Pau Bertomeu

Foto: 

Cedida
Rodatge del documental 'L'arròs. El cicle de la vida al Delta'

Pau Bertomeu: "Tenia ganes de 'deltejar' i de documentar la vida de moltes famílies"

El realitzador serà un dels protagonistes del Festival de Cinema Etnogràfic de les Terres de l'Ebre
Sílvia Altadill
,
28/09/2015
Arts
Robert Capa va dir “Quan les paraules es tornen clares, em centraré en les fotografies. Quan les imatges es tornen inadequades, em limitaré amb el silenci”. Com ell, hi ha creadors que més que amb paraules, només saben i poden viure expressant-se a través de les imatges. Un d'ells és Pau Bertomeu (Amposta 1982), fotògraf de formació i realitzador audiovisual de vocació que, aquest divendres 2 d'octubre, presenta el seu darrer documental 'L'arròs. El cicle de la vida al Delta' a partir de les 19:30 hores al Museu de les Terres de l'Ebre a Amposta dins del marc del Festival de Cinema Etnogràfic.
"Jo ho veig com una retroalimentació necessària, l’arròs manté el Delta i el Delta manté l’arròs"
  • imatge de control 1per1

-  Com s'ha gestat aquest treball i com sorgeix la necessitat d'aquest recull audiovisual al voltant d'un cereal tan ebrenc com l'arròs?
Surt de la necessitat de retrobar-me amb el Delta, després de 12 anys a Barcelona. De la necessitat de poder connectar de nou amb les meves arrels, amb el Delta i tot allò que l'envolta. Quan vaig tornar volia fer treball de camp, i buscar els meus orígens. No vinc de família de pagesos i mai havia tingut massa contacte amb el cultiu de l'arròs i el seu cicle. Tenia ganes de “deltejar” i de documentar la vida de moltes famílies.

- Parlar del cicle de l'arròs és parlar del cicle de la vida al Delta?
Amb el documental he après que aquest Delta que tenim, pren forma gràcies al cultiu de l'arròs. L’arròs marca la manera de fer i de ser. El principal i gairebé únic cultiu del Delta és l'arròs, el seu cicle de la vida és d’uns 6 mesos aproximadament, encara que la gent que viu de l’arròs treballa la terra durant tot l’any. Jo ho veig com una retroalimentació necessària, l’arròs manté el Delta i el Delta manté l’arròs.

- El documental es presenta en diversos formats...
D’aquest projecte en surten dos formats diferents, un documental de 30 minuts, on podrem veure tot el procés i cicle de vida de l'arròs, entrevistes a diferents pagesos del territori, arrossaires, restaurants i uns emblemàtics avis que ens expliquen vivències personals del cultiu de l'arròs. Aquesta peça la volem enviar a festivals, certàmens i a les televisions catalanes de caràcter nacional. A banda, farem una sèrie televisiva de 12 capítols on expliquem a cada capítol una part del procés de l'arròs d'una manera més extensa i pedagògica. En aquest cas, volem arribar a totes les llars de Catalunya a través de les televisions locals.

- Durant la gravació s'hi ha anat implicant molta gent arrelada al món arrossaire, veritat? Què t'han aportat o què podem aprendre de cadascuna d'elles?
He conegut des del cultiu, fins a la producció de l'arròs, així com la transformació del producte en gastronomia. També hem parlat de l'exportació, com una part més del camí que fa aquest arròs. En l'àmbit humà, el més interessant ha estat conèixer a fons la gent del Delta, pagesos que discutien sobre les tècniques de cultiu antigues i modernes.

- Alguna frase o alguna batalleta digna per al record durant aquest temps de rodatge de 'L’Arròs. El cicle de la vida al Delta'?
Una frase que em va quedar marcada va ser la d’un pagès, ara jubilat, que vam entrevistar per al documental i va dir: “L’aigua és l’abric de l’arròs”. Els pagesos grans insisteixen que cultivar arròs ara, no té tant mèrit com abans, ja que no han de batallar tant per portar la collita.

