Jump to navigation
Machí ha estat el director de l'espot promocional de Turisme Tortosa i també ha rodat anuncis “de pressupost” com el que va fer per a la marca d'audiòfons Gaes. Tot i els projectes d'èxit, o precisament per això, es presenta dient que no ha acabat “ni” la ESO. No té necessitat d'amagar-ho. Sap que precisament això és el que el fa diferent. Se sent còmode en el paper irreverent. “Quan no fas res per agradar, comences a ser lliure”. I aquesta assumpció li porta més èxits que fracassos. Ha trobat la seva fòrmula. Machí està a punt d'estrenar el seu projecte més ambiciós fins al moment. El curtmetratge de ficció 'Edén', impulsat per la productora barcelonina Celofán Audiovisual. Una història sobre el desconcert de la joventut, en què com sol passar en tota òpera prima, l'autor condensa referents en un personatge que té pinta d'alter ego.
- Un jove celebra el seu aniversari al llit d'una habitació amb una noia. La conversa que tenen mentre fan l'amor desperta una sèrie d'incògnites. Com se't va ocórrer aquesta història?La vaig començar a escriure en els trajectes de tren des de Campredó a Barcelona. Suposo que és una història que parla de persones que no saben el que volen. Parla de rols i també de tot el que projectem en una altra persona. La gent que l'ha vist diu que el protagonista té molt de mí.
- Per què?Perquè suposo que els dos idealitzem. Mirem a la persona que tenim al davant d'acord amb el que nosaltres imaginem, sense veure-la i acceptar-la realment com és.- Per això et dediques a crear móns imaginaris i inventar històries a través del cinema? Sí. M'agrada crear per això. Intento construir un món on jo em senti a gust i em permeti fugir d'aquest món per uns moments, encara que sigue de forma espiritual. La vida no m'omple prou i necessito donar amor d'aquesta altra manera. Crear m'ajuda a entendre'm. Això és el que m'interessa. Abans d'intentar arreglar el món, tots hauríem d'intentar entendre'ns a nosaltres mateixos.- Al curt apareix una escena de sexe. El sexe és per als protagonistes un punt de fuga? Una evasió? Com ho interpretes?En aquest cas, el sexe té un valor diferent per a cada personatge ja que cadascun d'ells busca una cosa diferent. Per exemple, per al personatge del noi, el sexe no és important. El que ell busca és una unió una mica més espiritual.
- És dificil rodar una escena de sexe? Ha estat la teua primera vegada?Sí, ha estat la primera vegada que rodo una escena de sexe d'una forma professional tot i que abans ja havia rodat algun film sexual de caràcter autobiogràfic. I més que difícil tècnicament, potser la dificultat principal recau en crear un ambient íntim de rodatge per a que els actors se sentin a gust i puguin fer una bona feina.- Sorprèn l'estètica del curtmetratge, una mica entre almodovariana i amb reminiscències a Wes Anderson. Perquè heu elegit donar-li aquest toc fantasiós o oníric?Els aspectes estètics són fruit de les decisions de tot l'equip. Volíem situar una història molt real en un suposat món irreal. No definim ni l'espai ni el moment. Juguem amb una espècie d'atemporalitat universal.- És un curtmetratge que també aborda el concepte de la mentida... Ens hem de mentir per seguir vivint? La realitat no li agrada a ningú. Només el fet de com acaba la vida, ja fa que res tingui massa sentit. Tots hem de viure la nostra pròpia fantasia. No crec que es pugui viure sense fantasia.- Després d'aquest curt, què ve?Aquest curt és fruit del cinema que he consumit des d'adolescent. Ara estic intentant descobrir noves formes. M'agradaria fer un cinema més conceptual. M'interessa el cinema asiàtic i les avantguardes. Voldria crear una obra i no una narració.- Algun concepte? El que m'obsessiona és la vida i la mort. El fet de crear és una revelació contra la mort. S'ha d'existir. M'agrada la gent desperta que viu per a alguna cosa. No m'agrada el ramat. Ja té prou poc sentit la vida com per viure-la d'una forma tan passiva...- Algun projecte en concret? Estic escrivint un llargmetratge sobre la relació d'una persona i un animal.- Em sorprèn la teva estètica. És una manera de dir qui ets a través de la roba? No m'agrada que em diguin què he de fer i menys que unes multinacionals em diguin com m'he de vestir. No es disfressa la gent de carnaval i tot és xerinola? Jo intento que el meu carnaval sigue cada dia i no amagar-me darrera d'una màscara.- És roba que em recorda a la que portàvem als anys 80 quan erem petits. Ets un nostàlgic?Sí, sóc un nostàlgic. M'agrada molt tornar al passat. Em serveix d'inspiració. I em vesteixo amb roba de ma mare i de mon pare.- Ton pare també és una persona molt creativa a qui també hem entrevistat a Surtdecasa.cat. Us ve de família? Sí, crec que un és el reflex de l'altre. Encara que cap dels dos ho volguem acceptar. Som dos solitaris que no deixem de pensar i de fer. Ell passa hores al taller i a mi m'agrada estar sol. Mon pare és un home de poques paraules. L'has de conèixer. Jo sé que està content de veure que em guanyo la vida amb el que m'agrada, però només ho sabem ell i jo.
Tráiler EDÉN from Germán Machí on Vimeo.
