Sònia Gómez: “La Bouesia no és un festival evident, no és el Joan Pera”

Aquesta ballarina de La Sénia afincada a Barcelona actua a la Bouesia
Surtdecasa Ebre
,
24/08/2012
Arts
El primer cop que la vaig trucar per concertar l’entrevista comunicava. Salta el contestador i escolto pacient la salutació. “Hola, has llamado a Sonia Gomez…” Fins aquí tot normal. “… puedes dejar tu mensaje… pero si te llamas Vanesa, no hace falta que lo dejes”. Què?? Sense conèixer-la, ja em faig una lleugera idea de com és aquesta ballarina de La Sénia que porta més de deu anys triomfant i transgredint als escenaris alternatius de la capital catalana.
 
Enguany Gómez participa al festival Bouesia, on farà un espectacle ballant damunt d'una sola cama al Centre d’Art Lo Pati d’Amposta.
 
- Abans de tot, m’agradaria que m’expliquesses què et passa amb les Vanesses. 
Quan era estudiant hi havia vàries Vanesses que em robaven nòvios. Tinc aquest contestador des de fa més de deu anys. Un dia vaig provar de canviar-ho i no me’n vaig sortir...
 
- He vist per Internet els teus espectacles i em fa ràbia no haver-te conegut abans. Explica’m què fas…
Jo barrejo les arts escèniques amb el moviment i el moviment amb la performance. Podriem dir que pertanyo al corrent dels artisties conceptuals. Faig espectacles on es creen diàlegs, atmòsferes i relacions amb el públic…
 
- A l’escenari, experimentes improvisant i establint diàlegs amb altres persones, moltes d’elles, anònimes…
Sí, m’agrada introduir persones no professionals a escena perquè aporten molta energia i molta frescor.
 
- Fins i tot has fet un espectacle on estableixes un diàleg amb la teua mare a la vida real…
Sí, va ser un gran descobriment. Crec que ma mare, en unes altres circumstàncies, s’hagués dedicat a això. Sempre ha tingut una vis còmica molt forta, a més són molts minuts de vida a la seva esquena i això aporta molta riquesa a l’espectacle.
 
- També has creat espectacles convidant a escena un desconegut… Quin tipus de gent s’arriscava a posar-se sobre l’escenari?
Gent que tenien pendent confrontar-se amb coses íntimes en públic. Jo havia de proposar-li a la persona fer coses que no tenien res a veure amb la seva vida. És com un invent per passar- ho bé, com un joc...
 
- Devia ser un còctel de sensacions per a vosaltres i per al públic...
Sí, era barrejar una sèrie d’elements intencionadament per produir efectes, però sense deixar de ser nosaltres mateixos.
 
- Segur que ja de petita t’agradava imaginar-te en situacions inversemblants...
Doncs sí. Em tancava a una habitació i tenia una espècie de vida imaginària. I al final, mira, he acabat fent el mateix a dalt d’un escenari.
 
- Sempre acaba sortint la nostra personalitat vertadera...
Sí, a més recordo que sempre jugava o sola o amb una sola persona. I en els meus espectacles faig el mateix. Si t’hi fixes, sempre estic només amb una persona. M’agrada fer algo de tu a tu, sense multituts.
 
- Què tens pensat fer a partir d’ara?
M’agafes en un moment de transició. He estat mare i després de l’espectacle amb la meva pròpia mare i de les experiències amb un desconegut, no tinc més ganes de fer espectacles autobiogràfics.
 
- I què faràs?
Tinc ganes de fer un procés d’investigació en el món del moviment.
 
- En quin sentit?
La gent no està acostumada a veure espectacles amb gent movent-se. Això és un mal que ve dels especatcles del finals dels vuitata i noranta, els ballarins es van dedicar a fer grans espectacles de dansa contemporània, però s’anaven allunyant del públic. S’han d’intentar descodificar els moviments i tornar a connectar amb el públic.
 
- Cap on van ara les arts escèniques…?
La naturalitat s’ha imposat i cada cop hi ha menys efectes de llum, de muntatges audiovisuals. Les noves generacions estan fugint dels efectes. Tenen menys por a mostrar la seva personalitat sense artificis.
 
- Es pot viure fent el que tu fas?
Ara és difícil. Se m’han tancat un 80% de les portes degut a la crisi. El meu marit és alemany i podriem anar a viure allà, però sempre he pensat que és important que l’art es quedi aquí.
 
- Creus que a la gent d’aquí li pot semblar estrany el que fas?
Si hi haguéssin més Bouesies a les Terres de l’Ebre durant l’any, no els hi semblaria. La Bouesia és com un festival turístic, de cap de setmana. Turístic per als espectadors, i turístic per als artistes. Ens serveix per apropar-nos, però no n’hi ha prou per descobrir-nos en profunditat.
 
- Què opines de la Bouesia?
La Bouesia no és un festival evident, no és el Joan Pera. Jo crec que és l’ànima de Miquel Àngel Marín. Darrere d’aquestes iniciatives sempre hi ha una ànima.
    

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar