Arnau Sala Saez: "Quan a una cosa se li posa nom perd gran part del seu interès"

Sala porta una obra feta a mida per a l'Eufònic, a la capella del Sant Sepulcre de Batea, del 21 al 28 d'agost

Roser Regolf

18/08/2021

Espectacles

Arnau Sala Saez (Manresa, 1978) explora les diverses formes d'art des de la música i els formats visuals, creant instal·lacions que dialoguen entre tots els seus elements i l'entorn que les envolta. Havent treballat en festivals i equipaments de renom d'arreu del món, Sala redescobreix la seva forma de treballar amb un encàrrec, una pràctica poc habitual en ell, per a l'Eufònic 2021. A la capella del Sant Sepulcre de Batea, datada de 1733, partirà d'un efecte acústic generat per l'estructura física de l'espai del memorial de Les Camposines, un monument aixecat sobre una antiga trinxera de la batalla de l'Ebre. 'Memorial per a un fals Flanger a una capella del S. XVIII', es podrà viure a la capella de Batea, del 21 al 28 d'agost.

Vivim en un entorn que no està preparat per a les persones amb característiques neuronals o cognitives diferents

- Et descrius a tu mateix com a "practicant autodidacta d'exploracions musicals i visuals". Què significa això?
És una descripció breu i curta de la meva pràctica, que alhora em permet deslliurar-me d'etiquetes com "músic" o "artista". Sóc de l'opinió que quan a una cosa se li posa nom, perd gran part del seu interès i de la seva capacitat transformadora.

- Les estructures visuals i el so es relacionen d'una forma molt peculiar en les teves obres. Com aconsegueixes les composicions sonores?
Depèn del projecte, però sovint parteixo d'una idea o d'un conjunt d'idees. Pot ser que aquestes siguin una imatge o que siguin un so, o cap de les dues coses; el que en realitat motiva els projectes és un impuls intern, i el procés és el que els hi dóna forma. Després hi ha fets com els entrebancs o les limitacions, que ajuden a fer que això passi. La manera de treballar el so és sempre més o menys diferent, depenent del que la idea requereixi, el que sí que puc dir és que treballo amb diferents tipus d'eines, i una gran part són electròniques.

Memorial Les Camposines a La Fatarella | Foto: Cedida
- Per a l'Eufònic t'han proposat una peça feta a mida per al lloc on s'exposarà, a la capella del Sant Sepulcre de Batea. Què has preparat?
No estic acostumat a treballar en projectes per encàrrec amb una temàtica tan específica, i això inicialment és un factor limitador, alhora que pot ser una bona cosa. En aquest cas els elements són molt clars: tinc l'espai del memorial de Les Camposines a La Fatarella i la capella del Sant Sepulcre a Batea, les dues amb el seu espai marcat pel seu pes històric i una forta duresa estètica i simbòlica. La proposta era fer una intervenció a la capella a on pugui "importar" quelcom des del memorial. La peça que he preparat és una experiència individual en la qual dins d'un espai es poden percebre alguns fenòmens característics de l'altre.

- La Terra Alta, una de les comarques més afectades per la Guerra Civil, manté oberta una ferida que es transforma ara en memòria històrica. Com a artista, és complicat partir d'aquest tema per crear una peça?
No és complicat, però, com et deia, el pes simbòlic i estètic pesa molt. Jo en aquest cas no tracto aquest tema directament, en el sentit que no parlo de la batalla de l'Ebre ni de la Guerra Civil. La meva intervenció va una mica més a l'arrel i es fa preguntes sobre la percepció, la linealitat del temps, els cicles de l'existència humana...

- Com t'has documentat per crear l'obra?
Només he tingut un mes per preparar el projecte, així que m'he documentat a través d'Internet. Hi ha moltíssima informació disponible sobre la batalla de l'Ebre a la xarxa i és un tema que, com a moltíssima gent, em genera curiositat de per si. Puc dir que abans tenia alguns coneixements sobre la batalla de l'Ebre, però gràcies a aquest projecte ara en tinc més.

- Què significa per a tu exposar la teva obra fins a una capella inacabada com la del Sant Sepulcre?
Doncs em resulta un espai interessant, és curiós que no s'hagi fet servir mai com a espai de culte.

Capella del Sant Sepulcre de Batea | Foto: Cedida
- Dius que el teu treball està basat en el Trastorn per Dèficit d'Atenció que pateixes. Com afecta això a la teva obra i al dia a dia com a artista?
Me'l van diagnosticar en l'edat adulta, perquè quan jo era adolescent encara no se'n parlava a Catalunya o a Espanya. Jo diria que afecta la meva obra positivament, perquè és un tipus de neurodivergència que, com es diu, potencia la intuïció. El problema és que vivim en un entorn que no està preparat per a les persones amb característiques neuronals o cognitives diferents. En el meu cas, tasques com l'organització o la gestió se'm fan molt difícils, amb el qual m'hi he d'esforçar el doble.

- L'art és una via d'escapament?
Al llarg de la vida he tingut molts problemes acadèmics i laborals, amb les consegüents carències d'autoestima que això comporta. Crec que, en part, treballar aquest tema és terapèutic per mi. Actualment estic fent un estudi al voltant de com les noves formes de comunicació i de consum d'informació ens afecten en l'àmbit cognitiu, per entendre cap a on anem i quins reptes ens esperen en el futur.

- Amb tot, quina és la teva manera de treballar?
Amb el temps i de manera intuïtiva he anat adoptant mesures que em limiten les possibilitats, així tinc menys opcions a l'hora de treballar. Per exemple, ja fa temps que treballo exclusivament amb escales del color blau o quan he de prendre decisions numèriques sempre que puc faig servir múltiples del número 11 per defecte. Amb els anys aquestes decisions s'han convertit en mecanismes. El que he après és a ser-ne conscient i acceptar-ho, no avergonyir-me'n i, en part, és això el que m'ajuda a entendre'm a mi mateix i a les meves limitacions. És com agafar força i seguretat d'alguna manera. També entendre perquè tinc certes capacitats més accentuades que d'altres. A l'hora de treballar això és important, ser conscient de quines tasques em costaran més i quines menys, tot i que sóc força tossut i sovint insisteixo a fer les que més em costen. Com a mínim ara en sóc conscient.