Xavier Miró: "La gran obligació de mónFILMAT és provocar el contacte entre espectadors i creadors"

Parlem amb el director de mónFILMAT, que inclourà divuit sessions de cinema en sis dies repartits entre el 30 de juny i el 8 de juliol

Surtdecasa Ebre

25/06/2018

Arts

Dissabte 30 de juny, s'inaugurarà la tercera edició del Festival Internacional de Cinema i Paisatge mónFILMAT. Co-dirigit per Xavier Miró i Aida Boix, directora de Lo Pati, és un festival que aposta sobretot pel cinema d’autor i per pel·lícules on el paisatge va més enllà d’embolcallar l’acció i esdevé un protagonista més. En aquesta tercera edició, s’han programat un total de divuit sessions en sis dies repartits entre el 30 de juny i el 8 de juliol. Hem parlat amb Xavier Miró.

La nostra idea també és anar captant sensibilitats. Que les persones d'aquí puguin aportar alguna cosa, sempre des del paisatge

- Quin és el propòsit de mónFILMAT?
El propòsit és recuperar l'esperit del projecte que no és altre que projectar pel·lícules on el paisatge sigui el protagonista i també resocialitzar i recol·lectivitzar el fet de veure una pel·lícula.

- Què enteneu per 'resocialitzar' exactament?
Per una banda, que cada sessió de cinema tingui alguna activitat associada com, per exemple, un tast de vins, un sopar, un tast de cervesa, esmorzars per a les sessions de matí... També hem apostat molt perquè vinguin els creadors a presentar-les. Aquesta era la idea de l'Espai Debat. Volem saber què hi ha darrere de la pel·lícula, i que ho expliqui en un ambient còmode i relaxat. Que la gent pugui preguntar el que vulgui, sense sentir que hi ha una distància o sentir-se cohibits. Un altre aspecte dels socials és reforçar creadors del territori. Per exemple, tenim a Sofia Cabanes que ha fet un documental butal sobre la mort de Fidel Castro, a Manel Raga que porta anys treballant a Sarajevo, o també la Marta Viña que està rodant el seu primer llargmetratge a la Terra Alta... La nostra idea també és anar captant sensibilitats. Que les persones d'aquí puguin aportar alguna cosa, sempre des del paisatge. I tenim la sort que la gent quan crea des d'aquí ho fa també des del paisatge, encara que no vulguin.

- Quines tipologies de paisatges podrem veure en aquest mónFILMAT 2018?
Hem intentat tenir varietat de paisatges. Per exemple, tenim 'Braguino' que passa a la Sibèria profunda, en un lloc gairebé sense contacte amb la humanitat. També tenim la Cuba post Fidel; la França de 'Caras y Lugares', una road movie súper divertida i fresca. 'Con el viento' parla d'un poble rural de Burgos; 'Trinta Lumes', que són pobles abandonats de Galícia, i 'Penélope' capta molt el paisatge català mostrant unes panoràmiques aèries de Montserrat. I per exemple 'Florida project' ensenya els motels que hi ha al voltant de Disenyland d'Orlando, que estan en un dels llocs suposadament més feliços del món i, en canvi, són un territori on malviu molta gent. És una pel·lícula des del punt de vista d'una nena, i veus molt l'estil de vida americà, aquesta vida hiperconsumista, classista. De fet, si t'ho poses a mirar, fem un recorregut gairebé per tot el món.

- Alguna cosa que hagueu descartat?
Alguns documentals s'han quedat fora per estranys. Com per exemple 'Dorado 21'. És un documental d'una gran qualitat, però hem pensat que pel·lícules així potser ja tenen el seu espai en altres festivals, com per exemple, el Festival de Cinema d'Autor de Barcelona.

- Heu recuperat un espai com el Casino d'Amposta.
Sí. Un dels objectius era recuperar espais on antigament es projectava cinema, i el Casino és un d'ells. Però també volíem habilitar espais públics com la plaça de Lo Pati per fer cinema a la fresca i incloure altres espais com l'Oficina de Turisme al costat del riu. La idea és que el Casino es converteixi en la seu principal del festival, encara que puguem tirar cables a altres llocs. Potser l'any que ve recuperarem la idea de projectar pel·lícules en entorns purament naturals com vam fer fa dos anys amb 'El olivo' d'Iciar Bollaín, que es va poder veure enmig de les oliveres mil·lenàries d'Ulldecona. Fer una projecció, per exemple, als Ullals de Baltasar seria molt xulo!

- Tornem al propòsit del festival. Creieu que té més sentit que mai provocar la cohesió de la comunitat mitjançant el cinema?
Sí. Per una banda, el cinema es desplaça fora dels pobles, als multicinemes que normalment estan situats en polígons, i de l'altra banda, el consum de cinema cada cop és més individual. La realitat virtual, les ulleres... Això ja és el summum de l'individualisme, t'aïlles i no veus res més. Tens la sensació d'estar tu sol al buit. Davant d'aquestes tendències, trobar espais intermedis gràcies a un festival o gràcies a un cineclub o un cinefòrum és fantàstic. La gran obligació de mónFILMAT és provocar el contacte entre espectadors i creadors. A més, hi ha pel·lícules que és molt necessari que siguin explicades i comentades. Amb aquests debats, guanyen amb intenció. Per exemple, 'Braguino' la presenta una artista i crítica de cinema perquè, tot i que ella no té res a veure amb la pel·lícula, necessitem que algú l'expliqui i li doni profunditat amb els comentaris.

- I quines pel·lícules heu triat per la inauguració i per la clausura?
Per la inauguració, 'Formentera lady', una pel·lícula de Pau Durà molt colorista protagonitzada per José Sacristán. I acabem amb 'Jeannete', una pel·lícula que descol·loca molt però que és molt vitalista. Barreja de forma kitsch un musical amb una pel·lícula històrica. De fet, la revista 'Cahiers du cinema' l'ha considerada la segona millor pel·lícula del 2017. La història de Joana d'Arc quan era petita, però amb música pop i rock. Un luxe!