Jordi Luengo i Teresa Martín

Foto: 

Cedida
Els artistes Jordi Luengo i Teresa Martín

"No volíem representar el paisatge com una imatge fixa sinó com un instant continu"

Jordi Luengo i Teresa Martín ens expliquen la seva intervenció artística al Trabucador
Rosa Banqué
,
01/07/2015
Arts
El Trabucador és una de les imatges icòniques del Delta. Amb el vent sempre present, és un territori salvatge amb banyistes atrevits i altres espontanis que fan kitesurf. Aquest any, el concurs d’art públic i instal·lacions en espais singulars XYZ ha ofert el braç del Trabucador com a llenç blanc a artistes d’arreu. Es van seleccionar quatre propostes i es van sotmetre a votació popular. Els guanyadors, Jordi Luengo Massoni i Teresa Martín Ezama, amb el 36% dels vots. La seva proposta consisteix en un gran marc amb 112 espills i una ròtula que els permetrà girar 360 graus. Hem volgut parlar amb els dos creadors d’"Emmirallar", tots dos forans, accepten que no tenen cap relació amb el Delta de l’Ebre. És possible realitzar una intervenció artística tan concreta sense conèixer el nostre territori? Sense visitar-lo? Per una banda, amb les noves tecnologies podem visitar espais sense moure’ns del sofà, demanar fotografies i coordenades, fer una espècie de "ciberetnografia" per construir una perspectiva objectiva del terreny. Per l'altra banda, es perden les olors, els sorolls i moltes picades de mosquit. Ara bé, potser hem aconseguit fer un pas endavant: deslligar la vinculació al territori en el camp artístic, cedint a desconeguts del nostre folklore. Així, Jordi Lunego i Teresa Martín construeixen un discurs al voltant de l’estètica, on el més important són els factors: l’aigua, la sorra i el cel.
"​Volem gaudir d'una cosa que és molt difícil d'aconseguir veure a la ciutat: sortir per la nit, estirar-se al terra i mirar el cel i veure tots els estels!"

- Quant temps fa que formeu equip artístic?
Ens vam conèixer fa uns 15 anys, a l'Escola de Cinema de Madrid. Treballem conjuntament en projectes des de fa un parell d'anys, encara que sempre que hem realitzat els nostres treballs de forma individual, hem compartit moltes idees. A part d "Emmirallar estem desenvolupant un altre projecte anomenat “Bermellón”, relacionat amb la imatge i el territori.

- Quina relació teniu amb el territori ebrenc?
Gairebé nul·la. En Jordi ha nascut a Tarragona i va passar allà la seva infantesa, i només va visitar dues vegades el Delta i, la veritat, no recorda res.

- Heu realitzat alguna mena de treball de camp per la zona per poder imaginar sobre el terreny?
Malauradament, a causa de les feines que hem estat realitzant aquests darrers mesos, no hem pogut fer una aproximació física a l'espai. Hem treballat a partir de la informació i les imatges que hem anat buscant a la biblioteca i on-line. Des de la cartografia o fotografies de l'espai a diferents hores del dia, fins els comentaris de la gent que havia visitat el lloc. Volíem conèixer bé la dimensió del territori per poder valorar l'escala de la instal·lació.

- Per tant, seria possible traslladar aquesta instal·lació a altres deltes o terrenys? En un món cada vegada més globalitzat, quina importància té la localització de l’obra d’art?
Emmirallar” és un projecte realitzat per a un lloc concret, la platja del Trabucador. Les característiques espacials del territori són les que ens han donat les pautes que han possibilitat la creació d'aquesta intervenció artística. Existeixen altres llocs que tinguin unes característiques semblants a aquest espai? Potser, però la conjunció d'una llengua de terra enmig d'un mar és única a la platja del Trabucador.

- En un món cada vegada més globalitzat, quina importància té la localització de l’obra d’art?
Encara que la globalització està contribuint a l’homogeneïtzació de tot el que ens envolta, cada territori té les seves pròpies característiques, una idiosincràsia que el distingeix i li dóna la seva especificitat. Els projectes han de beure d'aquestes singularitats. El que fem és buscar els trets únics que expliquen el caràcter del territori i jugar amb ells, treure un discurs que reforci aquesta singularitat.

- Amb una ciberetnografia, és a dir descobrir un terreny a partir de dades extretes on-line, és suficient per descobrir aquests trets singulars?
És veritat que el treball de camp, el coneixement físic de l'espai és necessari per entendre millor les seves particularitats. Ara bé, la Platja del Trabucador té unes característiques que la fan única fins i tot en una visió en planta. El fet de ser una franja que separa dues aigües va ser el que ens va interessar des del primer moment.

- Com va sorgir la idea del projecte?
Vam començar des de l'àmbit més proper a nosaltres: el treball amb la imatge. No volíem representar el paisatge en una imatge fixa -una fotografia-, sinó que volíem convertir la imatge del territori en un instant continu. Teníem un espai meravellós. Era com si el mar es reflectís, es dupliqués, convertint-se aquesta llengua de terra en una mena de mirall. El nostre discurs començava a moure’s. Per representar necessitaven un marc, uns límits on tancar la imatge del territori. Amb el marc i el mirall com a idees-motor ens van vindre el cap els versos de TS Eliot en la seva obra Wasted Land: “..A heap of broken images...”. Arribats a aquest punt vam pensar: per què ficar un sol mirall? Per què no en fiquem molts? Amb la multiplicitat de miralls la imatge es trencaria, es multiplicaria.

- I en aquest punt hi entra el vent?
Consultant els comentaris que la gent feia sobre la platja del Trabucador, molt sovint es parlava del vent. La platja era un territori on el vent tenia una presència molt forta. Així que ja ho teníem tot! La nostra instal·lació havia de donar la possibilitat al territori de crear la seva pròpia imatge. Com fer-ho? Amb els miralls convertits en una mena de panells! Que el vent pogués moure els miralls, i en moure’s, es crearien infinitat de reflexos de l'espai, imatges que traspassarien el marc físic de la instal·lació.

- Què és el que més us inspira del Delta de l’Ebre?
Volem gaudir d'una cosa que és molt difícil d'aconseguir veure a la ciutat: sortir a la nit, estirar-se a terra i mirar el cel i veure tots els estels brillar! Aquest plaer tan senzill és tan difícil d'experimentar a la ciutat! També ens atreu el fet que sigui un territori fronterer, on l'aigua del riu mor per renéixer com a aigua de mar.

  

  • imatge de control 1per1

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

La instal·lació "Emmirallar" s'inaugurarà a la platja del Trabucador el dissabte 4 de juliol a les 20h.

A

També et pot interessar