Jump to navigation
Quan arriba la primavera la majoria de pobles de les Terres de l’Ebre es preparen per anar de romeria a l’ermita o santuari pel qual senten autèntica devoció popular. Alguns d’aquests aplecs o pelegrinatges es remunten segles enrere i, a dia d’avui, s’han convertit en trobades d’amics i familiars en el marc d’un dia festiu que va molt més enllà del fervor religiós.
Durant el dia se celebren misses i oficis, es canta, es toca música i es ballen dansades o jotes. En molts dels casos tot això va acompanyat d’un dinar de germanor.
Exemples en són els aplecs a l’ermita de la Mare de Déu de la Pietat d’Ulldecona, al santuari del Remei d’Alcanar, a l’ermita de Sant Roc de Paüls, a Santa Magdalena del Pinell de Brai, a Sant Francisco a la Fatarella, al santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda de Gandesa... entre molts d'altres.
Un cas especial però, és la romeria a l’ermita de Santa Maria Magdalena de Berrús, situada a la població de Riba-roja d’Ebre, ja que són tres pobles de comarques diferents de les nostres terres qui, un cop a l’any, pelegrinen a l’ermita un cop passat el Diumenge de Pasqua.
Si ens remuntem en el temps, Berrús era un petit nucli de població que formava part de la comanda templera d’Ascó. Entre els segles IX i X una epidèmia de pesta va obligar als seus habitants a marxar a les poblacions veïnes de Riba-Roja, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs. Des de llavors s’hi celebra una romeria anualment des de cadascuna de les poblacions on van arribar els refugiats de la pesta: el Dilluns de Pasqua els veïns de Riba-roja s’hi mengen la mona, el primer dissabte després de Setmana Santa hi van els veïns de Vilalba dels Arcs i, el segon dissabte, els de la Pobla de Massaluca.
Actualment l’ermita de Berrús no està emplaçada al seu lloc original, ja que l’any 1962 es va començar a traslladar pedra a pedra al capdamunt d’un turó proper a conseqüència de la construcció del pantà de Riba-roja.
Pel que fa al cas de Vilalba dels Arcs està considerada la romeria més llarga de tot Catalunya, sent un total de 22km des del poble fins a l’ermita. La processó surt de l’església de Sant Llorenç a les 4 del matí de dissabte i arriba a Berrús sobre les 9. La comitiva la formen 17 persones, homes i dones, que porten la campana, la bandera, el Sant Crist de Berrús, els farols, les paperines i les 4 barres que ajuden als cantors i les cantores a caminar mentre entonen la lletania de Santa Maria Magdalena.
Durant l’anada hi ha quatre parades a considerar. La Roda, a 5 minuts del poble, on es desitja als caminants una bona romeria; Sant Pau, a meitat camí, una ermita troglodítica construïda a la roca; l’esmorzador vell, on es fa un traguet per agafar forces; i l’esmorzador nou, al peu de la costa que puja a l’actual ermita, on es para per fer un mos abans d’emprendre la part final del camí.
Un cop dalt del turó tot el poble s’intenta encabir a la petita ermita d’estil romànic per cantar els goigs a Santa Maria Magdalena i, una volta acabats, comença la gresca entre tots els veïns i veïnes del poble que s’allargarà fins acabat el dinar.
A les 4 de la tarda la processió forma de nou i s’emprèn el camí de tornada. En aquesta ocasió és pararà al bevedor, per refrescar-se una mica, i a Sant Pau, per cantar-hi els goigs de Sant Pau i Sant Antoni, on també es berenarà.
Finalment, els últims kilòmetres abans d’arribar al poble són els més espectaculars ja que tothom qui acompanya a la processó ho fa amb una canya a la mà entonant un particular rosari. A les portes de Vilalba els espera la processó de la llaganya, que s’unirà a tot el grup fins arribar a l’església i representa els que s’han adormit o no han pogut anar a la romeria per diverses causes i/o raons.
Són 17 hores intenses des de la sortida fins a l’arribada en que s’uneixen fe i tradició, cultura, gresca, germanor i ganes de passar-s’ho bé envoltats de familiars i amics. Així podem definir no només la romeria de Berrús sinó tots els aplecs que tenen lloc al nostre territori ara que arriba el bon temps, un dia per compartir amb els nostres i gaudir de l'herència dels nostres avantpassats!
Em dic Marc Sampé, sóc pedagog i treballo a l'Oficina Jove de la Terra Alta. M'agrada la cultura popular, descobrir indrets i noves històries, el teatre, el vi i les tradicions de la nostra terra. Participo en diferents moviments associatius de caire social i relacionats amb el món del lleure i, a més, sóc el responsable de comunicació i xarxes socials de la Passió de Vilalba dels Arcs.
