Anna Zaera
,
20/02/2018
Arts

Marta Viña: "Les estacions de l'any són un simbolisme que acompanya el recorregut emocional de mare i filla"

La jove cineasta, originària de Bot, està rodant a la Terra Alta
Anne

Foto: 

Cedida
Rodatge al poble d'Arnes, dirigint a Núria Florensa (Maria) i Íngrid Escobar (Anne)
La Terra Alta s'ha convertit en l'escenari del rodatge d'un llargmetratge que porta per títol 'Anne', i que narra la història d'una xiqueta adoptada i tot el camí emocional que recorren els protagonistes fins arribar a l'acceptació. Aquesta pel·lícula dirigida per Marta Viña (Tarragona, 1995) s'ubica en aquesta comarca, d'on és originària la família de l'autora. Viña, que ha estudiat cinema a l'Escola Universitària Eram de Girona, ja va fer un curtmetratge que va recollir molt bones crítiques, 'Lia', en el qual ja mostrava el seu univers íntim i el seu estil pausat i contemplatiu. Viña, que ha estat qualificada per la revista 'Fotogramas' com una cineasta emergent, espera presentar la pel·lícula el proper mes de juny a Girona i que aquesta comenci el seu recorregut per festivals tant nacionals com internacionals. Hem parlat amb ella just quan es troba a l'equador del seu rodatge.
"Vaig mirar moltes localitzacions i quan anàvem pujant cap als Ports per un camí d'Arnes, la vaig trobar. Quan la vaig veure en foto ja vaig pensar que havia de ser aquesta"

- D'on surt aquesta història que has titulat 'Anne' i que gira al voltant de l'adopció?
El tema de l'adaptació sempre m'ha cridat l'atenció perquè és la història del meu pare. El meu pare i jo tenim una relació molt especial. Sempre m'he preguntat si quan adoptes ho fas per la necessitat de ser mare o per donar oportunitat a aquest nen. I sincerament crec que el 90% ho fan pel primer motiu. Crec que aquesta visió és important per reflectir el punt de vista d'aquest infant en el nucli familiar i com totes les peces es van reencaixant davant d'aquest nou membre de la família. Aquest va ser el punt de partida. 

- També hi ha part de tu en aquests sentiments que busques reflectir?
Suposo que sempre que escrius es reflecteixen molt les teves emocions i les teves vivències. És cert que la història està basada en el meu pare, però hi ha molt de mi allà dins. La nena que arriba a casa es troba amb una mare que també és adoptada i, al trobar-se un altre cop amb la mateixa situació però des d'un altre punt de vista, les dues entenen el concepte de família. Aquest procés representa una superació de diferents dolors que es reflecteixen amb les quatre estacions de l'any.

- Com ha estat el teu procés de documentació? T'has interessat per altres persones que han viscut aquesta experiència o ha estat un procés totalment introspectiu?
La idea ha estat més aviat introspectiva, però utilitzant la memòria i el record de totes les converses que he pogut tenir amb el meu pare.

- Quina vinculació té la història amb les estacions?
Les estacions de l'any són un simbolisme que acompanya el recorregut emocional de mare i filla i tota la seva evolució. Elles passen per diferents estacions fins arribar a la plenitud. La tardor és tristesa, sensació d'aïllament, també incertesa per part de la Maria, la mare. I per part de l'Anne, por i preocupació. Aquest recorregut sempre es fa comparant les percepcions tant de la mare com de la filla. A l'hivern segueix havent-hi aquesta tristesa però hi ha acceptació i l'Anna ha decidit quedar-se a la família. La Maria té por a fallar com a mare. La primavera representa la unió familiar. Per part de l'Anne, comença una sensació de felicitat i per part de la Maria comença una unió amb la seva filla. L'estiu ja és plenitud per a les dues.


La directora Marta Viña

- Suposo que molta gent compararà la teva història amb 'Estiu, 1993'. Creus que aquestes dues històries coincideixen en el temps perquè feia faltar tractar en profunditat la soletat des d'un punt de vista infantil?
És una coincidència el fet que les dues tractem el tema de l'adopció. Però em sembla interessant que es puguin tractar els mateixos temes des de diferents punts de vista.  Però potser sí que és cert que està sortint més tot allò basat en fets reals. Intentem ser molt precises a l'hora d'explicar aquests sentiments. 'Anne' és el reflex real d'allò que he viscut. 

- L'adopció es pot entendre com una excusa per tractar temes com la soletat, la incomprensió, l'acceptació...
Sí, crec que aquesta història parla de la vida en general a través de les emocions positives i negatives. Emocions que et fan créixer i ser qui ets. I em baso en aquesta memòria del meu pare per explicar una cosa que en realitat també està dins meu.

- Vas buscar una masia per ubicar el relat. La vas trobar finalment a la Terra Alta?
Vaig mirar moltes localitzacions i quan anàvem pujant cap als Ports per un camí d'Arnes, la vaig trobar. Quan la vaig veure en foto ja vaig pensar que havia de ser aquesta i quan hi vaig anar totes les emocions que havia transmès al guió quedaven representades en aquell espai. Una construcció d'una sola peça aïllada allà enmig de la natura... Vaig veure que era exactament 'Anne', és a dir, la pel·lícula. Hem rodat escenes també dins del poble d'Arnes.

- Per què volies rodar a la Terra Alta?
​Perquè la història va sorgir allà, mon pare és d'allà i si em volia aproximar havia de viure-ho directament.

- Com ha anat el rodatge fins ara?
A mesura que va avançant el projecte estic més contenta del resultat. De moment hem gravat la part de la tardor i l'hivern, i al març començarem a rodar la primavera. Som un equip bastant petit i una producció de poc pressupost. 

- Què tenen en comú el teu anterior curtmetratge 'Lia' i el teu actual llargemtratge 'Anne'?
El que relaciona 'Lia' i 'Anne' és que les dues parlen de mi. Però crec que 'Anne' va més enllà perquè el missatge és més fort. A 'Anne' també abordem un tema com la mort, com a part de la vida. Però amb 'Lia' també vaig mostrar aquest buit emocional. Un fet que les uneix a les dues és el tema de la superació. Sempre ho enfoco des del punt de vista de la superació.

- Com a artista, creus que l'obra és una manera de superar aquestes emocions?
Totalment. 'Anne' és un pas més en la meva experiència vital.

- El teu estil és contemplatiu. Què busques amb aquestes imatges que s'allarguen i amb els silencis?
Els silencis transmeten molt més que una simple paraula. M'agrada deixar una imatge i fer que l'espectador flueixi amb ella. Jo vull explicar una vivència però m'agradaria que quan l'espectador la vegi la interioritzi i pugui sentir coses seves. 

- Ha estat difícil aconseguir recursos per rodar?
És el més difícil. De vegades, sembla que sigui molt difícil tirar endavant. L'ajuntament de Girona, mitjançant unes subvencions, va finançar el projecte i després vaig fer un Verkami. Això, més les apotacions familiars és amb el que comptem ara. També pensàvem obtenir un ajut del Consell Comarcal de la Terra Alta, però finalment ahir ens van dir que no seria possible. És una llàstima perquè crec que les institucions haurien de recolzar la cultura. 

-  Per què vas elegir el cinema per expressar-te?
De fet, vaig començar escrivint perquè per mi sempre ha estat una teràpia. Quan em vaig aficionar més al cinema vaig veure que no tenia res a veure i que tot es podria plasmar millor en imatges. El cinema hem donava moltes més possibilitats.

També et pot interessar