Recuperem el retrat de família de Fernando León de Aranoa

'Familia' es projectarà el 16 d’octubre a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa

Surtdecasa Ebre

07/11/2011

Arts

Familia és una de les pel·lis dels anys noranta que més em va impactar. Crec que és un dels films més intel·ligents i originals que ha donat de sí el cinema espanyol en els últims anys. Per això, des d’aquí volem reivindicar aquesta pel·lícula que es projectarà el 16 d’octubre a l’Auditori Felip Pedrell, en el marc del cicle de cinema independent que organitza l’IMACT.

Si no vaig equivocada, aquesta va ser l’òpera prima de Fernando León de Aranoa, un jove madrileny que, després, es convertiria en el director espanyol que millor ha sabut retratar els conflictes socials de les classes menys benestants.

En aquesta pel·lícula rodada per León de Aranoa quan només tenia 28 anys, el director reflexionava sobre allò que tots tenim més a prop: la família. L’argument és senzill i transcórre al llarg de 24 hores. Aquestes 24 hores seran suficients per trasnmetre que les famílies no són allò que aparenten ser.

Santiago (Juan Luis Galiardo) s'aixeca el dia del seu aniversari envoltat de la seua família. Una dona entregada, uns serens fills adolescents, un simpàtic fill petit, un germà bromista i una iaia adorable. A simple vista, una estampa típica de Médico de Familia. Tots riuen, tots estan contents, les candeles del pastís enceses i tota la família cantant.

Però León de Aranoa s’inventa un gir argumental sorprenent que despullarà tots aquests estereotips i obligarà a l’espectador a qüestionar-se si aquesta institució social que anomenem família té més de ficció que de realitat.

Els cinèfils segur que sabran que va ser un dels primers papers que va representar Elena Anaya a la gran pantalla. O que el director, va confiar a la malaurada Amparo Muñoz, la que fóra Miss Univers, un dels papers protagonistes, sense que la història es recentís de la seua manca de talent en el món de la interpretació. Al protagonista, Juan Luis Galiardo, ningú li ha ofert un paper millor des de llavors. I parlem de l’any 96.

Quan la pots veure? Consulta la www.surtdecasa.cat/cartellera .