Anna Zaera
,
10/03/2014
Arts

Els Lanau, la creativitat als gens

Una saga de cinc germans tortosins es dediquen a potenciar la cultura des de les Terres de l'Ebre
Germans Lanau

Foto: 

Anna Zaera
Germans Lanau
Durant tota la història, hi ha hagut sagues de germans artistes. De ficció i de realitat. Els Dalton, els von Trapp, els Jackson, els Douglas... Compartir pares et dóna ja, des que obres els ulls al món, una primera tribu on integrar-te. I què passa si el primer germà té ànima d'artista, el segon també, i el tercer, i el quart i el cinquè? Doncs que pots extreure com a mínim tres hipòtesis: alguna cosa especial van fer els pares, va ser una afició inculcada entre germans o, potser la més senzilla, simplement ha estat una casualitat de la vida.
“Crec que els veïns envegen la facilitat que tenim de muntar un sarau des de zero”
A les Terres de l'Ebre també hi ha sagues d'artistes. I no cal recórrer a les hemeroteques. Una d'elles són els Lanau, cinc germans tortosins que junts podrien completar qualsevol projecte cultural que se'ls presentés perquè dominen un ampli ventall de disciplines. Música, fotografia, dibuix, joieria o disseny d’objectes són algunes de les seves especialitats. I no tan sols les excerceixen com una afició, sinó que han estat tan atrevits - o tan bons- per dedicar-s'hi professionalment. Es tracta de Pili (Tortosa, 1967); Josep, també conegut com Mitxum, (Tortosa, 1970), Òscar (Tortosa, 1976), Natàlia (Tortosa, 1977) i Maria (Tortosa, 1984).
 
Quedem una tarda de finals de febrer al cafè Els Amics dels Castells, al nucli antic de Tortosa. Suposo que és la primera vegada que es troben els cinc asseguts en una taula davant d'una quasi-desconeguda que els fa preguntes sobre la seva vida. Semblaria una teràpia fraternal improvitzada, si l'objectiu no fos aquest reportatge especial. En realitat, la que ha ingeniat aquesta escena és una de les germanes, concretament la més gran, Pili. “De cop, vaig pensar que ens mereixíem aquest reportatge”, diu la primera de les germanes Lanau, responsable de dinamització cultural de l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa i creativa. Ho diu sense sobèrbia, més aviat com un gest d'èpica maternal de cara als seus germans, que murmuren baixet “Ens ha enredat ella...”, entre la vergonya i l'expectació.
 
Els germans Lanau fa temps que han hagut de fer pinya, de refermar-se com a família, sobretot després de la mort de la seva mare, fa 8 anys, i encara més quan els va deixar el seu pare l’any 2009. “Episodis dolorosos que formen part de la vida de tot ésser humà, però que s'accepten amb el temps”. Ha passat temps suficient perquè els records siguin dolços i tinguin més aviat forma de trampolí i no de motxilla. “Ma mare va treballar gairebé tota la seva vida gestionant una botiga de comestibles dels seus sogres (compaginant-ho amb moltes aficions i la formació contínua en idiomes…). Era una dona molt acostumada a servir als altres i de caràcter molt auster”, explica la gran, davant l'escolta atenta dels seus germans. “Crec que vam aprendre a espavilar-nos i vam entendre que les coses costen de guanyar”, explica encara ella. “Però també vam aprendre d'ells la curiositat que mou el món”, recordant la passió dels seus pares per la naturalesa i la cultura.
 
