'Pacífic Rim', la peli que has de veure en pantalla gran a Roquetes o Amposta

S’aproxima l’apocalipsi. Bèsties enormes traspassen una porta dimensional situada al fons de l’oceà pacífic. La raça humana està preparada per lluitar contra els de la seua pròpia espècie, però no contra d’altres éssers que ni tan sols coneix. Regna el caos fins que tots els Estats es posen d’acord per fer un front comú. Es creen robots tripulats per humans capaços de derrotar aquestes bestioles immenses.

 

La gent s’adapta inconscientment a l’entorn que li toca viure i com que els robots, anomenats “Jaegers”, mantenen a ratlla a les bèsties, s’aconsegueix viure en una estranya normalitat; Això no vol dir que no hi hagi milers de morts tot sovint.

 

El “pilot” Raleigh Becket (Charlie Hunnam), acompanyat del seu germà, és un dels millors tripulants de "Jaegers" de tot el món. Tanmateix apareix un monstre mai abans vist, més gran, més poderós, més mortífer. Yancy (Diego Klattenhoff) mor en batalla i Raleigh abandona l’exèrcit afligit.

 

Els atacs cada vegada són més freqüents i els monstres més intel·ligents i més sanguinaris. El capità Pentecost (Idris Elba) busca a Becket per demanar-li que torni a l’exèrcit per tal d’intentar tancar d’una vegada per totes la porta dimensional. 

 

Una aposta arriscada. Quan no hi ha alternatives a la mort, tot risc sembla més intranscendent. El director Guillermo del Toro, aprofitant les tecnologies punteres en efectes especials, és capaç de realitzar un film barreja de Mazinger-Z i Godzilla tot aconseguint una definició i realisme possiblement mai abans vistos. 

 

La textura, tant dels robots, com dels monstres és impressionant. Allò que té de nou Pacific Rim no és l’argument, sinó la manera de copsar de manera brillant l’imaginari del guió.

 

En un moment en què moltes pel·lícules aposten com a tema principal per la fi de l’espècie humana, Pacific Rim ens descobreix el motiu de tal aposta. Aquests projectes no són deguts a la crisi ni a la por de l’ecologisme, que també, sinó degut a que per primera vegada a la història comptem amb suficients efectes com per fer de l’apocalipsi un tema digne de ser realitzat.

 

En aquest sentit, Guillermo del Toro se’n surt. L’ambientació, els tempos, certs moments de la trama... evoquen un regust a fi del món. Les relacions entre persones es tornen més tenses, les misèries humanes afloren i quan arriba el clímax... apareix Santiago Segura i saps que allò no és del tot seriós. El director mexicà aposta per afegir uns quants tocs d’humor i personatges drenadors dels malestars. Al meu parer una mica massa histriònics. 

 

Si vas a veure Pacific Rim, no trobaràs grans idees rebuscades ni tampoc grans valors per defensar. Trobaràs la realitat que et farà la següent pregunta: si haguessis de morir, preferiries fer-ho lluitant o fugint? Potser no és una pregunta profunda, el film  tampoc ho és, però sí que és directa i això és de valorar.

 

--

On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat: www.surtdecasa.cat/ebre/cartellera