Miquel Àngel Marín reflexiona sobre l'art dadaista a les Terres de l'Ebre

El 21 i 22 d’octubre aquest esperit ocuparà el centre d’art Lo Pati a Amposta amb la quarta edició dels Encontres Aproximatius de Postbouesia

Miquel Àngel Marín

17/10/2023

Arts

"L'art és una activitat com qualsevol altra, com agranar, escurar, pelar petaques, fregir espàrrecs, netejar el lavabo, planxar. L'art comparteix gestos amb les feines domèstiques i les accions quotidianes. Aquestes afirmacions no desmereixen l'art, ni l'infravaloren, l'únic que fan és treure-li pols i pes i arrugues, desmaterialitzant-lo, donant-li lleugeresa, bon humor i hospitalitat. De l'activitat anem a l'acció i de l'acció anem al gest. Una de les qualitats de l'acció és el seu caràcter efímer, il·lògic, gairebé agònic, fora de guió, espontani, antagònic a tota indústria cultural. Què fa que una acció sigui artística? La seva capacitat imaginativa de fer ballar, trontollar i desmantellar les convencions. Posar-te una col al cap pot ser art o pot ser simplement una extravagància. Això no impedeix que moltes vegades les accions artístiques passin per extravagants, precisament per la seva potència antidogmàtica i anticonvencional. Hem de recordar que Dadà va ser pioner de l'acció: el cos va sortir de la pàgina, del quadre, de la partitura, de la institució i es va posar a agranar al portal d'una casa qualsevol (és un dir). Ara fa cent anys, els dadaistes es van erigir en artistes provocadors, que pretenien destruir totes les convencions. Van crear una mena d’antiart, van promoure la lluita contra les dinàmiques preestablertes i van convertir l'art en un acte de rebel·lia, sovint a través de l’acció. El cos va sortir de la pàgina, del quadre i de la partitura. A les Terres de l'Ebre, l'acció ha sigut poc conreada, si exceptuem Carles Santos, un dels mestres suprems de l'acció a escala mundial. El grup d'animació teatral 'El Mas de la Solfa' de la Fatarella, és un altre exemple suprem d'accions al carrer durant els anys vuitanta. La Bouesia també va ser un conreador privilegiat de l'acció. El festival Rihihiu és un oasi actual d'aquest tipus d'art a les nostres terres. Podríem concloure que aquest poc conreu de l'acció fa que l'Ebre sigui una terra més aviat conservadora, artísticament parlant (i no només artística), ben poc dadaista. D'aquí també que el debat artístic i cultural sigui pràcticament inexistent i irrellevant. Com ha passat en altres llocs, hi ha hagut uns amos del carxofar cultural, una generació tap de l'Ebre. Encara arrosseguem el llast del repartiment del pastís de la Transició espanyola. Amb el benentès que sempre hi ha taps i cada generació ha d'identificar i criticar els seus taps respectius. I que tots som susceptibles d'esdevenir taps generacionals" escriu Miquel Àngel Marín per a Surtdecasa.

A les Terres de l'Ebre, l'acció ha sigut poc conreada, si exceptuem Carles Santos, un dels mestres suprems de l'acció a escala mundial

El 21 i 22 d’octubre aquest esperit ocuparà el centre d’art Lo Pati a Amposta amb la quarta edició dels Encontres Aproximatius de Postbouesia. El projecte està dirigit pel clarinetista i compositor Miquel Àngel Marín i és hereu del Festival Bouesia, que tot i haver-se extingit fa uns anys, ha mantingut viu el seu esperit amb aquests encontres, en els quals la creació artística explora nous espais d’expressió i comunicació. Per intentar trencar amb aquestes dinàmiques Encontres Aproximatius de Postbouesiaha programat un concert i tres accions sota el lema 'L’acció: deixeu-la tot sola, que vol estar tot sola'. Dissabte 21 d’octubre a les 19h, Lea Poldo (alter ego de Sofía Fernández) presentarà 'Cançons a l’arpa cèltica'. L’artista asturiana és una de les intèrprets i compositores més transgressores i experimentals de l'horitzó musical espanyol, que a partir d’aires de cant oriental, s’introdueix en territoris onírics, juganers i divertits, de vegades inquietants. Lea Poldo interpretarà temes del seu darrer treball 'Canciones para Eno & Sistersongs for Zu' (2023) i una selecció de temes dels seus treballs anteriors. I ho farà amb Marcos Muslera a la guitarra i als teclats i Agustín Pilarte a la bateria.

Diumenge 22 d’octubre a les 11h, la cantant i performer d’Ulldecona Nefur (alter ego de Laura Guarch) presentarà 'Terra Teatre', una acció participativa creada expressament per a l’ocasió que combinarà paisatges sonors, acció ritual i prosa poètica, amb la seva veu poderosa, màgica i versàtil, embolcallada entre sintetitzadors, teclats i beats de percussió electrònica. D’altra banda, la bailaora sevillana Ana Arenas interpretarà 'La puerta entorná: el silencio en un cuadro al desnudo', una peça performativa que parteix del zapateado i del treball de percussió en el ball, per evolucionar cap a la improvisació lliure i l’art sonor experimental. Els Encontres Aproximatius de Postbouesia acabaran amb una performance de Joan-Marc Batlle Llapispanc. L’artista resident a centre d'art contemporani La Escocesa del Poblenou de Barcelona presentarà l'acció 'Com si tingués molt de tupè' que inclourà una acció sonora fent servir pedals de guitarra i micròfons de contacte.