Ancarola amb un dels resultats de les accions deslocalitzades amb ESARDI i la Fundació Pere Mata.

Foto: 

Roser Regolf
Nora Ancarola a l'exterior de Lo Pati

Nora Ancarola: "Lo Pati s'ha convertit en la frontissa entre els estudiants d'art i els usuaris del Pere Mata"

L'exposició comunitària 'Abans el llenguatge / Antes del lenguaje' es podrà veure a Lo Pati fins al 16 de gener
Surtdecasa
,
11/11/2021
Arts
La comunitat, la frontera i el llenguatge són els tres eixos sobre els quals s'articula 'Abans el llenguatge / Antes del lenguaje', una exposició de l'artista visual Nora Ancarola (Buenos Aires, 1955) que es desplega també en tres àmbits: un espai expositiu a Lo Pati, accions deslocalitzades que es desenvolupen amb la Fundació Pere Mata i l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta (ESARDI), i una col·laboració amb l'editorial La Caníbal. Una mostra inclusiva i comunitària que es podrà veure al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta, del 14 de novembre al 16 de gener de 2022.
Tosquelles reivindica el seu mal francès com una ferida de l'exili plasmada en el llenguatge

- Comunitat, frontera i llenguatge són els tres pilars sobre els quals es recolza 'Abans el llenguatge / Antes del lenguaje'. Per quin motiu els escull com a punt de partida?
Des de fa anys treballo en diferents qüestions relacionades amb les migracions, suposo que en part perquè em vaig interessar per la meva pròpia, de l'Argentina a Catalunya. Els precedents d'aquesta exposició són algunes mostres com 'Plom-plata', on reflexiono sobre aquests moments d'espera i complexitat, alhora que m'interesso pel "temps de plom", aquell silenci que, en un moment determinat, es produeix quan els joves pregunten a casa sobre la guerra, i pels "moments de plata", que aporten certa obertura a temes tan complexos. Però un dia m'adono que en tots aquests treballs hi ha una part molt autobiogràfica, per això quan des de Lo Pati em proposen exposar a Amposta decideixo explorar més enllà dels meus murs.

- I què descobreix?
Descobreixo la història d'Amposta i de tota la zona, però m'interessen dues coses en concret: l'Ebre com a frontera històrica de la Guerra Civil i el treball del reusenc Francesc Tosquelles, un psiquiatra revolucionari que acaba exiliat a França, on reivindica el seu mal francès com una ferida de l'exili plasmada en el llenguatge; al mateix temps que treballa molt per generar comunitat en espais institucionals que transgredeixen la institució. I és a partir de totes aquestes observacions d'on surten les tres potes: frontera, comunitat i llenguatge.

  • imatge de control 1per1

- En aquesta part més comunitària, l'exposició ha comptat amb una acció deslocalitzada amb persones de la Fundació Pere Mata, estudiants de l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta i la psicoanalista Celeste Reyna.
Quan m'assabento que el Pere Mata està aquí al costat i que a Amposta hi ha una escola d'art, vaig tenir la idea d'incloure a tota la gent d'aquests dos espais en la mostra. A propòsit d'això, m'expliquen que tant els professionals com els usuaris del Pere Mata, tot i estar aquí al costat, no solen entrar a Lo Pati, per això em proposo incloure la seva veu aquí. I ho faig comptant amb la psicoanalista Celeste Reyna, que té una línia molt social i de transformació de la institució molt lligada a Tosquelles.

- Com és treballar i crear amb una comunitat diversa que sovint no té l'oportunitat de prendre part en processos com aquest?
Amb la Fundació Pere Mata i l'ESARDI hem fet un treball continu durant més d'un any. Al principi va ser difícil, quedàvem cada dilluns i es van anar intercalant diversos projectes pel mig, però al final vam aconseguir un espai molt implicat entre uns i els altres. Aquestes trobades, que alguns cops van ser mitjançant missatges de veu pel confinament, van resultar un espai de reflexió molt interessant sobre la guerra, però també sobre la memòria històrica, un tema que m'interessava molt tractant-se, els estudiants, de persones molt joves. Lo Pati es va convertir en un centre d'operacions no només per als usuaris del Pere Mata i els estudiants d'ESARDI, sinó també per als terapeutes ocupacionals, les infermeres i els professors i professores de l'escola, aconseguint que la institució cultural sigui la frontissa entre el jovent estudiant d'art i els usuaris del centre de salut mental.

- Podem veure tot aquest treball a l'exposició?
A la plaça Mari Chordà, a la porta de Lo Pati, hi ha un munt de pedres que vam portar del Poble Vell de Corbera d'Ebre per tapar-les amb les paraules que van sentir en visitar el poble. Però la vegada que van començar a interactuar entre ells va ser per crear uns itineraris, que també estan exposats, on la gent ens explicava la seva experiència a Amposta.

 

Mapa d'Amposta | Foto: Cedida
- A l'interior de Lo Pati podem veure les instal·lacions 'Ebre, frontera encarnada' i 'Llengualeche', dues creacions que van néixer a la residència Baladre. Com va ser l'experiència?
A Baladre tinc l'oportunitat d'indagar i interessar-me per Catalunya i per les Terres de l'Ebre, no només com a frontera durant la guerra, sinó també en temes més recents com la frontera lingüística, tot el tema de la franja, que s'hagi adquirit la jota aragonesa com a element propi o tot l'artifici tan interessant que hi ha creat al Delta de l'Ebre per donar treball a la gent de la zona. Estar a la residència d'artistes em va permetre descobrir aquest ecosistema divers i fràgil, el que em va semblar un escenari perfecte per a 'Llengualeche', on hi ha una discussió sobre què és la llengua materna. Mentre que 'Ebre, frontera encarnada' parteix d'un joc de taula sobre la Batalla de l'Ebre, on intento buscar un "moment plata" en aquesta situació.

- Col·labores amb les creadores Camila Barcellone i Diana Rangel. Quin paper tenen en la mostra?
Elles aporten una visió més personal i individual en una exposició que parla molt de col·lectivitat. Quan entrem a l'exposició, a mà dreta, trobem l'obra de Diana Rangel, que està lligada a problemàtiques del llenguatge íntimes, la seva problemàtica amb les paraules. Hi ha unes peces de dibuix, llibres d'artista i un petit vídeo genials. Pel que fa a l'argentina Camila Barcellone, al final del recorregut trobem una peça complexa sobre la veu d'Eva Perón, un personatge molt controvertit a Espanya, del qual Camila n'estava treballant la veu com un procés de transformació i manipulació des de la classe baixa d'on parteix ella fins a una veu d'estadista.

- L'espai expositiu es complementa amb una videoinstal·lació premiada amb la beca Multiverso atorgada pel BBVA que, a més, s'estrenarà a Amposta. Què ha creat?
Les beques Multiverso habitualment comencen a Madrid, però durant el confinament es van paralitzar, per això tenia moltes ganes que es presentés a Amposta. Volia presentar-la aquí perquè està lligada als tres eixos de la mostra, però parla sobretot d'una manera molt textual d'aquesta primera ferida en el llenguatge a través de tres autors i autores que tenen una forma d'escriure on la ferida del llenguatge està present.

- Sabem que també hi ha una col·laboració amb l'editorial La Caníbal.
La Caníbal no fa només una publicació editorial recollint tot el que hi ha a l'exposició, sinó que també crea una extensió de tot el que hem fet a 'Abans el llenguatge / Antes del lenguaje', convidant a persones que ja estaven treballant sobre aquests temes i que enriqueixen el relat de l'exposició.

Més informació: 

A

També et pot interessar