Alba Ribas: "Miravet serà algun dia plató d'una història meva"

L'actriu de Miravet és la protagonista de la pel·lícula 'El cadàver d'Anna Fritz'

Anna Zaera

01/11/2015

Arts

Alba Ribas (Miravet, 1988) és la flamant protagonista de la pel·lícula ‘El cadàver d'Anna Fritz’, que acaba d'arribar a les pantalles de cinema. Ribas, que ja ha estat secundària d'algunes pel·lícules com 'Diario de una nimfómana' o 'Barcelona, nit d'estiu', aborda ara el seu primer paper protagonista amb unes crítiques que la situen com una de les actrius amb més projecció de tot l'Estat. Però això no és tot. Ribas assegura que porta molt temps escrivint i aspira en un futur no molt llunyà a dirigir el seu propi projecte cinematogràfic que podria tenir per escenari el seu poble natal, Miravet. Mentre això no arriba, hem parlat amb ella del que ha significat el paper d'Anna Fritz en la seva carrera. De fet, Ribas ha hagut d'interpretar una actriu de cinema jove i famosíssima a qui una tarda troben morta a la suite d'un hotel. A partir d'aquí, es desenvolupa tota una trama que posa al descobert la debilitat humana i la lluita per mantenir la moralitat.

"‘El cadàver d’Anna Fritz’ parla sobre el monstre que tots portem dins i sobre què ens passaria i com podríem reaccionar si un dia les nostres accions ens portessin a una mort social"

- Com recordes la primera vegada que et van parlar del Cadàver d'Anna Fritz? Què et va semblar la idea?
Quan em va arribar la proposta, em vaig llegir el guió d’una sola tirada. No podia deixar de llegir, em tenia totalment enganxada, em va semblar que era un thriller brutal. Això sí, vaig haver de llegir-lo varies vegades per poder païr tot el que li passava a l’Anna Fritz i si realment estava preparada per capbussar-me en aquest projecte. He de reconèixer que al principi vaig tenir dubtes, pors, inseguretats. Era la primera vegada que m’arribava a les mans un personatge amb tantes dificultats, amb una situació tan límit durant tota la pel·lícula. Però finalment, tot plegat em va semblar un repte meravellós, una gran oportunitat.

- Un cop et comences a endinsar en el personatge, quina profunditat li veus? Què creus que t'aporta a la teva carrera com a actriu?
Amb la distància és quan millor pots valorar-ho tot, i me n’he adonat que ha sigut un dels reptes professionals més grans que he viscut. Crec que aquests papers t’arriben vegades comptades. Quan vaig començar el projecte, recordo que tenia molta por, em preguntava cada dia si seria capaç de construir una Anna Fritz real amb totes les coses que li passen, si seria capaç de mantenir i transmetre durant els 80 minuts de pel·lícula l’angoixa i la tortura que viu i pateix. No hi havia ni un sol moment de repòs. Marxava a casa i somniava tota la nit. Ara, em sento molt feliç de veure que la pel·lícula s’ha estrenat, que ha tingut un preciós recorregut per festivals i que sembla ser que tota la feina feta ha arribat a algun lloc.

- T'exposes físicament, però no sé si això és el més complicat. Com es prepara el personatge d'un mort?
Cinc setmanes d’assajos diaris durant 8-9 hores. Primer de tot, vaig estar treballant amb un metge que va ser el que em va ajudar a resoldre dubtes i a donar-me pautes de com seria l’Anna Fritz físicament; Què li passaria al seu cos? Com estaria al despertar? Quina mobilitat tindria? Com recuperaria aquesta mobilitat? La segona fase d’assajos va ser construir el personatge i les relacions amb els tres altres actors. Vam estar tancats en una sala d’assaig amb el Cristian, el Bernat, l’Albert i amb l’Hèctor, el director, i el Daniel, el nostre coach. El rodatge va ser el més dur de tota la meva vida, crec que pocs rodatges el podran superar.

- Alguna anècdota d'aquest rodatge?
El dipòsit de cadàvers que surt a la pel·lícula, i que és la localització principal, no és un dipòsit de cadàvers de veritat. Òbviament, per qüestions diverses no podíem rodar en un dipòsit de cadàvers real. Així doncs, Zero4, l’empresa que feia l’Art, va construir una meravellós i creïble dipòsit en una nau industrial antiga. Hi havia finestres trencades, forats a les parets i estàvem rodant a finals de novembre-desembre. Feia un fred brutal! I no podíem tenir els canyons d’aire calent engegats perquè molestaven pel so. Així doncs, el dipòsit “fictici” va acabar sent real, amb un fred de mort! Mai més ben dit...

- Alguns crítics diuen que la pel·lícula obre el debat sobre la necrofília...
No sé en quin moment s’ha generat aquest titular, però ho he llegit a bastants mitjans. La pel·lícula no obre cap debat sobre la necrofília. Hi ha un punt de partida que toca aquest tema, però res més. ‘El cadàver d’Anna Fritz’ parla sobre el monstre que tots portem dins i sobre què ens passaria i com podríem reaccionar si un dia les nostres accions ens portessin a una mort social com a éssers humans.

- Alguna reacció a Sitges que t'hagi impactat o bé que recordes més que les altres....?
Sitges va ser un regal! Poder estar en un festival tan important i, a més, a Secció Oficial va ser un somni. Em va fer molta il·lusió que el jurat digués “El premio a mejor actriz ha sido el más discutido. Ha sido complicado ponernos de acuerdo. Nos encantó Laia Costa y Alba Ribas”. Jo només pensava en la Marion Cotillard que també estava a Sitges i que l’admiro infinitament i no podia creure que el jurat estés dient el meu nom.

- Quins records tens a Miravet?
Buf! Molts, moltíssims, tots! Miravet és casa. M’hi he fet gran i podríem dir que allà he descobert totes les coses de la vida. Èpoques on hi he anat més, èpoques on hi he anat menys, però la meva infantesa i la meva adolescència estan en aquells carrers.

- Alguna anècdota vinculada amb el món de la interpretació que et vinculi al poble de Miravet?
Encara no, però Miravet algun dia serà el plató per una història. Estic escrivint molt, amb ganes de provar la direcció i d’explicar històries meves, i un dia o altre, serà la protagonista d’una pel·lícula.