- Aquest no era el teu primer contacte professional amb el Delta, però?
El meu treball final, quan vaig estudiar fotografia, va ser sobre el Delta. Em vaig passar diverses setmanes en bicicleta pel Delta, esperant les sortides i postes de sol, enamorant-me dels ocres dels arrossars i l'olor de salobre. Aquí vaig descobrir el Delta i el que a mi m’aportava. Ara m'he retrobat amb aquelles sensacions. Vivim en un indret privilegiat.

- Darrerament estàs treballant en altres projectes documentals però els mitjans et van conèixer arran del teu primer curtmetratge “La Fatarella 1938" que va rebre diversos reconeixements i premis durant el 2014 com el FIC-CAT, Curt-Redó festival, Wiewster Film Fest, Ebre-Líders i el 8th International Children Film de Bangladesh. Ganes de continuar per aquest camí del cinema? És fàcil des d'aquí?
Aquest estiu hem estat amb un gran projecte per a la nostra ciutat. Un documental sobre el centenari de la Societat Musical de la Lira Ampostina. Paral·lelament al documental de l’arròs, l'equip de Delta Produccions vam crear un altre projecte, una sèrie televisiva de 30 contes interpretats amb titelles de dit i dibuixos, tot això compaginat amb la feina de vídeos corporatius per a empreses i administració pública. 'La Fatarella 1938' va ser un curtmetratge de ficció, la meva 'opera prima', estic molt satisfet amb el resultat i on va arribar. Ara estem en plena preproducció d’un nou curtmetratge que intentarem que vegi la llum a principis de l’any que ve. Ganes de continuar amb el cinema, moltes! Fàcil, gens! Si ja és complicat des de Barcelona o Madrid, imagina't des d’un poble com Amposta. La qüestió és no parar de fer coses i no perdre mai la teva finalitat i el teu somni.

- Amb els clips musicals sembla que t'hi sents còmode, són com petites pel·lícules condensades on hi pots explicar moltes coses?
Des que vaig engegar la productora, una de les finalitats ha estat treballar i poder viure dels clips musicals. Com tu dius, són petits curtmetratges on pots jugar amb moltes textures, equips tècnics, històries i pots inventar tant com vulguis.

- Per a la gent que et coneixem hi ha una línia molt fina que no saps on comença Delta Produccions i on continua Pau Bertomeu. Sempre anirà amb tu aquest segell o algun dia Pau volarà sol?
Doncs jo tinc tota l’esperança que un dia Pau Bertomeu voli sol i se’l conegui com a director de cine. També, tocant de peus a terra, perquè això passi em vaig movent per altres indrets i cercles del sector, ja que des de comarques no és fàcil. De fet, aquest documental ha estat l’inici i el resum del meu temps al Delta.

- Què t'esperança del sector audiovisual que s'està gestant a les Terres de l'Ebre?
La veritat és que no en som molts els que ens dediquem a l’audiovisual a les Terres de l'Ebre, però els pocs que hi som, treballem el millor que podem i sabem amb els recursos amb els quals comptem ja que les ajudes per finançament són poques, i un projecte gran com 'L'arròs. El cicle de la vida al Delta' té un equip i unes despeses considerables darrere. La producció d’aquest projecte ha estat d’autofinançament, menys una petita ajuda de l’ajuntament i el Museu de les Terres de l'Ebre. A tots ens pesen aquestes dificultats.

- Què hi podeu aportar cadascun dels cineastes del "terreno" per fer d'aquest petit racó de món el millor plató de cine?
Doncs malgrat els entrebancs dels quals et parlava, el que sí podem fer és a través del nostre treball ensenyar i donar a conèixer el Delta i la seva essència i que tota la gent conegui aquest fascinant raconet on vivim.

Més informació: 

L'arròs TRAILER from Delta Produccions on Vimeo.

5a Mostra de Cinema Etnogràfic
Dies 2 i 3 d'octubre
Museu de les Terres de l'Ebre - Amposta
Fitxa d'agenda de Surtdecasa

  
 

A

També et pot interessar