Jump to navigation
Narrat en primera persona per l'actriu rapitenca Íngrid Gonzalez, aquesta peça interpel·la l’espectador tot proposant ulleres per mirar l’avui. L’acompanyen les entrevistes de fins a 9 persones que han realitzat o realitzen oficis tradicionals: la baldanera, el productor de sàrsies que treballa de forma mig artesana mig industrialitzada; l’antiga sargidora de sàrsies, l’herbolari, l’esquilador; les treballadores de pauma, el terrisser; testimonis etnològics que subratllen la importància del treball manual i de fer dels valors el centre de l’economia. El film s’estrena el 27 d’octubre a les 19:30 al Museu de les Terres de l’Ebre, en el marc de la 7a Mostra Internacional de Cinema Etnològic. Hem parlat amb Oriol Fuster.- Quins valors tenen en comú tots els personatges que entrevisteu?Diria que les persones entrevistades viuen els oficis que conreen des d'una mescla entre tècnica, pragmatisme i compromís. Dic tècnica perquè els coneixements que apliquen són sovint únics, complexos i representen l'acumulació de coneixement de les generacions i generacions de persones que s'hi han dedicat. Però les faenes testimoniades al final cerquen, sobretot, posar un plat a taula. I subratllo el compromís perquè aquests oficis estan en molts de casos en autèntic risc d'extinció i no resulta en cap cas senzill viure'n. Per això, el film mostra la realitat d'aquests oficis tradicionals però també analitza la situació laboral general avui, amb el testimoni d'una jove narradora que mostra el sentiment de tota la generació.
- L'art de treballar i l'ofici de viure. S'ha de treballar per a viure més que viure per a treballar?Crec que cadascú ha de fer el que pugui i vulgui, però sense fer-nos tampoc trampes al solitari. Sóc partidari de viure per treballar si la teva faena t'enamora i l'inversió d'hores o fins i tot la renúncia a altres espais de la vida compensa i apeteix, com també sóc partidari de treballar per viure si tens una faena instrumental que et permet pagar factures i dedicar la resta del temps a què per a tu resulti important. Tanmateix, diria que és una dicotomia una mica tramposa, pel fet que massa sovint acabem auto esclavitzats per un retorn molt per sota del llindar de la dignitat mínima o treballem menys del que volem no per plaer sinó per l'atur i minijobs normalitzats.- Creus que s'ha arribat al punt de devastació suficient per encetar un nou paradigma?Crec que vivim un inici de canvi de mentalitat que pot conduir a un canvi de situació si a aquesta mentalitat li apliquem una pràctica coherent tant en l'àmbit de la vida quotidiana com de la participació política, el consum o les relacions interpersonals. Sense una aplicació pràctica d'aquests canvis de percepció i valors, el nou paradigma serà més un consol trist davant la impossibilitat d'influir els qui remenen les cireres que un canvi a millor. Humilment, el film suggereix algun plantejament en aquest sentit.- Els oficis tradicionals estan condemnats a l'extinció?Cap ofici està condemnat a l'extinció si les persones de la comunitat on es desenvolupa decideixen que és rellevant mantenir aquesta realitat. És una qüestió de condicions materials, recursos, voluntat política, interès i sensibilitat socials. Vivim, com bé dius, un canvi de context que pot derivar cap a una relectura de les prioritats. Si esdevé rellevant per a una part significativa de la població consumir útils de terrissa o de pauma, per exemple, perquè és una forma d'aportar riquesa al veí i obtenir productes de qualitat, qualsevol ofici tradicional pot durar per sempre.
