Jump to navigation
1. La pell escup i escampa (Arts visuals) Francesca Llopis s’endinsa en el món del dibuix somàtic. En aquesta primera jornada prèvia, presenta un ritual de transmissió al pur estil japonès en què a través de la tinta i l’estampació de cossos humans queden registrades la forma i l’ànima. Llopis ens ofereix, juntament amb Ivette Serral, un accés a la poètica del pas del temps a través del cos i la pell d’una dona real. L’artista s’inspira en la tècnica del gyotaku, un mètode d’estampació que utilitzaven els pescadors japonesos al segle XIX amb criatures marines capturades. El resultat d’aquesta corporalitat escampa en la seva presència la reverberació d’energies vitals.
2. Les nostres referents o el buit del temps franquista No som la mateixa que vam ser ahir ni serem la mateixa demà. La nostra referencialitat està en constant moviment, fruit de l’autopercepció i del context històric que ens ubica i ens construeix com a subjectes. Un altre element que marca la poètica del temps és la transmissió entre dones. Què passa si aquesta transmissió queda alterada o en un buit a causa de la censura o l’oblit? Quines són les referents que van sobreviure a la dictadura i als anys del franquisme? En el cinquantè aniversari de la mort del dictador parlarem d’aquesta memòria dissident femenina. Amb la participació de Francesca Llopis, Núria Arias i Gessamí Olesa.
Montse Colomé celebrarà dos tallers de moviment | Foto: Cedida3. Celebration (Dansa) Montse Colomé celebra seixanta anys en dansa amb tota una festa oberta a aquelles que s’hi vulguin sumar. Amb una energia vibrant capaç de moure cossos i muntanyes, planteja aquest ball parlat com un espectacle per compartir vivències a través del cos i la veu. Ballant amb ella, acompanyant-la i entrant en el seu univers, s’experimenta una transmutació que va més enllà de la música i la sala fosca. Colomé ha convidat les dones de les Terres de l’Ebre de més de seixanta anys a unir-se al seu taller de moviment lliure. S’atreviran a sortir amb ella a escena? Montse Colomé realitzarà dos tallers de moviment els dies 19 i 20 de novembre (horari a convenir) amb inscripcions gratuïtes a: comunciacio@lopati.cat
4. Manifest de la nova dona vella (Filosofia) L’antropòloga Mari Luz Esteban, una de les autores referents de la literatura feminista a l’Estat, ens visita per abordar una de les seves darreres lluites: com les dones velles no han tingut espais de vida i de representació. Acaba de publicar Manifest de la nova dona vella (Pol·len Edicions), on, arran de la seva experiència, reivindica repensar les relacions personals, els desitjos, les cures, les condicions materials i les representacions de les dones velles en la teoria i la pràctica feminista. Sempre original i combativa, Esteban obrirà noves rutes de pensament encara pendents de transitar.
5. Porn jo, porn tu (Teatre) La pornografia no és només pornografia, és representació dels límits dels cossos, és censura, és consentiment, són possibilitats de transgressió. Per això, prenem aquesta peça per plantejar l’apropiació de la representació del sexe per part de les dones i proposar un altre imaginari. L’obra de Queralt Riera, una de les autores amb les textualitats teatrals més originals i poètiques, es barreja amb l’imaginari escènic de la directora Magda Puyo per explicar una història que, amb tendresa i ironia, ens enfronta a les nostres contradiccions. La peça planteja com de sanes o de malaltes estan les nostres sexualitats.
6. Formes de verbalitzar-se (Diàleg) A partir de la reflexió i l’humor, la dramaturga que ha ideat i escrit la peça, Queralt Riera, interactua amb la periodista Ana Polo sobre la manera com hem estat capaces de representar les nostres sexualitats i la necessitat o no de fer públic un relat tradicionalment viscut en l’àmbit privat. Polo proposarà preguntes incòmodes, que facin emergir les nostres contradiccions per poder-les avaluar i recollir en un ambient de cures i responsabilitats mútues.
7. Editorial Jande: Narratives imprevistes (Literatura) De vegades, les persones amb poca edat biològica són capaces de construir narratives inexistents fins al moment. La seva percepció del món és nova i no té condicionants que la limitin. És el cas de Jande, una cooperativa editorial de ficció i no-ficció en català que neix amb vocació social: generar un espai de qualitat per a la literatura que, segons elles, no sabien que els mancava. Literatura catalana amb perspectiva decolonial. Comptarem amb les seves fundadores: Diana Rahmouni Audenis, filla de pare sirià i mare catalana, i Aissata M’ballo Diao, nascuda a Catalunya i filla de pares senegalesos.
8. Les pèrdues com a combustible literari amb Teresa Ibars i Maria Barbal (Literatura) Conversa amb les dues escriptores sobre com s’encara la vellesa i les pèrdues en la literatura. La memòria és la gran gestora de la pèrdua, i les pèrdues ens forgen el caràcter, la identitat. No només les pèrdues humanes, sinó les que es manifesten en el paisatge, en els costums, en la llengua, en les formes de vida. Recordant les morts petites i grosses, la prosa d’Ibars ens regala uns relats que sí, ens ajuden a viure. L’última novel·la de Maria Barbal reflexiona sobre l’ofici de l’escriptura. Ella és una escriptora ben reconeguda i amb una trajectòria llarga que ens parlarà dels guanys i les pèrdues de fer-se gran. Desafiaments emocionals que posen la vida al servei de l’obra. Moderat per Helena Herranz.
Sol Picó presentarà 'Lastre' | Foto: Cedida9. Lastre (Dansa) amb Sol Picó Parlem d’un element pesant que s’arrossega feixugament i que atorga lleugeresa quan finalment es deixa anar. 'Lastre' és el preludi d’una trilogia en la qual Sol Picó inicia una nova etapa de la seva vida, marcada per un procés d’alliberament, transformació i curació. Sol Picó no es conforma amb la realitat viscuda fins ara i opta per desafiar-la, obrint-se a un nou espai on sentir i experimentar noves certeses. A la plaça Mari Chordà, entre les parets dels dos museus, Picó farà un ritual de cordes i aires flamencs que la situarà no només en l’acceptació, sinó en el ressorgiment d’una gran renovació vital que impactarà en totes les presents.
10. Zeitporträts amb Cia Deria Rectificadora Zeitporträts vol dir retrats del temps. «Som els guardians de la soledat de les altres.» L’amistat, finalment, hauria de ser crítica i no convertir-se en un altre concepte susceptible de ser transformat en producte de consum pel neoliberalisme. Repensar l’amistat, l’autoexplotació, el fracàs radical, la solitud conquerida, el buit, els vincles, la fragilitat en l’era de les tecnologies i observar que, tal vegada, la intel·ligència artificial és el nostre reflex. Capturar l’essència del nostre temps també a través d’una alteritat sense cos. Tancarem el Femme in Arts de la mateixa manera que l’obrim, amb una celebració del desig molt participativa.
Web Femme In Arts