“Recordo que ens despertaven amb música dels Beatles o de Paco de Lucia que sonava en un vinil”, continua Pili, rememorant la seva infantesa, amb la complicitat de Josep, el segon dels germans, conegut per molts com Mitxum, músic, tècnic de so i integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. "Fins i tot una vegada vam trencar una finestra per fer-hi entrar un piano", diu Josep, recordant aquells anys amb aire reposat i despreocupat, mentre dóna un glop a la canya de cervesa. És ell qui va inculcar al seu germà Òscar el seu gust musical. Òscar, fotògraf (de professió) i autor de la mostra d'imatges promocionals de Tortosa que es va inaugurar l'any passat al Palau Robert de Barcelona i actual que està de gira per tot l'estat espanyol, reconeix clarament la influència artística del seu germà gran. "A casa nostra no s'escoltava qualsevol cosa, s'escoltava bona música...", diu Òscar, que recorda robar-li discos de Chick Corea a Mitxum sent un adolescent. Asseguda davant d'Òscar està Maria, la més jove de la família, que després d’estudiar Belles Arts, va especialitzar-se en joieria a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, guanyant el 'Premi Taronja 2011 al millor projecte final en la seva especialitat", per l'originalitat en el treball de la plata. "Com als meus germans, m'agraden massa coses, sóc una tasta-olletes", diu qui enfila una prometedora carrera com a dissenyadora de joies.  “Penso que aquest serà el nostre any”, diu Maria mirant a Òscar, i coincidint en la intuïció que el 2014 destaparà definitivament la seva creativitat. Natàlia, la germana mitjana, està asseguda al mig de la taula. Professora de magisteri musical en una ZER de les Terres de l'Ebre, és discreta, però amb el seu temple cohesiona el grup sense aparentment fer res. És l'única de les tres germanes que ha estat mare. “És una mama, té paciència, sap arreglar qualsevol cosa”, diu Pili per definir la seva germana que també és una gran aficionada a l'escalada. “Tant m'agrada fer un gorro, com una bufanda o una agulla de pit de feltre”, diu Natàlia. 
 
 
germans Lanau
 
Qüestió de caràcters
Després de les presentacions, començo a interrogar-los més obertament sobre els caràcters i també les afinitats que es donen en aquesta escala de cinc germans. Em sorprèn com, amb una naturalitat esbalaïdora, Pili em contesta un reguitzell de numeracions: “l'1, 3 i 5 som més nerviosos”, “l'1 i 2 de seguida muntaríem un sopar”. Tot i l'estranyesa inicial, està clar que en una família tan extensa atorgar-li a cada persona un valor numèric és una bona manera de simplificar. Suposo que el fet de ser família nombrosa implica moltes curiositats que resten fora de l'abast dels fills únics o dels que només tenen un germà o dos. “L'altre dia vam celebrar l'aniversari de la nostra cosina i vam fer una representació improvitzada amb disfresses i tot el que se'ns va acudir”, explica Òscar mostrant-me la gravació des del seu mòbil. “Crec que els veïns envegen la facilitat que tenim de muntar un sarau des de zero”, diu Natàlia.
 
A més, tots ells reconeixen que contribueixen amb alguna qualitat al grup. “Jo diria que he aportat als meus germans la naturalitat a l'hora d'expressar el carinyo; em costa molt poc dir t'estimo i els ho dic sovint”, diu Maria, que de seguida compta amb l'assentiment de tots. “Sí, jo també els dic als meus fills "t'estimo" sense cap mena de bloqueig”, continua Natàlia, en el punt en què la conversa comença a fer-se viva. “L'Òscar és un observador nat”, diu la Pili, "i el Mitxum és el vertader artista de la família, qui té més ànima de creador”, assegura ella. Una altra característica familiar és "el gust pel bon menjar i la bona música", comenten tots. Sense oblidar que aquesta afirmació engloba l'univers de l'ètica i de l'estètica, acabem l'entrevista parlant del seu significat més mundà o més sublim. Depèn com s'interpreti. "Què portaria cadascun dels germans si organitzèssim un sopar demà mateix?", pregunto. Accepten el repte de contestar. Maria, la més petita, diu que portaria alguna cosa lleugera i fàcil de preparar, una amanida i algunes picadetes, per exemple. Òscar faria l'allioli, una salsa que acompanyés ben bé la resta de plats principals; Natàlia assegura que se n'encarregaria d'aquells plats que omplen i que són el gruix de l'àpat, una bona pizza, per exemple; Mitxum faria els postres, potser un tiramisú que és la seva especialitat, i Pili portaria les begudes selectes, el vi i el cava, per maridar la resta de creacions. “Som persones que tenim anhels, però som feliços en la nostra quotidianitat”, conclou Pili, davant el somriure viu de tots.
 
  

També et pot interessar