Jump to navigation
1. Paraules d'amor, un assaig sobre les passions - Núria GüellMatar, exercir violència o posar la vida en joc en nom de certa idea d'amor. Les causes poden ser milers, però després d'exercir violència en nom de l'amor, què en queda? A partir del videoassaig de Núria Güell 'Paraules d'amor, un assaig sobre les passions', emprenem una recerca sobre la violència vinculada a l'amor i quins són els mecanismes inconscients o estructurals que la generen. Güell dissecciona a partir d'un seguit d'històries reals els poemes o un relat sobre les seves passions. Just en aquella intersecció en què una determinada noció d'amor i el seu revers es conjuguen.
Núria Güell | Foto: Cedida2. L'altre, el buit i l'amor. Diàleg amb l’artista Núria Güell i Júlia LullA partir de la peça de Núria Güell s'iniciarà un diàleg amb la historiadora de l’art Júlia Lull. Del buit que apareix en el camp del sexe irromp la literatura, brolla l'amor. Certs corrents de la psicoanàlisi asseguren que vivim el nostre cos a través del cos de l'altre. L'amor funciona com una suplència. La psicoanàlisi és una disciplina que ha reflexionat sobre l'alteritat, sobre que és allò que ens dona l'altre o que és el que projectem de nosaltres mateixos i que fa que el vincle persisteixi. Una conversa intrigant i potser críptica entre Güell i Lull sobre l'amor, la violència i el plaer.
3. Un cos (possible) i lesbià amb Brigitte Vasallo i Alba G. CorralCom es construeix una existència que no respongui als paràmetres de l'única forma d'existència, que no es redueixi a ser-ne l'excepció, el contrari? El cos lesbià és el cos inútil pel sistema, el cos no cossificable, no aprofitable, el cos impossible. El 1973, Monique Wittig publica 'El cos lesbià', obra nascuda de la necessitat, diu, d'escriure un llibre totalment lesbià en la seva temàtica, vocabulari i textura. Alba G. Corral i Brigitte Vasallo proposen una intervenció escènica sobre la textura de la raresa. A partir dels textos de Wittig, travessats i intervinguts per Vasallo, i portats a la metàfora lumínica per Corral.
4. Les dones i els diesMontse Virgili i el seu equip visiten Lo Pati per gravar in situ el seu programa, 'Les dones i els dies'. Un esdeveniment radiofònic que reuneix cultura, sentit de l'humor, històries humanes i reflexió sobre el paper de les dones per explicar l'actualitat posant els feminismes al centre. 'Les dones i els dies' s’ha convertit en un espai referent per abordar temàtiques que tradicionalment han quedat en segon pla en els mitjans de comunicació. En aquest cas, les dones de les Terres de l'Ebre i els seus projectes culturals se situaran com a eix dels testimonis i la reflexió.
5. ‘Esculpir, pensar, filmar: Estètiques feministes’ amb Laura LlevadotA partir de la idea de Beauvoir segons la qual "no es neix dona, s'arriba a ser-ho", s'abordarà la creació de tres dones que varen engegar els seus procediments creatius conscients de la construcció política que implicava el fet de ser posicionada com a dona en el món social i polític. Des d'aquesta perspectiva, mirarem d'esbrinar què tenen en comú les escultures de Louise Bourgeois, el pensament filosòfic de Luce Irigaray i el cinema d'Agnès Varda. Laura Llevadot proposa una sessió trepidant al voltant de les estètiques feministes.
Eva Baltasar | Foto: Cedida6. ‘Ocàs i fascinació’ amb Eva BaltasarA partir de la novel·la d'Eva Baltasar 'Ocàs i fascinació', abordem com la construcció dels personatges protagonistes, en aquest cas els femenins, porta implícita una perspectiva crítica del món. A la seva darrera novel·la, la protagonista manté el turment de les dones de les ficcions anteriors. Passa de les inclemències d'una vida urbana a trobar una llar en una dimensió més aviat sagrada. Poètica i pensament, filtrat ara per la simbologia cristiana, per explicar una història sobre el fet de ser dona de classe baixa. Helena Herranz, psicòloga i fundadora de la llibreria La Romàntica, serà l’encarregada de conduir el diàleg amb l’autora.
7. Aina KodaPer culminar la nit, hi haurà rap amb perspectiva de gènere per actualitzar el coneixement i el discurs a ritme de música. Aina Koda és un grup de rap del País Valencià format per Aina Nogueroles (veu i lletres) i Adam González (productor i dj). Lletres protesta i amb un toc d'humor és el que més caracteritza aquesta proposta artística que ja apunta alt i possiblement es convertirà en un dels noms destacats del panorama musical emergent. Un treball que barreja gèneres com el trap, l'afrotrap o el house per oferir musicalitats diferents amb lletres amb un fort component crític.
8. Microvisuals assaigProjecte desenvolupat amb col·laboració d’un centre educatiu d’Amposta. A partir de la càmera i el muntatge, un grup d’alumnes de primer de batxillerat artístic de l'Institut Ramon Berenguer IV, sota el guiatge de Núria Arias, es plantegen com es construeix el coneixement i quins personatges rellevants han quedat ocults en la narrativa històrica. Quina és l'objecció d'Ada Lovelace? Quin secret amaga la pel·lícula 'Big eyes'? Per què una escriptora signa amb un nom masculí? Per què van matar a Hipàtia d'Alexandria? Després de la projecció de les seves peces audiovisuals hi haurà espai per al diàleg.
9. AlminalA l'exterior de Lo Pati tindrà lloc un ritual. Una figura imaginària d'un triangle convoca en cada vèrtex tres dones artistes amb la seva indumentària amb reminiscències al món de la medicina o la ramaderia. En el centre, un objecte que evoca l'explotació massiva dels recursos naturals i la relació entre coneixement, progrés i involució. Hi ha un llegat femení no reconegut ni registrat que precisa ser visibilitzat a través d'una comitiva de cossos estereotipats. Projecte impulsat pel col·lectiu Dones Artistes Rurals (DAR) amb Antònia Ripoll, Gemma Ginovart i Sarah Misselbrook sota el comissariat de Clara Albacete, creadora i directora de DAR.
10. Grito de Mujer entre los Muertos Una performance que uneix teatre, música i dansa butoh creada a partir de poemes, cartes i fragments de diaris de l'escriptora argentina Alejandra Pizarnik. Un monòleg que posa en escena la bellesa poètica de la mort, la bogeria i les malalties mentals a través del personatge de Flora que, a tall de salt enrere, torna des de la tomba fins al psiquiàtric, on és internada contra la seva voluntat, per intentar trobar la seva redempció i la del món a través de la poesia. Un text que busca fer presents les absències i el que és invisible en una societat narcotitzada.
Web Lo Pati Centre d’Art