El Romeo i Julieta del Delta

En els propers dies “Au però Au” es projectarà en diferents municipis de les Terres de l'Ebre
Surtdecasa Ebre
,
02/06/2013
Arts

Després de dos anys d'impacient espera, per fi, arriba una de les produccions ebrenques més esperades dels últims temps. Una història de ficció, amb guió de dos dels documentalistes més prestigiosos de casa nostra (Guille Barberà i Santi Valldeperez), que explica, aquest cop a partir de personatges inventats, la idiosincràcia d'un territori: El Delta de l'Ebre, o si és vol, de totes les Terres de l'Ebre.

“Només pots riure de tu mateix si et coneixes i t'estimes molt” diu Guille Barberà, en l'intent de justificar un film que ha generat petites suspicacies entre alguns sectors precisament perque mostra explícitament, a tavés d'una història d'amor clàssica, tots aquells trets de càracter ebrencs que fins ara havien provocat orgull i complexe a parts iguals.

  • imatge de control 1per1

Que la gent tenia ganes de veure aquest retrat, ho demostren les més de 200 persones que van assistir ahir al vespre a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa per assistir a la première. Es nota que el públic té ganes de comprovar com aquests treballadors de l'audiovisual han vençut les rencanses i han orquestrat una peça coral costumbrista, com hagués pogut fer Nanni Moretti amb Itàlia; Emir Kusturika amb els Balcans o el pròpi Santiago Segura amb Torrente, salvant totes les distàncies.

La història gira al voltant de l'amor impossible de Manola i Tomeu, dos joves del Delta separats pel riu i també per dues families, sobretot la d'ella, que s'oposen al seu amor. “No deixa de ser un Romeo i Julieta” diu Guille. “Però evidentment la gràcia de la pel.lícula és el localisme” afegeix.

“Manola està inspirat en una xiqueta de 16 anys que vaig veure fa més de 10 anys quan jo treballava en els mitjans de comunicació locals " explica Guille. "Portava una moto més gran que ella i li donava gas amb una força increïble” explica aquest fotoperiodista tortosí, que assegura que han construït els personatges a través de molts d'anys d'observar. “És un treball empíric” diu.

També el pare de Manola, el senyor Perfecto Bertomeu, és un personatge amb molts trets fàcils de reconéixer. “No deixa de ser un cacic de poble, que és el propietari de la musclera, el president del Club de Futbol i té contactes a molts llocs, entre ells a la barcassa” explica el pare d'aquesta idea, que reconeix el goig que fa per primera vegada poder dirigir el transcurs de l'acció. “Sempre havia fet realitat, i amb la ficció pots ser molt més directe amb el teu retrat, anar a l'essència...”

Tot i això, la història és resol amb poc més de 35 minuts, fet que juga a favor del ritme, però que deixa a l'espectador amb ganes de recrear-se en totes les arestes dels personatges i en les relacions que els vinculen. “És dificil donar volum als personatges en 35 minuts” diu Guille, que ha deixat espai per personatges emblemàtics com és el cas del mític Polet, que encarna el pare del protagonista; el locutor Amado Cebolla, en el paper del capellà del poble; o fins i tot la presentadora de la televisió local Diana Mar, que fa un cameo fent d'ella mateixa.

Excepte l'accent de la protagonista, que en molts moments de la història – sobretot en els més àlgits- deixa notar que no és autòcton, la resta d'actors de l'Ebre, molts d'ells de Deltebre i Sant Jaume, borden un guió plagat d'expressions i renecs ebrencs, que deixen riallades fortes a la sala.

  • imatge de control 1per1

Pel que fa a les escenes capdals del film, Guille destaca la del camp de futbol. "Va ser una escena quimèrica" diu recordant els esforços que va tenir l'equip tant en el rodatge com el muntatge per poder sincronitzar l'acció de més de 200 extres. La pel.lícula, que va ser rodada en gran part al terme municipal de l'Aldea, aconsegueix imatges que es quedaran a la retina dels ebrencs. “Sempre havia somiat en gravar una escena d'amor al mig dels arrossars” diu Guille . “Si en una pel.lícula francesa els protagonistes s'enrotllarien en un camp d'espígol i en una americana en un camp de blat de moro, perquè no fer-ho nosaltres entre arrós?”

“Però també et dic que no va ser fàcil” continua Guille “Entre mosquits tigre, mosca negra, cargol poma i granotes toro no és fàcil rodar al Delta” diu sense deixar l'humor. I és que aquestes espècies invasores també comencen a formar part de l'imaginari ebrenc i dels tòpics més nostres. Perquè, com s'han encarregat d'encunyar els artífexs del projecte, aquest metratge no és res més que “una celebració d'allò nostre”.

 

PROJECCIONS:

Tortosa - 10 de maig / 20 h / Auditori Felip Pedrell

Amposta - 11 de maig / 20 h / Auditori de la Unió Filharmònica

L'Aldea - 12 de maig / 19 h / SCRUA

Deltebre - 19 de maig / 21 h / Centre Cívic

Ulldecona - 15 de juny / 21 h / Ermita de la Pietat

A

També et pot interessar