El Tintin del segle XXI

Quan Steven Spielberg va presentar Indiana Jones en busca del arca perdida, molts sectors de la crítica francesa i belga van advertir de les grans similituds que tenia aquella pel·lícula amb les aventures il·lustrades d'Hergé. Spielberg, en aquell moment encara desconeixia el món de Tintin.

 

Després de conèixer l’il.lustrador belga, Spielberg va experimentar un desig creixent per adaptar aquelles vinyetes i, sobretot, va iniciar una recerca per trobar la millor forma d'estilitzar visualment aquella proposta. I la resposta ha arribat uns quants anys després amb el 'motion capture' (captura digital de moviments i gestos d’actors que s’incorporen al dibuix en 3D).

 

Per entendre’ns, és la mateixa tècnica que es va utilitzar per recrear el Gollum del Senyor dels anells. Tècnica, per a mi, més que encertada ja que evita dos perills: per una banda, adaptar literalment l’obra d’Hergé al dibuix animat, i per una altra banda, realitzar una altra mediocre i allunyada adaptació de ficció amb actors reals.

 

Així, amb aquest híbrid, Spielberg aconsegueix un punt mig que acontenta tant a seguidors com desconeixedors dels còmics d'Hergé. Però que sobretot li dóna la llibertat per portar l’adaptació de Tintin al seu terreny i a un tipus d’estil narratiu que ens rememora inevitablement a les primeres etapes del director nord-americà; concretament amb la saga d’Indiana Jones.

 

I això, a efectes pràctics, què vol dir? Doncs que, per a bé o per a malament, ens remetem a una trama carregada amb escenes d’acció trepidant, que és van succeïnt una darrera l’altra sota la música del cèlebre John williams. Combinant escenes de tir i cops de puny, amb tocs d’humor subtils per alleugerir la càrrega violenta (i de passada, guanyar l'estimable i lucrativa audiència de tots els públics).

 

En fi, aquell vell estil de cinema d’aventura que ens va portar a devorar i devorar tantes crispetes durant la dècada dels 80. Un estil clarament basat en el culte a l’entreteniment i que sabia explotar fins als límits la noció romàntica implícita d’aquest gènere. Un tipus de cinema que enllaça a la perfecció amb l’esperit que intentava plasmar l'obra d'Hergé.

 

I és que Tintin us portarà a un món perdut, ple de fantasia; en una època en què viatjar encara era sinònim d’explorar paratges desconeguts. Un món en el qual per trobar informació, un encara s’havia de perdre per les immenses i fascinants biblioteques…

 

Un lloc allunyat del, a vegades, rutinari món en el qual vivim, on el mite de l'aventura encara és possible i que, de quan en quan, val la pena pagar una entrada de cinema per viatjar-hi.

 

On la pots veure? Consulta www.surtdecasa.cat/cartellera