"La transgressió ens ha ajudat a ser escoltats"

És actor, director, productor i mil coses més. Joan Manuel Guijarro es defineix com un artista multidisciplinar i ha decidit convertir-se en empresari al capdavant d’una agència d'organització d'esdeveniments socials i culturals, Dh Agency, on treballa juntament amb dos persones més. Algunes de les seues produccions han estat un èxit a les nostres terres i podem dir que Guijarro, més que una jove promesa, és un creatiu solvent.

 

- Com definiries la feina que fas a l’agència?

Treballo molt amb espectacles a la carta. El client ens explica què vol i nosaltres li creem un espectacle a mida, tant sigui una festa com un bateig o un espectacle municipal més gran.

 

- Quina és l'última idea que ha triomfat de la teua factoria creativa?

Ens van encarregar fer un bateig diferent i vam organitzar una festa evissenca a la platja del Trabucador. Tothom vestit de blanc, amb cocktails, batucada, espectacles d’ombres xineses...Va ser una passada!

 

- I l’espectacle més gran que heu produït?

Diria que l’Ampolino a la festa del Mercat a la plaça a Amposta. Un cabaret inspirat en l’Amposta de principis del segle XX.

 

- Què teniu entre mans ara mateix?

El Concurs de Vestits de paper d’Amposta. Enguany ens han encarregat fer una gala especial. Canviarem l’estil. Amb un espectacle que es titularà  Glòria i caiguda de Pomponi i on incorporarem el personatge de l’Ampolino. Marco Pomponi és un dissenyador que ve de fora amb el seu ajudant Jean Pierre. A més hi haurà una drag queen. Serà molt bo, no t’ho perdis!

 

- Sembla una feina molt xula... És així?

Sí, és el que sempre havia volgut fer. De petit ja posava a la familia a interpretar les meues històries. Però dirigir suposa un estrés molt gran. Has de coordinar moltes persones i de vegades no és fàcil.

 

- Però compensa?

Sí, clar que sí. L’altre dia li vaig donar uns flyers a una amiga meua que és venedora d’assegurances i, al cap d’uns dies, em diu: 'Joan, als meus clients els explico més coses dels teus espectacles que de les assegurances!' (riu).

 

- Com veus el món de l’espectacle a les Terres de l’Ebre?

Crec que hi ha molta cosa emergent. Fa 10 o 12 anys no hi havia tanta oferta cultural. A part que s’ha ampliat el ventall, aquest és molt més ric.

 

- Com t’ho expliques?

Crec que hem creat una cultura de dependre molt de l’espectacle, per lluir.

 

- Ha tardat en arribar a les Terres de l’Ebre el showbussiness...?

A Barcelona fa temps que això ja estava present, però aquí no acabava d’estar ben vist.

 

- Ara hi ha molta gent d’aquí que aposta per dedicar-se al món de l’espectacle?

A les administracions els ha costat veure que aquí hi ha molt bon material. No cal que l’anem a buscar fora!

 

- Quin espectacle faries a les Terres de l’Ebre si tinguésses tot el pressupost del món?

Un musical. Amb molts d’actors i una història autòctona.

 

- Els Quicos i tu, entre d’altres, heu fet espectacle utilitzant l’essència de la nostra identitat?

Sí. Encara que sóc nascut a Sabadell, em sento tortosí i sóc un gran defensor de la cultura ebrenca. Les coses d’aquí les hem d’explicar des d’aquí. Ningú ho farà com natros.

 

- Com heu conseguit fer-vos un lloc en el món de l’espectacle a les Terres de l’Ebre?

Et diria que transgredint. La transgressió ens ha ajudat a ser escoltats. La transgressió entesa com a forma de crítica social. Des que vaig començar a la companyia RARS sempre hem intentat fer espectacles que impactin.

 

- No us fa por passar-vos de la ratlla?

Sí, perquè sempre juguem molt amb els limits del que la gent està disposada a veure. Això sí, intentem ser molt respectuosos i això la gent ho valora.

 

- En què et quedes de totes les disciplines que toques?

M’interssa rentabilitzar el teatre. Crec que el cinema no té sortida econòmica ara mateix. Els ajuntaments segueixen programant teatre encara que els pressupostos siguin limitats.