Foto: 

Cedida
'Interstellar'

'Interstellar', la ciència ficció al servei de la humanitat

Cristopher Nolan, director d''Origen' i la trilogia d''El Cavaller Fosc', estrena film
Roman Aixendri
,
24/11/2014
Arts
He de confessar que l'imaginari de Cristopher Nolan sol ser objecte de la meua devoció. La ciència ficció sempre m'ha meravellat per la capacitat de regalar-nos nous conceptes i maneres de veure la realitat. En aquest camp, el director de cinema londinenc és un veritable mestre. Així que si Nolan estrena film, jo vaig a veure'l a cegues.
"Es plantegen dilemes interessants com el de la decisió que ha de prendre Cooper: quedar-se a la Terra amb els seus fills o anar-se'n a l'espai a salvar la humanitat, sent conscient de les remotes possibilitats de tornar viu"

Aquesta vegada veig 'Interstellar' amb Matthew McConaughey encarnant un enginyer (Cooper) reconvertit en agricultor, en un món en què l'oxigen és un bé cada vegada més escàs. En aquest futur no molt llunyà, la tecnologia ha avançat una mica respecte al 2014, però els aliments són un bé molt limitat i les ciutats s'estan despoblant en benefici del món rural. 

Cooper és una ment inquieta i això de fer vida de pagès se li queda curt. Els seus fills Tom i Murphy, també són dos culs inquiets que semblen no estar fets per a un món apocalíptic. De fet, serà la petita Murphy qui mourà el seu pare a descobrir el centre secret de la NASA, on es treballa en secret per portar vida humana més enllà de la Terra. El temps al nostre planeta s'esgota. Al centre d'investigació espacial descobrirem que Cooper era un antic pilot de proves de la mateixa NASA i no un qualsevol, sinó un dels millors. Allí, l'astrofísic Brand li explica que sembla que algú estigui comunicant-se amb la Terra obrint un forat de cuc (una drecera a través de l'espai-temps) que permetria als éssers humans arribar a nous planetes habitables. L'expilot de la NASA és, irònicament, l'home més preparat per resoldre el viatge d'investigació per explorar diferents planetes on fa uns anys es van enviar altres pilots pioners que no han tornat. 

Durant la primera hora i mitja, el film 'Interstellar' és molt agraït de veure. Es plantegen dilemes interessants com el de la decisió que ha de prendre Cooper: quedar-se a la Terra amb els seus fills o anar-se'n a l'espai a salvar la humanitat, sent conscient de les remotes possibilitats de tornar viu. La intriga també fa acte de presència de manera molt interessant i és que Murphy sembla que rep informació d'un fantasma que habita la seua habitació. 

A Nolan, el fascinen les decisions transcendentals, aquelles que ens obliguen a escollir entre dues coses que considerem vitals per a nosaltres. Si a 'El cavaller fosc' el Jocker obligava a Batman a escollir entre la seua estimada i dos vaixells plens de passatgers, en aquest film hi ha unes quantes decisions complicades d'entendre si no estàs entre l'espasa i la paret. És aquí on brilla més el director londinenc, humanitzant les accions i reaccions de la gent sense jutjar-les, mostrant problemàtiques sense moralina evident. 

Tal i com passa amb 'Gravity', del director Alfonso Cuarón, a 'Interstellar' ens trobem el meravellós i desolador paisatge de l'univers desprotegit, buit, mortal i harmònic a la vegada. Aquesta aterradora bellesa cruel és fascinant vista des d'una butaca a fosques, en silenci i sabent-mos confortats per un sostre i una atmosfera respirable. Només per escenes com les del viatge per l'espai, la pel·lícula creix exponencialment en bellesa estètica commemorant '2001: Una Odissea de l'espai' del director Stanley Kubrick. 

Nolan és un mag del cinema encara que, amb el seu darrer projecte, empra alguns trucs que sonaran a sospitosos i obligarà a l'espectador a fer uns quants esforços per deixar-se fascinar. Una altra cosa que encandila del film és la música de Hans Zimmer, compositor de 'El rei lleó', 'Gladiator', 'Rain Man' o 'Batman Begins', entre d'altres. Recuperant sons de trompeta i de teclat prou intrigants i escabrosos. Fins i tot recorda en certs moments la banda sonora de 'La naranja mecánica' i que arriba a ser solemne al mateix temps que inquietant. De sobte, però, apareix la teoria de la relativitat pel mig i la ciència ficció es transforma en quelcom espectacular, però que potser debilita una mica el resultat general del darrer projecte de Nolan. No està malament, però a molts els hi pot semblar un Deus ex Machina difícil de justificar. Potser quan es vol ser gran s'acaba per empetitir l'elegància i la senzillesa, i els focs artificials impedeixen veure allò que hi ha al darrere d'allò evident: allò important.

--
On la pots veure? 

Consulta la cartellera de Surtdecasa Ebre: 
www.surtdecasa.cat/ebre/cartellera

  • imatge de control 1per1

   

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar