Jump to navigation
L'exposició s'inaugurarà el proper divendres 27 de juny i es podrà visitar fins al 27 de juliol. Hem volgut parlar amb la seva impulsora, la professora Núria Gil, perquè ens interpreti el sentit d'aquesta mostra des del punt de vista de la història de l'art i també en el si del context ebrenc.
- Per què creus que l'escultura dels segles XIX i XX no ha estat encara valorada en una ciutat com Tortosa, molt fixada en realçar l'esplendor de la ciutat en èpoques més antigues?L’art dels segles XIX i XX, en termes generals, no ha estat valorat en tot el territori ebrenc per cap administració local ni cap museu. Per una banda, i equivocadament, s'ha cregut que ha tingut menys valor que l'art d'altres èpoques històriques de segles anteriors.
- Potser queda en un espai indefinit entre el passat i la contemporaneïtat?Aquesta exposició només s’allunya de la contemporaneïtat en què les obres estan produïdes en anys precedents, però la valorització del patrimoni en lo que comporta conservar, difondre i explicar l’art són objectius del tot innovadors.
- Quines peces destacaries de l'exposició per la seva singularitat i excepcionalitat? En una mostra col·lectiva on els artistes i les seves obres responen a estilismes i contextos diferents no es pot determinar. Agustí Querol va arribar alt en relacionar-se molt bé, i va tenir molts seguidors, entre ells els Cerveto. Julio Antonio va morir jove i va ser únic. Soriano-Montagut i Santiago Costa tenen molts paral·lelismes. Els materials i tècniques també fan variar l’elecció, el bronze dignifica la peça, però la terracota l’apropa, la fa assequible. Destacaré 'La tradició', de Querol, que pertany al grup escultòric que es conserva al Museu del Prado i Cadència, de Soriano-Montagut, obra que és la imatge de presentació de l’exposició.
- Per què has decidit posar l'accent en la dona, el treball i els personatges il·lustres? Representen els estaments socials al voltant dels quals s'estructurava la vida en aquesta època? Després de consultar totes les fonts, vaig veure que hi havia una coincidència de temàtiques. La dona és una temàtica comú gairebé a tots els escultors. A l’exposició preval la figura femenina, des de la bellesa idealitzada, a la realista, passant per la maternitat. El món del treball al cultiu de l’arròs i els sirgadors són molt rellevants i identitaris. En aquest cas, coincideixen els temes tractats entre Soriano-Montagut i Santiago Costa. L’art per encàrrec i per homenatjar homes i dones il·lustres són el resultat d’altres temps, però ara ens toca recuperar-ho i conservar-ho.
- Tens algun projecte d'exposició més per fer en un futur? Ho tinc molt clar! La propera gran exposició de recerca històrica hauria de ser una monogràfica sobre Agustí Querol, disposo de molta informació que ha de veure la ciutadania.
- Per acabar, quin propòsit creus que té aquesta mostra d'escultura?Per una banda, serveix, simplement, per gaudir-ne, i també per conèixer millor el passat. L'escultura, com l'art en general, ens ajuda a comprendre les diferents èpoques històriques. La funció de l'historiador de l'art és trencar aquestes traves entre les obres artístiques i el públic. Localitzar, catalogar, conservar, exhibir, mostrar, però tot això no té cap sentit si no s’apropa al públic i roman tancat.
--Més informació: Fitxa d'agenda de l'exposició 'Llavor ebrenca al palau'
