El cinema que no arriba a les Terres de l'Ebre

Amb l'inici del nou any són moltes les llistes que apareixen sobre les millors pel·lícules de l’any passat. Si us dic que entre aquestes llistes hi apareixen títols com Toy story 3, Origen, En tierra hostil o La red social no tindreu problemes en identificar-les ja que han tingut una gran repercussió mediàtica o perquè han estat exhibides de forma majoritària. Però si ens posem a parlar de títols com Un profeta, Copia certificada o Two lovers possiblement haurem de fer un major esforç perquè ens sonin d’alguna cosa.

I és que no tot el cinema arriba a les sales de les Terres de l’ebre, i no parlo ja del cinema més experimental o minoritari. Estic parlant per exemple de Two lovers de James Gray , un drama romàntic sobre l’amor boig o la bogeria de l’amor (segons es vulgui veure), i que ha estat votada com la millor pel·lícula de l’any segons les cinc revistes espanyoles de crítica més importants.Tampoc ens va arribar l'última pel·lícula de Abbas Kiarostami, Copia certificada, un relat sobre la incomunicació que destaca per la forma de mostrar, a partir d’una parella en crisi, les dificultats universals del món actual que impossibiliten l'èxit del matrimoni.

Ens trobem davant pel·lícules de qualitat més que indiscutible que no són capaces d’arribar a conquerir les quotes de mercat i drets d’exhibició que sí tenen les grans indústries i que, com a molt, arriben a les sales minoritàries de les grans ciutats. Aquesta és la raó per la qual no puguem veure Copia certificada i sí la més que fluixa, encara que ben promocionada, El turista.

No és la meva intenció que aquest sigui un article de denúncia ja que al final estic parlant de pel·lícules que podem veure a dues hores de cotxe des d’aquí. Hi ha pel·lícules que ni tan sols arriben a exhibir-se, però aquest és un altre tema. Així, si volem veure l’últim film del màxim renovador del llenguatge cinematogràfic modern, Jean Luc Godard, Film socialisme o la recent guanyadora de Cannes 2010 El tio Boonmee recuerda sus vidas pasadas, haurem de programar una escapada i viatjar a la capital catalana a una de les dos úniques sales que les projecten en tota Catalunya.

No ens podem queixar, vivim en la era de la globalització i d’un sistema de lliure mercat que ho ha enfonsat tot. Però sempre ens quedarà la còpia en DVD/Blueray o la descàrrega per internet, això sí amb els corresponents drets d’autor (perdoneu pel formulisme legal). No obstant això, a la que l’hiperactiu Woody Allen estreni nova pel·lícula, no dubtaré en agafar el cotxe i anar-la a veure a la ciutat que em vingue de gust… a no ser que la facin per les nostres terres.