Sortida a la Serra de Cavalls

26/02/2017
Caminant per la serra
MS
Foto:

El passat dimecres me'n vaig assabentar a través de les xarxes socials que des de l'Associació Esportiva Massaluca tenen preparades un seguit de caminades i sortides en BBT per a fer esport en família durant el primer semestre de l'any. Després de compatir-ho i veure que una de les propostes serà el proper diumenge, envio un whats ràpidament als amics per veure si a algú li interessa. La idea és pujar a la Serra de Cavalls i arribar fins a la punta Redona, recórrer la serra fins a tocar a la Mola d'Irto i tornar per la Vall de les Carruves. Pinta guai i no hi hem estat mai, així que ens decidim a apuntar-nos!

Arribat el dissabte i, sabent que el desperador sonarà a les 6:40h de l'endemà, preparem la motxilla i amanim entrepans i fruita abans d'anar a dormir. Tot i que no hem fet tard, quan sentim l'alarma del mòbil i encara és fosc fa peresa haver-te de llevar, però ens poden les ganes d'anar a conèixer aquest indret ben acompanyats. Així que amunt!

Un cop ens hem begut un got de llet amb quatre galletes per activar-nos, sortim al carrer per anar a buscar el cotxe i ens adonem que hi ha una boirada que no deixa veure a tres pams. No ens desanimem perquè és molt d'hora i un cop ens dirigim cap a Gandesa es comença a dissipar, fet que ens reafirma que l'altiplà de la Terra Alta és 'Invernalia' de 'Juego de Tronos'. Anem justos de temps ja que la sortida està anunciada a les 07:45h des de Santa Madrona (Corbera d'Ebre) i encara ens falta un tros de camí. No obsant això, quan arribem el grup encara està calentant motors a la plaça de l'ermita per començar la caminada. Som-hi!

Després de la foto de rigor, iniciem la marxa amb una bona pujada que ens fa treure la jaqueta a la primera parada. Des d'allí veiem a la nostra esquerra la Roca del Pebre, de la que ens expliquen que a Corbera utilitzen la frase feta "vés a la punta del Pebre" quan volen enviar a algú a passeig. És una formació rocosa de conglomerat que recorda les Roques de Benet. Seguim amunt creuant el tallafocs on comença la vall de Salvaterres i, ara sí, enfilem gairebé en vertical fins a dalt de tot de la Serra de Cavalls on la boira torna a estar present i ens dificulta l'observació de l'entorn. Esbufegant seguim fins la part més alta passant pel bust de Ronald Giné, un jove escalador de Benissanet, i finalment arribem a la punta Redona (659 metres) on seiem a esmorzar.

Durant l'estona que compartim mentre ens mengem l'entrepà, la boira desapareix per deixar-nos gaudir d'unes espectaculars vistes. Per una banda veiem Corbera, Gandesa, Vilalba dels Arcs i fins i tot la Pobla de Massaluca i, per l'altra, el Pinell de Brai. La mica de calitja que queda no ens deixa veure més enllà. Una volta hem recuperat forces seguim el recorregut del GR-171 per la cresta que, amb la manca de pins a conseqüència d'un incendi produït fa uns anys, es dibuixa davant nostre com infinita. Els barrancs que donen al sud estan solcats de feixes que anys enrera es treballaven amb l'ajuda dels animals i que a dia d'avui només en queden els marges en forma d'amfiteatre grec inivitant al caminant a veure l'espectacle que la natura ens ofereix. Mentre avancem anem trobant trossos de metralla, petits bocins de ferro procedents d'artefactes explosius que són el testimoni de les ferides de la Batalla de l'Ebre en aquestes muntanyes de Cavalls i Pàndols.

Arribats al final de la serra veiem al nostre davant la Mola d'Irto, una muntanya amb parets de 100 metres coronada per les restes de l'ermita de Sant Marc, destruida per l'aviació nacional durant la guerra civil. La deixem per una altra sortida ja que no forma part de la ruta circular, així que fem quatre fotos i comencem el descens dirigint-nos cap a la Vall de les Carruves. Des d'allí decidim remuntar la Serra de Santa Madrona i, tot passant per antigues trinxeres, desfem el camí per tornar al punt d'inici. Ara si que s'agraeix la sombreta dels pins perquè el dia és esplèndid i el Sol comença a picar. Una volta hem arribat a Santa Madrona passem per la font a fer-nos passar la sed. A més, tal com anuncia el mural fet amb rajoles que presideix la construcció en forma de volta de canó, l'aigua de "Santa Madrona, lo difícil soluciona". Esperem que sigui així.

Per acabar la jornada ens despedim del grup però d'aquí un mes just és la cursa de la Serra de les Fites a la Pobla de Massaluca que organitzen des de la mateixa associació, així que ja tenim una excusa per tornar a trobar-nos i descobrir un altre racó encantador amb bona gent i gaudint de la història i de la natura al mateix temps. Us apunteu?

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.