Anna Zaera
,
09/02/2015
Arts

El 'footage', la creació audiovisual a través del reciclatge

La realitzadora planera Zoraida Rosselló imparteix un taller sobre aquesta tècnica a Amposta
Zoraida Roselló

Foto: 

Cedida
Zoraida Roselló
Què veiem a les nostres pantalles i com ho veiem? Què és la reapropiació i la remescla audiovisual? En el context de Strobe, Festival de Vídeo i Art Digital organitzat per Lo Pati, el proper dissabte 14 de febrer tindrà lloc el taller 'De la producció a l'apropiació audiovisual', a càrrec de l'artista i realitzadora de Santa Bàrbara Zoraida Roselló. Es tracta d'una aproximació teòrica sobre què significa produir material audiovisual i compartir-lo.
"La metodologia de l'apropiació o del copia/enganxa és històricament el procés que s'ha utilitzat sempre durant el procés d'aprenentatge"

En un món sobresaturat d'imatges, té sentit gravar-ne de noves? Aquesta pregunta és una de les tantes que han motivat el moviment del footage que utilitza el reciclatge d'imatges ja existents, aprofundint en el concepte d'apropiació. En aquest cas, dins del marc conceptual de l'Strobe, aquest taller posarà l'accent en el concepte de l'absurd, com a mecanisme i com a resultat. Hem volgut parlar amb Zoraida Roselló per ampliar la reflexió al voltant d'aquesta corrent artística a cavall entre la crítica i l'art.

- 'El Ojo en la paja' és el primer treball en el que utilitzes el footage per construir un discurs. Per què decideixes crear a partir d'imatges ja existents? Per què aquesta decisió en aquest moment?
Amb el meu primer curt, 'L'estratègia de Madame Bretó', ja havia creat un diàleg entre imatges produïdes per mi mateixa i imatges apropiades del youtube. En aquell cas, va ser una circumstància no intencionada, simplement estava cansada de les noves competències tecnològiques i em va semblar original apropiar-me d'un discurs actual sobre l'ensenyament telemàtic on s'explicaven estratègies empresarials. Allò em va servir per contrastar el discurs amb el d'una dona que m'ensenyava a parar una ratera de fa 150 anys. Aquell contrast va funcionar i em va animar a reutilitzar de nou imatges a mode de reciclatge audiovisual. 

- En 'El Ojo en la paja' decideixes abandonar completament la gravació...
Sí, des d'un principi ja ho vaig pensar en aquest format. L'única condició que em vaig autoimposar era no gravar, no produir noves imatges. Volia fer una crítica sobre el desenvolupament urbanístic d'una ciutat com Barcelona. Jo visc allà, però no la transito gaire perquè m'atabala la massivitat turística que hi ha. En aquest cas, vaig trobar molt coherent no generar noves imatges per narrar el meu discurs ja que era una manera més d'afirmar aquesta idea de massivitat urbana.

- Tot el pes recau llavors en el treball de muntatge, que és el que determina el discurs final?
Sí, abans de l'edició hi ha una bona feina de recerca audiovisual i documentació prèvia per aconseguir els recursos audiovisuals necessaris per construir el que jo volia dir. El que volia dir, ho sabia abans de veure les imatges, però les imatges també em van plantejar nous dilemes. 

- Dilemes vinculats amb l'excés de producció que vivim en la nostra societat, però en aquest cas, aplicat al món de l'audiovisual?
En certa manera, sí. Va ser una decisió política, no em sentia còmoda imaginant-me produïnt imatges per aquesta nova narració. No volia participar en la producció massiva en la que ens veiem induïdes pel sistema capitalista on vivim, que ens indueix a ser súper productius en tots els sentit.

- S'associa el footage amb el vídeo amateur. Què en penses?
La metodologia de l'apropiació o del copia/enganxa és històricament el procés que s'ha utilitzat sempre durant el procés d'aprenentatge. En l'art, els estudiants copien als grans mestres per adquirir-ne una bona tècnica i després produir per ells sols. En ciència, es parteix d'una experiència anterior per hipotitzar-ne nous resultats a partir de noves experiencies aplicades en resultats precedents, a base de l'assaig i l'error. 

- Els seguidors de Walter Benjamin i ell mateix creuen que la reproducció d'una obra d'art implica la pèrdua de la seva aura més primitiva. D'altres creuen que és precisament aquesta reutilització el que la fa especial...
El footage és una reelaboració. Vindria a ser com la Nouvelle Cuisine, reelaborar a partir de la creativitat utilitzant antigues receptes. I el resultat pot ser molt curiós i interessant!

- És fàcil l'accés a les imatges d'arxiu? Com funciona el tema dels drets?
Depèn de la llicència o drets d'autor que tingui associada. Aplicar aquest tipus de llicències a la teva obra potencia, en molts casos, la relació directa amb l'espectador ja que moltes vegades t'ha de contactar per fer-ne ús. Per a mi, llicenciar amb Creative Commons les meves obres ajuda a crear un món sense intermediaris. Compartir el teu Codi Font o intentar conèixer i aprendre el dels altres fa que haguem de compartir una estoneta amb algú. Això, d'alguna manera, també contribueix a la construcció de comunitats empoderades i menys consumistes.

- Algun footage que haguem de conèixer?
Maria Cañas amb la seva "Sevillana" fou de les primeres que em va mostrar la idea de fer el meu propi discurs narratiu sobre Barcelona a partir de la remescla. Carlos Escaño amb el seu 'El hombre sin la càmera' em va donar les eines per fer-ho, Eugeni Bonet també és un molt gran referent dins del món de l'apropiacionisme.

  

Més informació: 

Taller 'De la producció a l'apropiació audiovisual'
Dissabte 14 de febrer, de 10 a 14h i de 16 a 18h
Gratuït, amb inscripció prèvia
Més informació 
(Fitxa d'agenda Surtdecasa

També et pot interessar