Surtdecasa Ebre
,
28/05/2018
Arts

Gerard Boyer: "Volia parlar de com es construeix la memòria"

El treball d'aquest fotògraf de La Cala s'exposarà a la Biblioteca Nacional de Madrid del 6 de juny al 23 de setembre
Gerard Boyer

Foto: 

Cedida
El llibre 'Ser de La Cala' ha estat finalista al millor llibre de fotografia de l’any en categoria nacional a PhotoEspaña’18, en la categoria nacional, juntament amb altres 18 llibres més. Formarà part de l’exposició de la Biblioteca Nacional de Madrid del 6 de juny al 23 de setembre, en el transcurs del Festival PhotoEspaña’18. De les 350 inscripcions rebudes s’han seleccionat 57, 17 d’elles en categoria nacional. Aquest projecte seleccionat pel festival de fotografia més recongut de l'Estat explora els territoris de la infantesa de l'autor, així com el seu àlbum familiar, reflexionant sobre la naturalesa de la memòria i dels records. Boyer enfoca els seus projectes observant la relació entre el pas del temps i les vivències íntimes, així com l’entorn en les quals es produeixen. A més, centra la seva atenció en els límits entre l’urbà i la naturalesa. Hem parlat amb ell.
"La Cala, en definitiva, és la meva llar i conceptualment parlant aporta tots els valors necessaris de seguretat, identitat i memòria"

- Com sorgeix la idea de 'Ser de la Cala'?
Neix com a projecte final de cicle de l'Escola d'Art de Tarragona, on vaig introduir-me a la fotografia. Aquesta va ser la llavor inicial del que ha estat finalment.

- Quines imatges reculls?
En un principi va constar d'un treball de reconeixement d'un mateix a partir del paisatge, imatges que respiraven un clar caràcter topogràfic. A mesura que ha anat passant el temps, he introduït diferents registres, fins a tornar a recuperar els negatius dels àlbums familiars.

- És un treball íntim on el paisatge i l'entorn té molta importància. Per a tu, tots els records estan ubicats en llocs concrets?
No ben bé, més aviat parla d'identitat i memòria des d'un punt de vista una mica allunyat. Hagués estat molt fàcil caure en la pesada de voler fer un treball autobiogràfic, però aquesta no era la finalitat. Volia parlar de com es construeix la memòria, de la seva percepció, i com a mesura que passa el temps els records perden la noció de temps i lloc. Per això, el disseny i maquetació del llibre, on han tingut molt a veure en Román Yñán i l'Ignasi López, que m'acompanyen des d'un inici, hi ha tingut molt a veure.


Una de les imatges de la infantesa recollida a 'Ser de La Cala'.

- Tinc entès que vius a Tarragona però has volgut retratar els teus orígens. Què és per a tu, La Cala? Un indret màgic on la natura encara no ha estat domada per la mà dels humans?
Actualment visc a Tarragona, i encara que està relativament a prop de l'Ametlla de Mar, està molt lluny en molts aspectes, sobretot en el caràcter de la gent. La Cala, en definitiva, és la meva llar i conceptualment parlant aporta tots els valors necessaris de seguretat, identitat, memòria, etc. El fet de només tornar cap a la teva llar cada cert temps, fa que encara la trobis més a faltar. 'Ser de La Cala' és un homenatge a l'àlbum familiar, a no voler deixar de recordar. A ser conscient d'on venim.

- Treballes amb fotografia digital o analògica. Què et transmeten aquestes dues tècniques?
Vaig començar amb l'analògic a l'Escola, però pel simple fet que em permetia reposar el treball a causa dels seus processos. Ara sé el que m'ha permès aprendre com a fotògraf. És indiferent una o altra forma de treballar, el que importa és com utilitzes la tècnica per aprendre a entrenar la mateixa mirada.

- Com a fotògraf, què diries que capta més la teva atenció actualment? En quins detalls et fixes?
És molt difícil concretar la resposta, però sí que et podria dir que el que aprens cada dia és saber diferenciar el gra de la palla i, sobretot, que cada dia aprens a descobrir igualment treballs sorprenents d'altres.

També et pot interessar