Jump to navigation
- Jep, en aquesta exposició es respira fred. És per això que ha tingut lloc al desembre?El temps de les fotografies és tot l'any. Hi ha unes fotos que estan fetes a l'hivern i potser encaixa amb el que m'estaves dient. Però també hi ha música, també hi ha ritme, hi ha dinàmica. Hi ha imatges més càlides i més alegres. Són estats emocionals. Són records. Estan fetes en dos anys de temps. I pots anar i tornar. Les preocupacions no són mai les mateixes. De la manera com enfoques l'objecte es representa la teva emoció íntima. A vegades són pors, a vegades són il·lusions.
- En aquests dos anys què ha passat?Han passat dos cicles naturals. Les fotografies en color estan fetes en un espai d'aigua que va evolucionant. L'aigua a l'estiu està blava, després va evolucionant cap a un color més verd. Respectar els cicles significa que t'has d'esperar tot un any a repetir el que no has pogut fer!
- Algunes fotografies semblen una composició d'un quadern de botànica, com un collage.Són tot fotografies. El treball de laboratori que en l'època analògica eren químics, ara el faig amb l'ordinador, i després, la sortida a impressora. Hi ha una petita cuina fotogràfica. Una mica de textura afegida en algunes fotos. Sí que hi ha laboratori per aconseguir els tons que tu vols potenciar. També hi ha filtratges selectius per guanyar amb blancs o negres segons el que interessen. Són les mateixes tècniques analògiques facilitades pels mecanismes digitals.
- Què busques en les fotografies?Busco fons més o menys neutres i això ho obtinc fotografiant l'aigua. Cerco la ingravidesa dels objectes. I aquests segons plans que es van difuminant. Són imatges que representen una metàfora dels cicles de la vida.
- És una fotografia que et remet a una iconografia oriental, molt atenta als petits detalls de la natura.M'he deixat influir per l'estil oriental, sí. He canviat les flors de cirerer per altres flors que tenia a l'abast. Però la sensació és la mateixa. El ritme que dibuixen les flors em remet a l'oblit i al pas del temps.
- Les flors parlen de florir i pansir-se.Sí, les flors et faciliten veure els cicles. Ho concentren tot en poc espai i poc temps. El nom de flor pot espantar perquè genera prejudicis.
- Vols dir que les flors han estat banalitzades o associades a la cursileria?Sí, fem servir la paraula "floreta" per dir que alguna persona és fràgil. Hi ha persones que rebutgen aquest treball pel tema de les flors, però és que el tema real no són les flors. El tema són les emocions i les flors són l'objecte elegit per canalitzar aquestes emocions. Jo em trobo còmode davant d'espais de natura perquè la natura em permet prendre'm tot el temps que necessito. Les flors no se'n van, no es queixen, no diuen res. Em fa sentir bastant còmode. De vegades, són bodegons perquè entra aquesta sensació de natura morta. No estàs en un estudi, no manipules res. Treballes a través d'un enquadrament, però els objectes ja estan allà. Només has de buscar el moment o una composició que t'encaixi per disparar la foto.
- Com és el teu procés?En el moment que agafo la càmera aconsegueixo una sensació de descans. És en aquesta sensació d'abstracció quan estic disfrutant del treball.
- Se t'oblida la resta del món?Totalment. Jo vaig tenir una crisi d'ansietat molt forta i quan vaig agafar la càmera, finalment, vaig reposar. Va ser una hora de treball que em va fer frenar el cap. Van ser les fotos d'hivern.
- I què en va sortir?Em van sortir unes fotos que les vaig repetir perquè necessitava un dia boirós que em donés un fons neutre. Després passa el segon filtre, que és el treball de laboratori, quan ja analitzes la imatge d'una manera més racional i comences a treballar-la. Són jocs de temperatures de color. Però l'aspecte tècnic no és una cosa que m'interessi massa. No és prioritari.
- Quins entorns elegeixes per fer les fotos?Sempre són entorns molt pròxims. Molt quotidians. Com més coneixes un lloc o un espai, més facilitat hi tens per treballar. Vaig estar a Calaceit un mes, en una beca per fer fotos. Cada dia feia seixanta o vuitanta quilòmetres amb la bicicleta i les úniques fotografies interessants que vaig aconseguir les vaig fer al costat de la porta de la casa on vivia. La mirada repetida és molt rica. Et permet ser una mica més crític. Les sorpreses són diferents. Normalment, quan veus un entorn nou et quedes enlluernat. Com quan vas a Barcelona i veus una sabateria. Quin munt de sabates! Al final, t'acabes comprant les sabates més lletges perquè no t'has pogut decidir.
- Hi veus paral·lelismes amb les lliçons de vida més orientals?Seria molt atrevit parlar d'això. Només parlo de sensacions. La meva intenció no és interpretar la cultura oriental des d'una perspectiva crítica, si no solament deixar-me portar.
- Ho dic en referència al que em deies al principi. Que una cosa tan petita com una flor pot parlar-te de grans coses de la vida o de la mort.Aquí està la part més joiosa! Com una flor representa bellesa i joventut però alhora la decrepitud. Hi ha plantes que tenen flors que no duren més d'un dia. El pas del temps i la dissolució. La meva funció és només contemplativa. Intentes veure el que ets i el que és la vida en si. Intentar tenir una visió ampla i eixamplar-la el màxim que puguis. Si aconsegueixes 180 graus millor, perquè generalment enfoquem només a un costat, i així es deixa molt per veure. Però bé, si arribes a fer-ho o no, no ho sé. Sempre és una pretensió.
- Al text de presentació parles de la margarida. La flor que li agradava més a ta mare.Són records. El projecte 'Acords per una nota trista' s'inicia a través d'una publicació on apareixen textos d'Albert Roig i de Zoraida Burgos. La publicació va quedar aturada i ara ha canviat el format per a ser exposició. Les imatges de margarida formen part dels records. Hi havia capítols de la publicació on apareixien records de la mare, del pare, etc. Els lliris de Sant Josep que sortien al jardí d'una manera feréstega i que no havia plantat ningú. Esperem que tots aquests textos puguin acabar editant-se i també l'exposició pugui girar.
- Per què heu elegit el fragment sobre les margarides i la mare?Crec que forma part de la idea de memòria i també justifica o explica la utilització de les flors. Les margarides han estat una de les plantes que més a prop he tingut. De fet, tota l'exposició passa en cinquanta metres. Estan totes ubicades a menys de cinquanta metres.
- Tens alguna flor preferida?No en tinc cap en especial. És el moment de la flor el que m'atreu.
Web L'Escola per l'Art i la Cultura Facebook L'Escola per l'Art i la Cultura
