Jump to navigation
Us presentàvem la proposta fa unes setmanes (enllaç) i ara hem pogut parlar amb un dels seus protagonistes. L'artista d'Alcanar, Vicent Matamoros, llicenciat en Belles Arts, és un apassionat dels sons i de com aquests s'articulen a través dels diversos materials. Forma part del Taller d'Escultura Sonora Baschet de la Universitat de Barcelona i juntament amb Josep Cerdà i Martí Ruiz formen un equip punter a nivell mundial en aquesta disciplina, amb multitud d'intervencions en diversos països d'Europa, Àsia i Amèrica.
El passat 2 i 3 d'agost van aconseguir omplir a vessar el Museu de la Pauma del Mas de Barberans, exposant davant del públic els instruments que durant cinc dies havien creat en la seva residència artística de Balada, al Delta de l'Ebre. Hem volgut parlar amb ell perquè ens expliqui quin ha estat el procés de creació d'aquestes escultures sonores, que se sumen a les moltes que s'exposen en diferents museus ebrencs fins al 28 de setembre en el marc del programa "Ebre, Art & Patrimoni”.
- Com definiries el que és una estructura sonora?L'escultura sonora és una disciplina que busca trencar els motllos del “no tocar”. En els museus clàssics hi ha moltes restriccions. El cartell que nosaltres posaríem a les peces és: “Per favor, toca'm”. En les escultures sonores no només treballes en la forma, sinó també en el so que emet aquesta forma. Volem que els espectadors participin buscant sons màgics que els facin captar l'atenció.
- Aquesta és la filosofia Baschet?Sí, els germans Baschet són dos germans francesos que, des dels anys 50 del segle XX, han col·laborat en la creació d'escultures sonores i d'instruments musicals, tenint sempre en compte la vessant pedagògica de la construcció d'instruments.
- Heu fet una estada a la residència artística de Lo Pati a Balada per construir alguns instruments nous a partir de fibres vegetals. Com ha estat l'experiència? El repte era experimentar amb les fibres vegetals per provar d'idear instruments que puguin produir sons diferents. El Museu de la Pauma del Mas de Barberans ens ha cedit diferents tipus de materials com per exemple pauma seca, pauma verda, pauma trenada en corda, mimbre blanc, mimbre negre i canyes perquè nosaltres puguéssim anar provant quines sonoritats tenia cada material.
- De totes les proves fetes, alguna en va funcionar? Vam provar cinc possiblitats diferents i només dues les vam considerar vàlides per acabar mostrant. Hem acabat treballant només amb canya i mimbre. Hem aconseguit un intercanvi de tensions que produeixen uns greus bastant espectaculars. També hem aconseguit crear un sistema de construcció d'estructures tensant teles, que han actuat com a altaveus. En resum dos instruments.
- Els hi heu posat nom? Sí, a un li hem dit 'vimetòfon' i a l'altre, 'xixarròfon'.
- Utilitzar aquests materials ha representat un canvi en la vostra manera de treballar? Sí. Hem passat de fer estructures de metall, que eren farragoses, a fer-ho en mimbre que és molt més fràgil i flexible.
- Alguna descoberta? Jo havia treballat en fibres vegetals a les Azores, però a través d'un sistema de fregament per vent, no en tensions. A través de les tensions entre les canyes, hem aconseguit provocar una sèrie d'obertures i incisions que reprodueixen el so de les xixarres.
- Vau mostrar els dos instruments en una sessió participativa el primer cap de setmana d'agost en el marc de la Fira de les Fibres Vegetals del Mas de Barberans. Com va reaccionar el públic?Primer vam ser nosaltres qui vam presentar les escultures sonores. Després vam canviar els papers i vam cedir els instruments a la gent perquè fossin ells els que fessin vibrar les escultures per produir so. M'agrada el concepte perquè no està estructurat ni com una visita a un museu ni com un concert, sinó que té elements més participatius. La gent està cansada d'estar asseguda a una butaca, també vol participar.
- La sessió al Museu de la Pauma demostra com l'art contemporani i la tradició troben punts d'inflexió... Sí, en espais com aquests es fa molt evident la correlació entre progrés i passat. Sense una destrucció de l'un o de l'altre. Posem en evidència que les pràctiques tradicionals poden continuar evolucionant igual com nosaltres.
- Seguireu treballant amb aquests materials?Ens han quedat ganes de més. Si en sis dies hem aconseguit crear dos instruments, imagina't què podria passar en cinc mesos de treball! Més endavant farem una proposta al Museu de la Pauma per poder seguir explorant en diferents tipus de fibres i poder-ne fer una presentació mes acurada.
- Patenteu les noves creacions? En general no, aniria en contra de la nostra idea inicial: fer que les persones puguin experimentar a casa seva. Ens plantegem sempre els nostres projectes partint de la integració social.
--Més informació: Fitxa d'agenda de Surtdecasa (Enllaç) www.museuterresebre.cat http://cdrmuseudelapauma.cat
