Carles Canut: "Jo mantinc el meu accent quan actuo"

Truca un inspector es presenta a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa després de fer temporada a Barcelona i a Madrid. Una peça escrita per J.B. PRiestley el 1945, dirigida per Josep Maria Pou i produïda pel teatre que ell mateix dirigeix (Teatre Goya, Focus). Parlem amb Carles Canut, que es posa a la pell de l'empresari i patriarca Arthur Birling que celebra amb la seua dona Sybill (Victòria Pagès), el prometatge de la seua filla Sheila (Paula Blanco ) amb Gerald Croft (Rubén Ametllé), hereu d'un altre empresari d'èxit. Però de cop, irromp a escena l'inspector Goole, qui investiga el suïcidi d'una jove, un fet que, per diversos motius, trasbalsarà la família sencera.

 

- Per què creus que és necessari recuperar el text escrit per J. B. Priestley?

No diria que és una necessitat universal, però sí que és un tipus de teatre que agrada. S'ha de tenir en compte, que Truca un inspector és una de les obres més representades pel teatre amateur. A més a més, el text és encara vigent: les desigualtats no han canviat, és més, han augmentat, la distribució de la riquesa no està ben repartida... Priestley va escriure el text al 1945 però ambientant-lo al 1912, per reivindicar aquestes desigualtats, tant d'abans com d'ara.

 

- En tot aquest entramat, quin lloc té el teu personatge?

És un “self-made”, és a dir, fet a ell mateix, del segle XX, que probablement surt d'una abstracció social baixa. És un gran triomfador econòmic, amb una família model que busca escalar més posicions dintre de la burgesia. Per això, és un gran dia per ell quan la seva filla es promet amb el fill del seu competidor. Tot és progrés, fins que es presenta l’inspector Goole, que sobtarà a tot el públic.

 

- Una de les coses que més em va impressionar de l'espectacle és l'escenografia…

És molt important en aquesta obra, ja que és el reflex exacte del poder econòmic d'aquesta família. La fusta és de veritat, les columnes espectaculars… Com formem part d’ una companyia professional, ens podem permetre aquest tipus d'escenografia.

 

- Les teues arrels són a Gerri de Salt. Dins del món del teatre, s’ha d’amagar l’accent?

No, s’ha de se conseqüent. D’aquí una setmana estrenaré l’obra Burundanga de Jordi Galcerán i, en aquesta, parlo pallarès tota l’estona. Sóc un home que ha fet fortuna, i tant l'he pogut fer a Barcelona, a Tortosa o al meu poble. Jo mantic l’accent, ara bé, en aquesta obra, que representa l’Anglaterra victoriana, sorprendria bastant algú parlant pallarè per allà.

 

- Quina importància dónes a la gira teatral? S’ha de descentralitzar més el teatre?

I tant, i això és responsabilitat tant de les institucions com del públic. I és que una bona funció fa afició, hi ha pobles on agrada molt el teatre i estan disposats a pagar per veure l’obra. Ara bé, els ajuntaments i altres institucions també han de participar en aquest procés de descentralització.