Jump to navigation
1. Diferents generacions, una ànima semblant"Jesús Massip i Frederic Mauri són de dues generacions diferents, l'un va néixer al 27 i l'altre al 40, però tot i aquesta diferència d'edat són molt amics", assegura Cinta Massip, filla del primer, qui juntament amb el seu germà Francesc, ha comissariat aquesta exposició. "Quan Massip va començar, Mauri encara era un xiquet, però arriba un moment en què es troben, i a partir d'aquí, ja sempre s'aniran seguint i compartiran algunes de les seves obres", assegura Cinta. En comú han desenvolupat els poemaris il·lustrats 'Llibre d'hores' (1988) i 'Cendra vivent' (2002), on es pot captar la complicitat entre els textos poètics i les il·lustracions. I com amb el traç o amb el vers, co creen aquesta imatge de paisatge mític a la que fa referència el títol de l'exposició. Es podran veure els dibuixos originals que Mauri va fer per aquests dos poemaris. A més, un dels estímuls de la mostra és també que, per primer cop, s'exposen els dibuixos originals que Frederic Mauri va fer per il·lustrar la portada de la revista 'Geminis' (1952-1961), tot i que Mauri essent més jove no va participar en aquest projecte. Anys més tard, quan els va mostrar a Massip, aquest no va dubtar en incloure'ls en el facsímil de la revista que es publicà l'any 2005 coeditada per la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tortosa. Encara ara, Massip visita Mauri a casa seva, on "parlen i arreglen el món", diu Cinta.2. Trajectòries complementàriesUna trentena de dibuixos a tinta sobre paper formen la mostra i il·lustren la crònica d'una llarga amistat que va afavorir una col·laboració artística tot i la diferència d'edat i de trajectòries professionals. Jesús Massip va néixer a Roquetes el 1927 i va estudiar dret, disciplina en què es va doctorar. Va dirigir el Museu-Arxiu Històric de Tortosa des del 1960 fins el 1992 i va ser professor i director de l'Escola d'Arts i Disseny de Tortosa (1971-1991). Mauri, que va néixer a Tortosa el 1940, es va llicenciar en Belles Arts amb l'especialitat de gravat calcogràfic, i després de passar per Barcelona, va tornar a Tortosa on va convertir-se en professor de dibuix primer, i catedràtic després, a l'Institut de Batxillerat de la ciutat. Va ser a través de la revista 'Geminis' com Mauri va començar a interessar-se per l'ambient cultural tortosí, a través dels seus referents com Massip i Vergés.3. Fills d'un mateix paisatge"El paisatge vertebra, lliga i forma", diu Cinta Massip, en referència a la temàtica de l'exposició. "Ho deia el paisatgista romàntic Caspar Friedrich. Els artistes no són bolets. Som perquè hem nascut en una terra", assegura. "Aquest entorn ha influït en la creació dels dos", continua. "No són artistes realistes, però sí que és cert que la seva obra s'inspira en aquest paisatge mític", diu Cinta Massip. De fet, l'exposició gira al voltant d'aquest paisatge "del Delta a les muntanyes", diu Cinta, que inspira els dibuixos de Mauri i els poemes de Massip.
Portades de la revista 'Geminis' il·lustrades per Mauri3. El compromís políticLligat a la natura i al respecte per l'entorn, hi ha un altre punt en comú d'aquestes dues trajectòries: el compromís polític. "Són dues persones molt arrelades a la terra, molt compromeses amb el país tant políticament com pel que fa a la cultura", diu Cinta Massip, que assegura que considera els dos artistes persones "molt treballadores i discretes". "Han anat construint la seva obra, en silenci, a casa, i amb temps", diu. "Són dues persones tímides", assegura. Tot i això, aquest caràcter més aviat reservat no els va impedir participar activament en la vida social tortosina i ser resistència cultural durant la dictadura. "D'aquella època, han passat molts anys però continua tot igual: la repressió, la idea de la centralitat espanyola, la gent continua resistint. La lluita del transvasament té una icona que és un nus perquè aquest país que és Catalunya es vertebra gràcies a la capacitat d'unir del riu Ebre. És el lligam de tots els pobles ibèrics", explica Cinta. Per tant, l'exposició ha volgut destacar el paper protagonista del riu "com a element que lliga moltes coses, que fa de cruïlla".4. La vida cultural tortosinaTambé els dos van contribuir a la salut cultural de les Terres de l'Ebre, des de les seves respectives professions i des de l'activitat artística. "Massip com a director del Museu va treballar per defensar als artistes de la terra com Gimeno, Arasa o Escoda. Després com a director de l'Escola d'Art va treballa pels futurs artistes de la ciutat". També Mauri va viure sempre vinculat a la pedagogia. "El tema pedagògic i professoral ocupa tota la seva vida a l'Institut", assegura Cinta, que tot i que reconeix que fa 40 anys que no viu a les Terres de l'Ebre, veu com la vida cultural a la capital del Baix Ebre, i també a les Terres de l'Ebre, no ha deixat de créixer. "El desplegament cultural a Tortosa ha anat a millor. S'han començat a obrir molts espais, on abans només hi anaven quatre gats". De fet, l'exposició parla d'una època en què només uns quants es dedicaven al món de la cultura. "En l'època que recull l'exposició, en els anys 50 o 60, n'eren pocs, després, a partir dels anys 70 i 80 comencen a sortir moltes manifestacions culturals", diu Cinta. "Tinc present el gran treball de Quico el Célio, que han treballat molt a fons en la recuperació de la música tradicional, també altres escriptors que van marxar de Tortosa com Albert Roig i Ricard Martinez Piñol. La cantautora Montse Castellà, que ha treballat molt l'obra de poetes d'aquella època amb el seu disc 'Gèminis'. També l'escriptor Joan Todó de La Sénia o Ignasi Blanch de Roquetes amb qui mantinc molt bona relació".
Web Museu de Tortosa
