Miquel Àngel Marín: "Volem deixar que la nit vagi entrant"

L'activitat s'iniciarà el proper 29 de març a Lo Pati i s'allargarà fins al dia següent

Anna Zaera

25/03/2025

Arts

Parlar amb Miquel Àngel Marín (Deltebre, 1966) és un joc d'exploració. També és com deixar entrar la nit però per enfocar-la amb una llum nova, que no està vinculada amb cap dogmatisme sinó amb l'intent de viure una vida des de la lucidesa i no des de les convencions. Els ‘Encontres Aproximatius de Postbouesia’, que tindran lloc els dies 29 i 30 de març a Lo Pati Centre d'Art - Terres de l'Ebre d'Amposta, és el projecte hereu del festival Bouesia, un dels moments en què les Terres de l'Ebre han generat un moviment d'avantguarda vinculada al context. Tot i que la Bouesia es va extingir fa uns anys, ha mantingut viu el seu esperit amb aquests encontres, en els quals la creació artística explora nous espais d’expressió i comunicació per intentar trencar amb les dinàmiques preestablertes. Hem parlat amb Marín per saber més coses sobre una edició que aposta per evitar la fragmentació entre activitats, i que també inclourà presència durant tota la nit.

- Un dels aspectes que més em crida l'atenció de la programació d'enguany és que us quedeu a dormir a Lo Pati. A la mitjanit s’iniciarà 'De sol a sol', un nocturn de campanes, veus i sacs de dormir -els espectadors poden passar la nit a Lo Pati- fins que surti el sol. És una manera d'habitar la nit?
Llorenç Barber fa anys que fa el 'De sol a sol', potser més de trenta anys. Ell feia concerts de tota la nit enmig d’una muntanya, a la finca d’una amiga, a prop de Toledo. Hi convocava els amics, feien una paella per a tots, i a poc a poc, s'hi anava sumant molta gent. Eren centenars de persones! Cadascú s'emportava la seua paradeta. I així va començar. En els darrers anys, es va afegir la seua dona, Montserrat Palacios, i jo també hi he participat en unes quatre o cinc edicions. Per a un músic, és tot un repte passar-te tota la nit tocant. Cascavells, instruments de vent, metàl·lics, i molta veu. És un diàleg entre músics. Viure la nit sonant. El so com a mitjà per entrar en aquest món nocturn que de vegades ens és tan desconegut. Perquè la paraula concert és insuficient. 'De sol a sol' és una expressió millor, perquè es fa evident que aquella acció es dilata en el temps. Viure els canvis de la nit des que se’n va el sol fins que torna a sortir. Deixar que la nit et vagi entrant. En aquesta acció tindrem en compte els canvis que es van produint durant la nit i com els integrarem. Perquè el cos va canviant durant la nit.

- La nit és aquell espai entre consciència i inconsciència?
Exacte. Ja ho deia Joan Brossa. L’estat entre la vigília i el son és un moment molt oportú per la creació. Ell va anomenar-los poemes hipnagògics. Escrivia quan estava a punt d'adormir-se.

- Com creieu que es trasllada aquell 'De sol a sol' a un centre d'art?
Acceptant el lloc. Tenint tolerància al lloc. Queda clar que no és el mateix estar a la natura a l’estiu que estar dins un local. A més, ara a Lo Pati hi ha l’obra de Leonardo Escoda, l'exposició 'Sentir Música Callada'. Ell ens farà companyia. El fet que estigui la seua obra ens acompanyarà. Estar junts en un lloc tan recollit també ho farà especial. Això ja ho hem fet al Centre del Carme de València i al Matadero de Madrid. Una cosa que farem és gravar la nit exterior amb una càmera i l'anirem veient projectada a la paret de Lo Pati. Així, anirem veient com està la nit fora.

El campaner Llorenç Barber presentarà 'De sol a sol' | Foto: Cedida
- També es projectarà el documental 'Voluntat contra la tempesta', sobre la vida de Paco Morales, un artista de La Cava (Deltebre) que va morir fa dos anys i que va tenir una llarga trajectòria com a pintor i escultor, amb escultures públiques disseminades per les Terres de l’Ebre.
Sí, el documental l’ha realitzat Adolf Alcañíz. Va ser membre de la generació d’artistes que orbitaven al voltant del local Llar d’Amposta, fundat per Mari Chordà. Jo també hi he participat. Alcañiz ja va fer el documental de Teixidor de l’any 2006, juntament amb Carles Hac Mor i Ester Xargay. És un documental imprescindible on podem disfrutar de la seua música. Amb Paco Morales hem fet el mateix. Recuperar la seua petjada. És important que l’obra de tota aquesta gent no es perdi, perquè són artistes nostres. Són artistes insubstituïbles. La seua obra és pròpia i intransferible. Jo penso que l’art és contextual, s’explica pel seu context. I per això és molt important seguir disfrutant d'aquests artistes.

