistes. Amb el temps, han passat de ser un material efímer, creat des de la urgència, a esdevenir obra de valor pàtrimonial.
Entrada general: 2€
Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament d’Amposta
Web Museu de les Terres de l'Ebre
