Rebeca Royo

Foto: 

Cedida
Rebeca Royo

Rebeca Royo: “Sempre em pregunto 'Fins on arriba la capacitat de recordar?'”

L'artista tortosina és una de les participants en el certamen 'A Cel Obert'
Surtdecasa Ebre
,
18/09/2014
Arts
“De vegades l'art em provoca malestars, d'altres em genera molta felicitat, però sempre visc amb molta intensitat tot allò que faig”. L'artista tortosina Rebeca Royo (Tortosa, 1988) desplega la seva sensibilitat sempre amb finesa i sense voler cridar massa l'atenció. Es respira quelcom de nostàlgia a les seves creacions, així com també una gran força.
"Els arbres no sempre són verds i el color de la pell de vegades és blau i, fins i tot, gris”

Del 26 al 28 de setembre, la seva obra formarà part de les seleccionades en el primer certamen del Festival 'A Cel Obert', que omplirà de construccions efímeres els patis dels edificis històrics del nucli Antic de Tortosa. Hem volgut parlar amb ella per comprendre millor la seva obra.

- Rebeca, com et vas iniciar en el món de l'art?
Jo dibuixava de petita, però vaig accedir al món de l'art pròpiament quan vaig entrar a la Facultat de Belles Arts. En començar la carrera, vaig veure que l'art és una forma de vida, ho engloba tot. És un pensament constant, una manera d'enfocar la realitat.

  • imatge de control 1per1

- Si l'art transforma la manera de mirar, com veus ara les coses? 
En el dibuix i la pintura, per exemple, m'hi fixo molt en els colors i les formes. Veig que els arbres no sempre són verds o que el color de la pell de vegades és blau o, fins i tot, gris. M'hi fixo molt en els espais perquè les coses estan formades per buits i plens. Els esquemes visuals que t’implanten de menut no són sempre exactes, ara m'hi fixo en com són “realment” les coses. La filosofia està íntimament lligada a l'art. Una taca situada a propòsit en un quadre o una línia poden arribar a significar molt, segons la seva intensitat o posició en l'espai. El concepte “art” és complicat de definir. 

- Quin significat té per tu?
Conflicte. L'art són aquelles complicacions que vull superar. També representa una muntanya russa perquè em dóna moltes satisfaccions, erò també moments de patiment i de melancolia. Els punts més alts t'aboquen als més baixos i també a la inversa, i és per això que sempre ho visc amb intensitat i també és el que m'enganxa a aquest “món”. Ho visc sempre des del dubte. Tal i com et comentava, la semiòtica de les creacions per a mi és molt important i de vegades, quan acabo de crear, trobo que allò que he fet no té sentit. En d'altres moments, per contra, ho veig tot clar i és com estar a la cresta d'una onada.

- Llavors. podríem dir que per a tu és com una droga?
Com més a dintre estàs, més t'hi enganxes. Aquelles coses que et fan patir, però que de vegades et provoquen molt plaer, t'arrosseguen i et fan entrar en aquest cercle on al centre hi ha l'art. Potser el més semblant a una droga és veure com la teva realitat canvia per moments i et sents impactada. Aquesta intensitat et fa veure les coses com mai abans les havies vist. I aquest fet és bo perquè quan hi ha un canvi en la mirada s'obre la possibilitat d'una nova realitat i un nou “jo”.

Treballs de Rebeca Royo

 

- Interessant...Llavors ets una creadora de realitats paral·leles?
Moltes vegades, el sentit es veu quan mires enrere, revisant obres i treballs veus reflectit allò que t'ha passat, les històries i experiències que s’hi amaguen darrera. La meva família ocupa un lloc molt important en la meva vida i me n'he adonat que els meus treballs estan molt vinculats als esdeveniments familiars. La mort del meu iaio fa dos anys, per exemple, m’ha portat a treballar amb fotografies antigues que ordeno, segons criteris que tenen molt a veure amb la memòria i amb la construcció del record. Sempre em pregunto 'fins on arriba la capacitat de recordar?'

- Com treballes com a artista per fer front a l'oblit? 
Pel simple fet de posar-me a treballar i d'elaborar, ja estic fent front i rescatant memòria. Dels documents antics extrec personatges que incorporo a les meues obres i, així, els dono un nou sentit i una nova dimensió. Passen a formar part d’un quadre i ens parlen de l’oblit i el rastre que deixen les nostres vides. De la mateixa manera que funciona la memòria, reconstrueixo un relat i un espai on ubicar-los. I és que la memòria té un punt de “construcció” i de “reconstrucció”.

- Tu has crescut envoltada d'art i en el sí d'una família amb molta sensibilitat. Com vius aquest fet? 
A casa meva sempre hi ha hagut quadres i llibres, molts de llibres, i sempre m'han cultivat l'interès per l'art. Com deia Picasso “en l’art s’ha de matar al pare”. Hi ha un punt en què s’ha de deixar enrere l’herència familiar i cultural i aprendre a ser tu mateix.

  • imatge de control 1per1

- Quins personatges i fets t'han marcat més com artista? 
Recentment he vist una performance de Miquel Barceló que m’ha impactat molt. A Barceló no li trobava la gràcia fins que vaig veure aquest vídeo, llavors vaig canviar la manera de veure'l a ell i també la manera de veure les coses. Era un vídeo on es tractava el concepte de “matèria” en relació a com l'home la transforma. Era molt filosòfic però també molt gràfic i potent. En general, també m'ha marcat molt l'expressionisme alemany de personatges com Egon Schiele o el surrealisme de Max Ernst. En el camp del videoart, de Bill Viola em fascina la transcendència destil·lada mitjançant poesia visual amb elements com l'aigua o el foc.

 

- I tu amb quins materials treballes?
M’agrada especialment el gravat perquè implica una manera de treballar indirecta i molt intuïtiva. Amb aquesta tècnica treballes amb el mirall d'allò que acabarà sent l'obra en lloc de treballar sobre l'obra directament. En una altra línia, treballo la tècnica del monotip que és més directa i et permet jugar amb els “accidents”. M'agrada que aparegui allò inesperat i amb els monotips hi ha una relació molt forta entre ordre i atzar.

- On podem veure les teves obres?
A partir del dia 22 de setembre al Restaurant “Los Banys” de Tortosa, i també al Festival 'A Cel Obert' d'Intervencions Efímeres que tindrà lloc del 26 al 28 de setembre, on es podrà veure “El cel a la Terra” al pati del Convent de la Puríssima.

- Podries avançar-nos en què consistirà la teva instal·lació 'A Cel Obert'?
Es tracta d'una instal·lació inspirada en el significat místic del lloc, en aquest cas, el Convent de la Puríssima. El cel descendeix a la terra mitjançant uns miralls col·locats al terra del pati, on es reflectirà el cel i el rostre de l'espectador. És una bona manera de preguntar-nos sobre el més enllà i la nostra posició en el el cosmos. A més, també hi estaran representades a mode fantasmagòric les 9 religioses que inicialment van viure en aquest convent. 

 

A

També et pot interessar