- Com va ser la gravació d'aquest documental?
Hem filmat tota la seua obra pública, que té en diferents indrets de les Terres de l'Ebre com l'Ampolla o la Galera. També hem parlat de la seua escultura i pintura amb amics i amigues. Per a resseguir aquesta biografia. Crec que, al cap i a la fi, és un documental que parla del valor de l'amistat. Els amics ens animem. Paco a mi em va animar i jo el vaig animar a ell. Quan els amics se’n van, els hem d'animar. Recrear-los i mantenir-los vius. Quan ell estava a l'hospital de Jesús, a pal·liatius, li vaig portar un escrit que jo havia fet i el pròxim dia que hi vaig anar el vam estar comentant. S’estava morint i vaig sentir-me reconegut per ell. Paco a mi em va animar fins l'últim moment. Perquè l'amistat és allò tan bonic que fa que t’identifiquis i comparteixis una passió amb algú. I llavors pensem: Què és el que podem fer mentre estem vius? Quines qüestions difícils ens farem ara els que ens hem quedat?, com es pregunta Eva Franch.

- També hi haurà improvisació?
Sí. El programa d’activitats començarà amb 'Videoacústica', un projecte de lliure improvisació que uneix la creació musical i la videogràfica. Els videoartistes Paco Utray i Luis Lamadrid, amb càmera de vídeo i micròfon a la mà, treballen en la creació d'unes composicions musicals improvisades en directe. La música videoacústica posa el focus en la idea d'incloure les composicions musicals com elements visuals en moviment i incorpora de manera natural la performance i la dansa. En aquest cas, la càmera és un altre instrument de la improvisació musical. Busquen la fusió de les arts. El director de cinema experimental Val del Omar diu que les arts no s’han de mesclar, s’han de fusionar en una temperatura de creació. Ells passaran una maqueta del seu treball i faran una instal·lació amb televisors que estaran tot el dissabte i diumenge.

- I David Picó?
David Picó és un paio superinteressant. Una persona que treballa amb una hibridació tremenda. Discjòquei, músic, guionista i autor d’un llibre sobre la relació entre el filòsof Nietzsche i la música: 'Filosofía de la escucha. El concepto de música en el pensamiento de Friedrich Nietzsche' (Crítica). Oferirà un concert parlat o parlament desconcertat amb 'L’esquerda que sona; des/concert per a individu sol', amb poemes que parlen pels descosits i per les esquerdes del llenguatge. Jo tenia moltes ganes que vingués perquè és molt diferent. Volíem parlar una mica de com tractar l’humor com a tema. És un humor artístic que trenca les convencions, la falsa seriositat de la cultura.

- Torna el col·lectiu Free't de Lleida, un dels teus grans aliats.
Sí, el col·lectiu 'Free’t' amb la col·laboració del músic Epy Figueroa i sota la direcció d'Arnau Millà, presentaran 'L’espectador emancipat', en un espectacle rabiós que fusionarà teatre dansa i música, que escapa de marcs mentals prefabricats. Serà com un happening. Farem com un simulacre de taller de soundpainting que involucrarà tothom. Un concert d’espectadors.

- Els bouetes sou resistents a les adversitats?
Sí, en el fons venim del 'fracassart'. L’art necessita el fracàs. Però amb matisos. Igual com no acceptem l’èxit absolutista, la moral de l’èxit, tampoc no volem caure en l’èpica del fracàs. Som conscients que el fracàs alimenta l’art. L’excel·lència i la perfecció són nocives per a l’art. El fracàs és un terreny per adobar. Ja sabem que la poesia sempre està en aquestes escletxes. Un excés de fracàs no és bo, però un excés d’èxit tampoc.

- Encara tens desig per impulsar més encontres postbouètics?
Jo tinc el mateix desig o potser encara el tinc més aguditzat. El desig és un bou. És un postbou. El desig se m’alimenta. Tinc l’experiència de saber esquivar segons quins problemes que et poden portar al desànim. Ja no vaig amb el pit descobert com anàvem abans. Com a festival, hem perdut pes, hem passat de bou a mosquit. Això també ens fa estar més còmodes. I es pot treballar sent més exigents en cuidar les coses i les persones. A la Bouesia se'ns desbordava tot, i encara que era interessant aquell caos, molts cops no podíem cuidar els artistes com volíem. Ara ens podem dedicar a que l'esdeveniment tingui un discurs potent. És important transmetre a la gent les idees que hi ha al darrere d'aquesta proposta. Jo crec que en el món de l’espectacle les paraules fan nosa. Com tenim l’espectacle ja no cal dir res. És important transmetre unes idees. Fer reflexió. Perquè sinó, l’art es converteix només en una diversió. Volem tenir incidència social. Sinó, l'art s'associa només als moments d’oci i l’art és un procés que dura tot un any.

- Les accions començaran dissabte a la tarda i s'allargaran fins diumenge. La idea és que no hi hagi pausa?
Sí, són dos dies sense pausa. Volem contrarestar la fragmentació de les activitats artístiques. La continuïtat com a element a recuperar.