Jump to navigation
- Dius que 'Land Tape' és l'autoretrat del paisatge creat per l'aigua i el temps.Aquest projecte neix de la idea d'atrapar el temps, no només el pas dels dies, sinó el clima, l'aire, l'aigua i tots els elements que constitueixen un lloc. De forma general, podem entendre tot això com a paisatge, efectivament, però és una idea més intratemporal, que parla de passat, present i futur.
- Cada peça final és única, modelada per tots aquests elements naturals que esmentes. Com funciona?El procés pel qual es generen les formes de cada recipient és l'evaporació. En punts determinats es disposen cilindres plens d'aigua d'aquell mateix lloc barrejada amb tinta. A mesura que passen els dies, queda un senyal perimetral a les parets del vidre, de manera que el líquid va desapareixent, tot i que una part queda marcada com una escriptura, com si fos un diari.
- I si l'aigua no s'evapora, sobresurt del recipient per la pluja o algun animal la vessa?Precisament això ha estat una de les coses que ha passat en aquestes terres. Des d'un inici ja no hi ha cap expectativa sobre els resultats; no vull que siguin més o menys estètics, simplement han de registrar allò que passa al seu voltant. I sí, a vegades també es trenquen, algú se'ls emporta, cauen pel vent... tot és part de la intervenció.
- 'Land Tape' parteix d'una creença sobre les molècules de l'aigua...L'aigua sempre és la mateixa des de l'inici dels temps, però hem de tenir en compte que es renova contínuament a través d'un cicle global. El que avui forma part d'un cos, més tard serà una altra cosa, i així successivament. De vegades fantasiejo que petites parts de mi van ser abans un dinosaure o un bassal... és profundament improbable, però tot i això m'agrada pensar que l'aigua guarda la memòria de tots els temps i els cilindres són els mèdiums per escoltar-los.
- Els recipients de vidre van sempre en parelles. Per quin motiu?En l'aspecte analític, tenir dos cilindres a la vegada em permet veure les particularitats que es repeteixen en ambdós, sigui per la meteorologia o per altres motius. I l'altra raó és d'índole més personal, i és que admeto que sóc una persona força obsessiva i m'encanta el col·leccionisme. Fer dues mostres d'un lloc em permet quedar-me'n una per comparar-les totes al cap d'un temps, mentre que de l'altre puc desprendre'm, compartint-lo amb altres famílies o col·leccions i finançar, a poc a poc, el projecte.
- Quina és la finalitat del projecte?'Land Tape' és una recerca, una forma de veure les coses i, sobretot, d'escoltar-les. És fer-se preguntes i compartir-les. No pretén arribar a una conclusió concreta.
- Com neix la idea?Tots els meus projectes parteixen d'escoltar l'entorn i tardo molts anys a concretar-los. La veritat és que on comença un i acaba un altre és complicat de determinar. En el cas d'aquest, sí que s'emmarca en un intent d'entendre una cosa més gran del que creem conèixer; és com mirar-nos cap endins amb la raresa amb què mirem la resta del cosmos, ja que, en teoria, partim d'aquest.
- 'Land Tape' ha recorregut molts indrets de la península, però com arribes al Delta de l'Ebre?Algú que m'estima molt va pensar que em fascinaria i no es va equivocar gens.
- Quins van ser els llocs escollits per ubicar els cilindres?Després de passar uns dies recorrent bona part de la zona en bicicleta, i xerrant amb la gent que m'anava trobant, vaig adonar-me que tots parlaven del passat del Delta; de la subsistència en temps difícils; de l'economia i del treball derivat del cultiu de l'arròs; de la duresa del clima i de la preocupació pel territori; de la relació amb l'aigua i la natura... i de sobte em va parèixer que allò poc tenia a veure amb el paisatge, si no de l'intent de dominar-lo i, en general, sortir sempre perdent. Per això vaig decidir col·locar-los en diferents edificis abandonats que hi ha entre els arrossars.
- T'has guiat pel que t'ha dit la gent de la zona. Com ha estat l'experiència?Crec que seria bastant pretensiós i, de passada, equivocat, intentar descriure o entendre els llocs que no conec basant-me només en la meva opinió personal. Són les persones que habiten cada zona les que la defineixen i tenen coses a dir al respecte, així com altres vegades és la natura la que parla per si sola. El que més em va agradar de l'experiència va ser poder conèixer a la gent d'aquí, els quals, sense saber-ho, em van ensenyar moltes coses. En Jordi del Centre d'Interpretació, les propietàries del Molí de Rafelet, algunes de les veïnes... però sobretot Hernán Casanova i la seva família, als quals vaig conèixer per atzar durant un passeig i van invertir el seu temps a ensenyar-me la relació tan especial que tenen amb el lloc que habiten.
- Tot va començar amb una estada a la residència d'artistes Baladre a Balada, l'estiu passat. Com va anar?La veritat és que treballar immersa en un lloc i poder concentrar-me només en el projecte va fer tot el procés molt especial. Tant Balada com la residència, i tot el que l'envolta, és màgic.
- T'agradaria tornar a les Terres de l'Ebre per a engegar algun altre projecte?Em sembla que és un lloc increïble i, de veritat, espero tornar a visitar la zona moltes més vegades per a seguir coneixent tots els seus indrets a través de l'experimentació, l'escolta i la gent que hi viu.
Web Elsa Paricio Web Eufònic Festival
